Porta d'entrada a les instal·lacions de Càritas Reus, amb diverses persones fent cua

Càritas incrementa l'oferta formativa davant l'augment de demanda de cuidadors per la crisi

Un curs per aprendre a cuidar persones dependents també inclou mòduls de llengua i coneixement de l'entorn

Càritas Interparroquial de Reus, com la resta d'entitats del tercer sector, han hagut de reforçar la seva activitat arran de la crisi generada per la pandèmia de Covid-19. Un dels fronts on han implementat canvis és el de la formació per a usuaris dels serveis de l'entitat.

El mes de març van posar en marxa un curs de 250 hores que s'impartirà fins al juny. Està destinat a donar eines per a la inclusió laboral de persones en el sector de l'atenció sociosanitària a persones dependents a domicili. Hi prenen part una quinzena de persones en un grup «heterogeni» pel que fa al gènere perquè de retruc, es vol actuar contra «l'estigma de les tasques de cures».

S'hi ofereixen continguts professionalitzadors que permetin a les persones que s'hi han inscrit tenir més eines per trobar feina. El curs mateix compta amb un programa de pràctiques externes amb aquesta mateixa finalitat al menjador social i a la Casa Misericòrdia de Reus.

Durant els dos mesos que té de bagatge, la valoració dels voluntaris de Càritas, dels professionals que imparteixen classes i dels alumnes és molt bona. Prou bona perquè l'entitat es plantegi altres àmbits de formació de cara al curs vinent seguint el mateix model.

Cursos per a la inclusió laboral per fer front a la crisi

Les 250 hores de formació inclouen classes de català i de coneixement de l'entorn «per millorar la inclusió social i l’arrelament social». Unes sessions que poden suposar el primer pas per aquelles persones immigrants en situació administrativa irregular. Aquesta nova línia d'actuació per part de Càritas respon, segons expliquen, a un projecte amb visió de futur.

Per una banda per la voluntat que el mes de setembre se'n pugui programar una segona edició, amb els mateixos continguts o amb els que en aquell moment puguin ser més adients. En segon lloc, perquè l'increment de les necessitats d'assistència d'emergència, com la que ofereix el menjador social o la xarxa de repartiment d'aliments, no vagi en detriment de serveis orientats a l'apoderament personal.

Fins ara es duia a terme un taller de geriatria, previ a la pandèmia, amb la col·laboració de voluntariat de l'entitat i de personal sanitari i estudiants de l'Hospital Sant Joan i la URV respectivament. El curs actual segueix la línia d'aquest taller i la reforça, amb un increment del nombre d'hores i una adaptació dels continguts a les necessitats actuals.

Imatge de catorze persones assegudes en cercle en una sala
Càritas ha reaccionat a l'augment de demanda de cuidadors reforçant l'oferta formativa | Àngel Ullate

La pandèmia també ha afectat el voluntariat de l'entitat. S'ha hagut de reforçar per fer front a l'increment de necessitats, i a més, l'edat d'alguns dels voluntaris ha fet que s'incloguessin dins del col·lectiu de persones de risc i, per tant, han hagut de deixar de desenvolupar les tasques que tenien assignades.

Tot i que s'ha reforçat aquest aspecte, des de l'entitat subratllen que també cal reforçar les donacions per fer front a l'augment de necessitats assistencials. Precisament el curs de 250 hores que ara han posat en marxa n'és un exemple. La implicació dels voluntaris de l'entitat en fa possible i facilita el dia a dia, però cal també el finançament necessari per assumir les hores de les persones que imparteixen els diferents mòduls de formació.

S'incrementa la demanda de persones cuidadores a domicili

En relació amb el taller de geriatria que s'oferia fins ara, i que se segueix oferint, Robert Castells, tècnic responsable de formació, admet que «és veritat que no té res a veure, perquè ara son 250 hores, però també era molt professionalitzador». Aquest curs tenia molta demanda, i a més, «avui en dia, el nombre més gran de demandes de feina que rebem ens venen de cuidar persones grans».

Son dues de les circumstàncies que han fet posar una marxa més en l'àrea formadora de Càritas. «La demanda que tenim de feina, i on podem acompanyar la gent perquè trobi feina, que és una acció empoderadora de les persones, és en aquest àmbit», aclareix Castells.

La planificació actual els fa pensar a mantenir el taller com una oferta professionalitzadora, tècnica, per a qui ja està treballant en aquest àmbit, sovint a través de l'economia submergida. El curs que ara han posat en marxa busca, a més d'aquest vessant tècnic, oferir tot un bagatge de l'entorn social i cultural de Reus en concret i de Catalunya en general.

Vuit persones assegudes al llarg de la paret d'una sala
El curs de formació ha tingut una valoració molt bona per part de tots els implicats | Àngel Ullate

Ara mateix, encara que el curs estigui en marxa, segueixen intentant cobrir les demandes de feina que els arriben. Abans Càritas posava en contacte la família que buscava algú per cuidar una persona gran, per exemple, amb la persona que Càritas considerava que podia fer la feina.

«És veritat que, com que tenim tan poc temps perquè feines com l'assistencial s'han incrementat molt i com que no podem reunir la gent, el que fem és passar contactes o currículums», explica. Una tasca que se segueix fent en paral·lel al curs amb persones que no s'hi han inscrit.

La idea és que, quan acabin les 250 hores de formació, «sigui molt fàcil inserir laboralment, que puguin trobar feina». Quan fa dos mesos que s'ha posat en marxa, la valoració ja és bona. «Està donant bons resultats, estem complint els objectius que ens havíem marcat, com oferir un element empoderador, oferir espais d'interrelació, oferir un espai d'aprenentatge; està funcionant molt bé i ha generat molta cohesió al grup», valoren des de l'entitat.

Professionalitzar-se mentre es coneix la llengua i l'entorn

Una de les formadores del curs, en el seu cas des de la vessant de la psicologia i la socialització, és Gemma Olària. Afirma que «és un curs per aprendre o professionalitzar-se en cuidar persones dependents, sigui gent gran, gent amb diversitat funcional, gent amb alguna malaltia o condició que faci que necessitin ajuda o acompanyament...».

Entre els alumnes inscrits hi ha Bárbara, Alexis, Soumia, Saliha, Karime o Amal. Persones de diferents edats, orígens i perfils que hi han coincidit. A grans trets expliquen que hi veuen una oportunitat «per accedir al mon laboral més fàcilment». Se'n van assabentar a través d'amistats i dels voluntaris de Càritas.

Tres persones assegudes amb notes al davant, una de les quals, parlant a través de la mascareta
Els alumnes valoren especialment el ventall d'àrees en les quals el curs els serà útil | Àngel Ullate

En algun cas, perquè quan van dir que els havien ofert feina formal, alguns voluntaris els van parlar del curs com una manera de millorar els coneixements tècnics d'aquest àmbit. En algun altre cas, perquè després de fer el taller de geriatria, «un amic em va parlar d'aquest d'ara, i com que havia fet l'altre vaig decidir que era millor fer-lo».

Valoren especialment, a més, del dinamisme de les classes, el mòdul de socialització i coneixement de l'entorn. «Aprenem de tot, també cultura i entorn, tant local, d'aquí, com de nosaltres», expliquen. Ho aborden des d'un vessant psicològic i social, tractant «què és l'envelliment de les persones, per exemple, què passa físicament, però també socialment i psicològicament», detalla la psicòloga formadora.

També des d'un punt de vista més pràctic, com aprendre a moure una persona del llit a una cadira o quins criteris seguir a l'hora d'establir una dieta. En segon terme, el curs també inclou un mòdul de llengua catalana, un aprenentatge que, alguns dels seus alumnes, apunten que és necessari.

«És bàsic perquè hi ha molta gent gran que és la seva llengua» i per tant, expliquen que conèixer-la els permetrà poder fer millor la feina d'acompanyament i cures per a la qual el curs els prepara; «donde fueres haz lo que vieres», resumeix un dels seus companys.

En tercer lloc, el curs el completa un mòdul de coneixença i arrelament a l'entorn. «Es tracta de saber qüestions generals de país, però també pel que fa a la ciutat, que al final és on viuen», apunta Gemma Olària. «Això facilita que se sentin a gust aquí i que puguin trobar feina». Un mòdul que permet instruir-se a través de pel·lícules o material audiovisual similar, o de visites a espais com el Mercat Central de Reus.