Les impactants imatges de la sequera als pantans de Siurana i Riudecanyes

La CUP insisteix a revisar els drets d'aigua de Reus i dels regants de Riudecanyes

Consideren que la sequera d'aquest estiu ha de servir perquè els agents implicats treballin per millorar la gestió de l'aigua

Després del darrer fracàs de la Taula del Siurana, la CUP de Reus portarà, al ple d'aquest divendres, una nova proposta per abordar la qüestió. Considera que la creació d'una comissió municipal de treball podria servir per plantejar canvis en la gestió de l'aigua, almenys per part de l'Ajuntament. Segons ha defensat el regidor Edgar Fernández, l'experiència els porta a apostar per òrgans menys mediàtics que el plenari, on considera que no s'han pogut tenir segons quins debats.

Ha posat d'exemple la comissió especial d'Habitatge, on «s'han posat dades, venen tècnics i hi ha debats sincers, serens i amb perspectiva». Per contra, critica, «no es pot parlar d'habitatge al ple municipal perquè tothom comença a parlar d'ocupes i de veïns i a mirar més a càmera que a la problemàtica». En aquesta línia, per tant, els cupaires proposen crear una comissió especial sobre recursos hídrics.

Fernández recorda que la CUP ha fet propostes com una revisió tarifària més progressiva en funció de la renda, o canviar la tarifa actual per una taxa. També creuen, «amb la que està caient», que Aigües de Reus podria rebaixar el preu, tenint en compte els beneficis que registra. Uns beneficis que, insisteix el regidor, «s'utilitzen per acabar amb el deute d'altres empreses municipals».

La CUP vol revisar l'ús de l'aigua que fa l'Ajuntament de Reus

Sense renunciar-hi com a CUP, no plantegen que l'objectiu final d'aquest òrgan sigui deixar de fer servir aigua del Siurana-Riudecanyes. En aquest cas volen que se centri en la gestió dels recursos hídrics de Reus, i especialment a l'ús que es fa de l'aigua d'aquest sistema. A grans trets, aquest nou òrgan hauria de servir per «decidir quina aigua s'utilitza per a què».

Ha apuntat, per exemple, que «aquí es reguen els carrers després que plogui». En el cas de l'aigua que prové dels pantans de Siurana i de Riudecanyes, l'Ajuntament té drets d'ús per a aigua de boca i per al reg. Tot i això, tots dos volums d'aigua s'aboquen a la mateixa bassa i, per tant, no se'n pot fer un ús diferenciat.

Es tracta de la mateixa aigua, però per a tots els municipis que en beuen, els drets de boca són més cars que els de reg. Tot i això, la de boca segueix sent més barata que la que s'agafa del Consorci d'Aigües de Tarragona, és a dir, del riu Ebre. És per això que, a més de la creació d'aquest òrgan, la CUP també proposarà que l'Ajuntament «faci una revisió dels drets i títols que té de la Comunitat de Regants».

Ha recordat les irregularitats «acceptades» en el funcionament del sistema Siurana-Riudecanyes. De fet ha afegit que l'Ajuntament de la Selva admet que fa servir aigua de reg per a l'ús de boca. En aquest cas, perquè la canonada que li arriba del CAT no permet abastir la necessitat del municipi.

Reclamaran que la Comunitat de Regants controli on va l'aigua

La moció que presentaran aquest divendres també interpel·la la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. No es tracta d'una entitat municipal, però l'Ajuntament de Reus n'és l'accionista majoritari amb una tercera part del total. En aquest cas volen que la Comunitat revisi l'ús que es fa per part dels propietaris de drets d'aigua.

Una mesura que, per part de la Comunitat, s'ha apuntat en anteriors ocasions que no tenen potestat per fer. Fernández respon que ells mateixos van fer la comparativa entre les finques amb drets i les imatges de mapes aeris. Van detectar que «moltes finques amb drets de reg no tenen activitat; no pot ser que algú tingui una finca amb drets de reg i l'aigua la revengui a qui consideri».

Insisteix que «estem en una situació prou greu perquè tothom faci un cop de cap». No s'ha estat de lamentar que la Taula del Siurana no fos un èxit com va ser-ho la del Ter-Llobregat. Va ser amb aquest precedent que la formació va pressionar per constituir l'organisme del Priorat i el Baix Camp.

Tot i això, etziba, «l'Ajuntament de Reus i la Comunitat de Regants la van acabar boicotejant». «Després de reunir-nos amb l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), va ser ella mateixa qui va decidir que s'havia de fer», ha recordat. Des del seu punt de vista, la Taula no va reeixir perquè «feia falta posar-se d'acord amb un termini i amb qui pagava, i sembla que ningú vulgui assumir els costos de canviar el que no funciona».

Canviar el model a la indústria i el turisme

Fernández subratlla la sequera d'aquest estiu, «no ha sigut una excepció, a partir d'ara ens hi trobarem». «Plou poc i, quan plou, plou malament, i el model de distribució que hi ha, està obsolet», afegeix. Des de la CUP, per tant, consideren que cal plantejar un nou model de gestió de recursos com l'aigua.

El regidor reusenc afirma que «ningú diu que s'hagi de tallar l'aigua a la indústria o que el turisme no sigui un motor econòmic». Amb aquestes premisses, però, sí que aposta per «canviar el model». A tall d'exemple, ha etzibat, «no pot ser que pobles del Priorat de 300 tinguin talls de subministrament mentre hi ha les piscines plenes dels hotels i de Port Aventura».

La proposta de la formació anticapitalista és forçar la indústria i el turisme a tenir «els seus propis sistemes de reaprofitament d'aigua o de fer tractaments». De fet planteja, fins i tot, «canviar l'aigua que hi ha les piscines per aigua salada, o posar dessalinitzadores».