Aquest divendres, la Cambra de Comerç de Reus ha acollit una nova sessió del cicle Eix 2019, les conferències dels caps de llista de cara a les eleccions municipals. Era el torn de Cs Reus i, per tant, ha estat Débora García que ha exposat el projecte de la formació taronja. Aquesta presa de contacte preelectoral no ha estat un èxit, sobretot si es compara amb la d'ara fa quatre anys, quan la sala d'actes va quedar plena.
Inici fluix de la precampanya de Cs Reus
Una vintena justa de persones han seguit, enguany, la conferència de la formació a Reus, la xifra de públic més baixa fins ara. L’acte se sol estructurar en una conferència de qui encapçala la llista d’uns 30 minuts —que la majoria de candidats allarguen fins als 40— i un torn posterior de preguntes.
El discurs de la candidata taronja ha durat vint minuts durant els quals s’ha recolzat molt en les seves notes, que només ha deixat per explicar-se en exemples del seu àmbit professional, l’advocacia. Josep Baiges, en representació de la Cambra de Comerç, i Isaac Albesa, com a presentador de l’acte, han fet insistir Débora García en alguns dels àmbits tractats a més d’obrir-ne de nous.
L'impacte de la crisi interna del partit
Se li ha preguntat per la crisi viscuda a Cs Reus i el seu impacte en el resultat electoral. El partit ha expulsat els dos regidors del grup municipal, cap de llista inclòs, que no havien demanat la baixa, com els altres dos. A més també s’ha defenestrat l’executiva local que, juntament amb bona part de la militància, a jutjar per l’afluència d’aquest divendres, han acabat sota les sigles de dCIDE.
La cap de llista de Cs Reus considera que tot plegat «ja ha passat, no té importància per a nosaltres, continuem el projecte de Cs». Les mocions que s’han presentat durant el mandat, de fet, ha explicat que no eren exclusives de Reus, sinó que «s’han presentat a tot arreu, són l’ADN de Cs».
Preguntada per possibles pactes postelectorals, només ha situat com a línia vermella «els partits nacionalistes, que volen trencar amb Espanya». Quan se li ha preguntat en concret per dCIDE —ha suposat el moment més distès de la conferència i ha despertat alguns somriures i riures, com el de la mateixa Débora García— ha considerat que no els suposa una línia vermella perquè també són constitucionalistes, però ha augurat que «segurament no voldrien».
La llengua i la pancarta de l'Ajuntament
L’objectiu d'aquestes conferències és exposar el projecte de ciutat de cada partit i, en especial, els àmbits d’interès de la Cambra, com l’economia i les infraestructures. El discurs de Débora García ha començat amb una qüestió que es preveu que serà un puntal de la seva campanya: la llengua i la pancarta de l’Ajuntament.
Ha assegurat que, si depèn de Ciutadans, les actes dels plenaris municipals i la documentació del consistori no es redactaran per defecte en català. Ha volgut deixar clar, també, que lluitaran perquè no hi hagi pancartes com la que donava suport als presos polítics perquè «per nosaltres és un gran problema, ens sentim exclosos, hi ha part de la població que se sent exclosa».
Habitatge social i pressió fiscal
Ha seguit amb altres qüestions que considera cabdals, com la defensa dels drets dels animals, o la redacció de plans específics per vincular les persones amb discapacitat i la gent gran que viu sola amb la vida quotidiana del seu entorn. L’actuació més concreta en aquest sentit, segons ha exposat, és establir una xarxa d’associacions de voluntariat «com Creu Roja, que s’ocuparia de l’atenció porta a porta» d’aquestes persones.
Cs aposta, també, per incrementar l’habitatge social a través de lloguers temporals per a famílies en situació d’exclusió social. En matèria d’habitatge ha carregat contra l’IBI que es paga a Reus, i que «aplica el màxim possible de la forquilla del gravamen». Precisament en l’àmbit fiscal ha assegurat que cal rebaixar la pressió sobre els veïns de Reus perquè «els diners estan millor a la butxaca dels ciutadans que a les arques públiques».
Considera, de fet, que cal fiscalitzar les subvencions que es lliuren des de l’Ajuntament fent justificar als beneficiaris que les han utilitzat per allò que les han demanat —es tracta d’una pràctica, de fet, que ja es duu a terme—. Ha afirmat que «quan es donen les subvencions, es donen molt alegrement, i la persona a qui se li ha donat, no ho justifica».
Neteja i zones verdes
La neteja i la recollida de brossa són una matèria d’actuació que sol preocupar la ciutadania, i Débora García hi ha fet referència. Es mostra partidària de retornar al pagament d’una taxa de brossa i no d’un preu públic per evitar que, segons ha explicat, col·lectius com els advocats paguin tot i generar menys residus que un particular.
En l’àmbit de la mobilitat ha mencionat la importància del carril bici, i també del Corredor del Mediterrani i l’estació intermodal a l’aeroport com a elements de «mobilitat de proximitat». L’urbanisme, per a Cs Reus, cal que se centri en la planificació de zones verdes d’arbres de fulla caduca, que deixin passar el sol a l’hivern i facin ombra a l’estiu.
Bona part dels projectes, tant de Reus com d’altres municipis, que es duen a terme actualment aposten per la fulla perenne pel problema que suposa en matèria de neteja la caiguda de les fulles. Encara en l’àmbit urbanístic, Cs apunta que cal regenerar i recuperar els barris i zones degradades.
La lluita contra la inseguretat
En aquestes àrees, opina García, cal actuar contra els «pisos ocupats per màfies que es lucren de les ocupacions i on es duen a terme activitats delictives, els narcopisos». Per lluitar-hi ha plantejat que cal incrementar la col·laboració entre cossos policials, especialment entre Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, així com incrementar el nombre de patrulles.
Per últim, i en matèria cultural, considera que cal fomentar els intercanvis amb altres ciutats de l’Estat per fer difusió de la cultura espanyola. Considera, també, que cal incloure la difusió de coneixements científics i tecnològics dins del que s’entén per activitat cultural.