Foto de família del grup impulsor de la Comunalitat Urbana Reus Sud

Neix la «Comunalitat» del sud de Reus per impulsar-hi projectes econòmics i socials

Ha d'aportar els recursos necessaris perquè els mateixos barris generin empreses i reforcin les relacions socials

Reus tindrà una de les 22 «comunalitats» constituïdes a Catalunya. La Generalitat té un programa de subvencions per impulsar-les que, a la capital del Baix Camp, aportarà 350.000 euros. Aquesta comunalitat s'establirà a la zona sud de la ciutat.

Abraçarà els barris del Carrilet, la Pastoreta, Mas Iglesias, Mas Abelló, Fortuny, Juroca i Montserrat. El projecte es desenvoluparà durant dos anys i ha de servir per impulsar iniciatives econòmiques, energètiques, culturals i socials. A grans trets, es tracta de posar recursos a disposició de veïns, entitats i empreses perquè engeguin aquells projectes que consideren necessaris per a la zona.

La Comunalitat Urbana Reus Sud l'impulsen Reus Refugi i les cooperatives Icària, les Abelles i Llars Familiars. També hi participa l'Ajuntament a través de la regidoria d'Empresa i Ocupació i de Mas Carandell. A banda d'aquest primer nucli, també s'hi han mostrat interessades Càritas i les fundacions Formació i Treball i Intermèdia.

Les comunalitats neixen a conseqüència dels efectes de la pandèmia, del que s'han anomenat «xarxes de suport mutu». Es volen cuidar, ajudar i potenciar les dinàmiques de cooperació que s'han establert de manera informal. A més de dotar-les d'estructura i de recursos, també es volen vincular a l'economia social i solidària, amb especial èmfasi en la proximitat.

De la comunalitat a les iniciatives econòmiques i socials

Aquest dimarts l'han presentat Anna Admetller, tècnica d'Icària, Ricard Aragonès, tècnic de Reus Refugi, i Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació. El que es planteja és posar els fonaments necessaris perquè les comunitats d'aquests barris generin projectes per si mateixes en sis àmbits de treball. Almenys un dels projectes que neixin d'aquesta comunalitat haurà de tenir activitat econòmica, possiblement en forma de cooperativa, i es calcula que pugui generar quinze llocs de feina.

Aragonès ha explicat que s'han establert sis eixos de treball que buscaran la sobirania en diferents àmbits. L'energètica, la cultural, la residencial, l'alimentària, l'econòmica, i l'àmbit de les «cures comunitàries». Alhora, cadascun d'aquests eixos es divideix en les fases d'anàlisi, estratègia, acompanyament, difusió i consolidació.

En primer lloc s'ha entrat en contacte amb les entitats de referència a l'àmbit català pel que fa a l'economia social i solidària. Es volen agafar idees dels projectes que estiguin desenvolupant arreu del país per poder plantejar exemples concrets a la comunalitat de Reus. A la pràctica, però, seran els implicats en aquesta comunalitat qui decideixin què s'impulsa.

Un exemple, en l'eix energètic, seria constituir una comunitat energètica com la que està en marxa al barri de la Mineta. Seran els veïns, les entitats i les empreses implicades qui decideixin si es reprodueix la iniciativa a la zona sud de Reus o, per contra, opten per altres projectes.

En el cas econòmic, seguint l'exemple d'altres llocs, es podria crear una empresa o una cooperativa dedicada a un sector que fes falta a la zona. O aglutinar diferents negocis sota una central de compres, o canviar-ne els proveïdors per afavorir productors locals. Qualsevol d'aquestes propostes, si es plantegessin des de la comunalitat, caldria que se les fessin seves els veïns, les empreses i les entitats implicades perquè fossin realitat.

El sentiment de pertinença com a motor impulsor

Anna Admetller el defineix com un projecte molt ambiciós pel que fa a l'impacte que se n'espera. Confien «acompanyar a constituir quatre xarxes d'economia col·lectiva que permetran generar noves empreses i nous llocs d'ocupació». Seran places emmarcades en l'economia social i solidària i que passaran pels circuits de formació i acompanyament de la comunalitat.

La feina concreta que faran no se sap actualment, precisament perquè ha de sorgir de la comunalitat. És a dir, la filosofia no és crear un projecte concret perquè s'hi impliquin els veïns, les entitats i les empreses de la zona. El que es busca és aportar els recursos necessaris perquè aquests veïns, entitats i empreses impulsin els projectes.

És per això que no hi ha cap plantejament concret, perquè han de ser aquests barris els que decideixin què cal engegar. En definitiva, es vol fer barri, generar i reforçar el sentiment de pertinença a la zona i impulsar «xarxes d'ajuda mútues». Ha de servir, també, per «promoure la formació permanent i específica i generar eines per l'autoorganització de les persones».

A més del que pugui néixer de nou, també es vol «cooperar entre agents i projectes que ja existeixen». «La nostra funció és treure a la llum aquests moviments que s'estan fent de forma informal, potenciar-los i proporcionar eines perquè millorin», ha afegit. L'objectiu, per tant, és que quan d'aquí a dos anys el projecte acabi, tot allò que s'hagi impulsat tingui el que val per mantenir-se per si mateix.

La Comunalitat pren com a base el comerç de proximitat

La comunalitat de Reus és una de les 22 que s'han constituït arreu de Catalunya a través d'un programa de subvencions de la Generalitat. A les comarques de Tarragona en concret també n'hi ha a Tarragona, Valls i Amposta. La de Reus ha rebut una subvenció de 350.000 euros.

El paper de l'Ajuntament ha de ser «facilitador i d'acompanyament als projectes que treballaran les entitats», segons ha explicat Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació. «Es tracta de treballar per potenciar la xarxa econòmica urbana i revertir els efectes de la covid-19 a l'economia de proximitat», ha detallat. Ha posat d'exemple d'inspiració per a nous projectes la iniciativa de Reus Compra Responsable.

«Es vol donar suport a aquest tipus d'iniciatives que tenen un model que es basa en les xarxes de suport mutu», ha afegit. És a dir, que prenen com a base el petit comerç, autònoms, cooperatives i associacions veïnals. S'ha optat per desenvolupar-la a la zona sud perquè es considera «molt diversa i amb gran potencial de teixit associatiu, cultural i comunitari».

Per fer difusió del projecte s'ubicaran punts d'informació a diversos espais municipals, dels quals només se n'ha detallat el Mercat del Carrilet. Encara que s'hagi establert un nucli impulsor per fer els primers passos d'aquesta comunalitat, també es fa una crida a ciutadans i entitats de la zona a implicar-s'hi a partir d'ara. Per posar-s'hi en contacte poden fer-ho a través del 622 522 386 i del correu hola@comunalitatreus.cat.