Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Balcó superior de la façana de l'Ajuntament de Reus, amb les banderes oficials a la dreta i un llaç groc al mig

Cs denuncia, ara, el llaç groc de l'Ajuntament de Reus

El partit segueix la línia engegada el mandat passat contra la pancarta «Llibertat presos polítics»

Nou capítol en la lluita de Cs pels símbols que pengen a la façana de l'Ajuntament de Reus. El grup municipal del partit ha anunciat avui que ha presentat una demanda perquè el govern retiri el llaç groc que hi queda. La portaveu Débora García remarca que, abans d'anar als jutjats, ja van presentar un requeriment a l'Ajuntament que no ha rebut resposta.

La demanda considera que el llaç groc és una «vulneració del principi de neutralitat institucional». Segueix la mateixa línia que els recursos contra la pancarta «Llibertat presos polítics» que va emprendre l'anterior grup municipal. De fet, la lluita judicial de Cs per la façana de l'Ajuntament de Reus també ha viscut alguns capítols relacionats amb les banderes que hi ha.

García critica que «en període electoral podem gaudir d'un Ajuntament lliure de símbols partidistes, però només en període electoral». Una dinàmica que atribueix per igual als tres socis de govern, JxC-PDECat, ERC i Ara Reus. És per això, argumenta, que «no ens queda cap més remei» que anar al contenciós administratiu.

Nova via judicial de Cs Reus per la façana de l'Ajuntament

El requeriment que Débora García va presentar al consistori demanava la retirada del llaç. A més també demanaven la resolució municipal per la qual s'havia acordat penjar-lo. «No hem obtingut resposta ni la tindrem perquè no existeix cap acord», etziba la portaveu reusenca de Cs. Serà ella mateixa qui porti la defensa del cas, segons ha anunciat.

Apunta que, fins ara, la dinàmica del partit ha sigut «donar una oportunitat» al govern per actuar abans d'anar a la via judicial. Com que les instàncies municipals han caigut en el silenci han decidit recórrer als jutjats. Aquesta darrera instància la van registrar el 20 de maig, i dues setmanes i mitja després, aquest dilluns, van decidir fer el primer tràmit judicial.

No confien rebre resposta de l'Ajuntament fins que no hi hagi una sentència, però tampoc dubten que llavors se li doni compliment. «Saben fins a quin punt poden arribar, estan torejant la justícia, no s'arrisquen perquè saben que pot tenir conseqüències», valora referint-se al govern de Reus.