Ple a la Cambra de Comerç de Reus per escoltar la conferència del darrer alcaldable del cicle Eix 2019, Carles Pellicer, cap de llista de Junts per Reus. L'alcaldable ha reivindicat la feina feta al govern dels dos darrers mandats i ha recordat les propostes electorals ja presentades, a les quals ha afegit que Reus s'aculli a la Llei de Grans Ciutats.
La sala d'actes de la Cambra ha quedat petita per acollir la xerrada d'avui i ha deixat una imatge que només han protagonitzat Ara Reus i ERC. Per primera vegada amb un faristol, Pellicer ha pronunciat la conferència dempeus i davant d'un públic, com sol ser habitual, força convençut, però que també comptava amb representants d'entitats locals com a convidats.
La Llei de Grans Ciutats
La proposta estrella que Carles Pellicer ha volgut presentar aquest dimecres ha estat la inclusió de Reus a la Llei de Grans Ciutats. A grans trets permet a un municipi reorganitzar la seva administració local, a priori, per ser més eficient. El model que Reus hauria d'agafar de referència, segons ha explicat Pellicer, és Bilbao.
Ha admès que la Llei té mala fama, «perquè hi ha ciutats que no l'han aplicat bé», i en alguns casos ha acabat suposant duplicar l'administració local perquè permet establir districtes i entitats o espais per a gestionar-los. En altres, com la ciutat basca, ha servit per superar «estructures administratives obsoletes», considera l'alcaldable neoconvergent. «El govern ha de tenir més capacitat de decisió», reclama, i aquesta és una de les línies d'aplicació de la Llei.
S'ha compromès a impulsar «una deliberació, debat i decisió al ple municipal sobre la utilitat d’acollir-se a la Llei de Grans Ciutats». A la pràctica ha de permetre que el ple municipal quedi convertit «en un Parlament local» on no es debati de política catalana o espanyola. A més, es vol concentrar «en el govern municipal totes les decisions del dia a dia de gestió interna, de personal i de procediments».
En paral·lel també vol potenciar la junta de portaveus perquè tingui capacitat gestora. Els plenaris municipals, que ara es convoquen mensualment, serien més curts i convocats més sovint si Pellicer aconsegueix aplicar aquesta Llei a Reus. Per últim també s'ha compromès a convocar plenaris monogràfics i, un cop l'any, un ple de debat sobre l'estat de la ciutat.
Reus ja va estar a punt de ser inclosa en aquesta Llei l'any 2011 en un procés que va engegar Lluís Miquel Pérez i que va acabar defensant Carles Pellicer, també com a diputat, fins que la dissolució del Parlament català va acabar aparcant indefinidament la iniciativa.
La tasca de govern per bandera
La primera part de la xerrada l'ha dedicat a recapitular l'evolució específicament econòmica de la ciutat de Reus els darrers vuit anys. El seu pas per l'alcaldia, ha repetit, ha suposat sanejar les arques municipals, i ho ha exemplificat amb dades com l'endeutament o el superàvit, xifres que ja va donar durant la liquidació dels comptes de l'Ajuntament aquesta mateixa setmana.
L'actual alcalde situa els pròxims quatre anys com la culminació d'un projecte que, segons ha explicat en diverses ocasions, no ha pogut culminar en vuit anys a causa dels condicionants econòmics i nacionals. Ara vol passar, afirma, de centrar-se en l'atenció i la consolidació dels darrers anys, a fer-ho en la projecció i l'excel·lència.
Seguidament ha anat repassant diferents projectes urbanístics i econòmics desenvolupats a diferents zones de Reus, des dels aparcaments habilitats i en procés d'adequar-se, als enderrocs del barri del Carme i la projecció de noves promocions d'habitatge social. Precisament en l'àmbit urbanístic ha sentenciat que «el model actual de POUM ha quedat obsolet; ha de ser més àgil i necessita un plantejament territorial ampli».
Sense cotxes al centre de Reus
El discurs de Carles Pellicer també ha comptat amb el repàs de les propostes electorals que ja s'han fet públic, com el projecte de la zona del passeig de Mata, o la intenció de començar a explorar la prohibició de circular puntualment en alguns trams del tomb de ravals. Tot plegat per «crear i reforçar eixos per a vianants i lligar la ciutat per fer-la més amable».
El projecte de reservar per als vianants els ravals de Santa Anna, de Jesús i de Martí Folguera comptarà, si depèn de l'equip de Pellicer, amb una prova pilot a la tardor. «Si veiem que el comerç es desperta, aixecarem embornals i asfaltarem a un sol nivell amb pilones», assegura. El comerç, precisament, és un dels sectors que confia que es beneficiï d'aquests projectes perquè és conscient, ha afirmat, «que no passa per un bon moment».
Projectes de ciutat
El programa electoral de Junts per Reus, segons ha detallat el seu cap de llista, compta amb propostes per a Reus com dotar de recursos el desaparegut 'Reus fes goig', destinat a la rehabilitació de façanes, així com implantar «un pla de rehabilitació per a edificis i millorar-ne l'accessibilitat» pensat per «recuperar el centre» de la ciutat.
Ha fet referència, sense mencionar-lo, a la proposta de Sebastià Domènech, que considera que Reus ha d'arribar als 130.000 habitants per poder assumir econòmicament el que la ciutat necessita per al futur. Pellicer s'hi oposa, «els reusencs i reusenques volem una gran ciutat, no una ciutat gran, no volem una ciutat dormitori molt gran i sense ànima».
Per tal d'atraure inversions vol modificar el plantejament urbanístic dels polígons industrials per poder oferir parcel·les més grans a empreses i centres econòmics del sector de la logística. Es tracta d'una línia d'actuació que ja s'hauria començat a plantejar durant aquest mandat i és que un dels seus socis de govern, Ara Reus, també planteja aquestes modificacions per al mateix objectiu.
Planificació territorial
En clau d'àrea metropolitana, i preguntat pel públic de la sala, Pellicer considera que la constitució d'un organisme amb governança pròpia com el que hi ha a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha de ser un objectiu a llarg termini. Abans, o en paral·lel, cal plantejar, explica, que la T-11 esdevingui «la gran avinguda del Camp», o que es posi en marxa la taula de projectes conjunts per reclamar al govern central les actuacions necessàries.
Una d'aquestes actuacions hauria de ser, afirma, la del baixador de Bellissens, una instal·lació que considera que cal reanomenar. Si fins ara s'havia plantejat com un equipament que permetés donar servei a la zona sud permetent, simplement, la pujada i baixada de passatgers, ara considera que «hem de deixar de parlar de baixador de Bellissens per parlar d’Estació de Bellissens, perquè serà essencial en el futur».