L'oferta d'habitatge municipal de Reus està plena, un fet que, tal com explicava el regidor Marc Arza a TarragonaDigital fa uns dies, el govern municipal utilitza per explicar el que considera unes bones polítiques d'habitatge. L'oposició, per contra, troba que és un exemple de manca de sensibilitat social i d'estratègia global, en aquest cas, en matèria d'habitatge. Així ho han fet palès aquest matí en una roda de premsa temàtica en la qual han carregat contra les polítiques del govern reusenc.
Les multes als bancs per tenir pisos buits
La CUP denuncia que el govern va decidir «que no sortia a compte» seguir imposant multes als bancs que tenen pisos buits. La línia de treball es va desplaçar, llavors, a negociar amb els bancs, un procés que ha alliberat 43 dels 677 pisos buits en mans d'entitats bancàries segons la formació anticapitalista.
Fonts municipals, per contra, qualifiquen aquestes crítiques de «demagògia de la CUP perquè desconeix o desinteressadament obvia la feina feta per l'Ajuntament i els canvis en el marc legal que s'han produït». Aquest canvi legal vindria donat per una banda, una sentència judicial que dictamina que els Ajuntaments no poden imposar multes als bancs, i per l'altra, per les lleis recorregudes al Tribunal Constitucional, segons les mateixes fonts municipals.
Els cupaires, en canvi, consideren que no crea jurisprudència, i recorden que l'Ajuntament de Sabadell —amb la CUP al govern però no en solitari— ha seguit cobrant aquestes sancions coercitives. A l'Ajuntament de Reus s'hi han cobrat, el 2017, 500.000 euros per aquestes multes als bancs per tenir pisos buits però, les mateixes fonts municipals, afirmen que «el nou marc legislatiu dóna poc marge per mantenir la línia de treball».
El Pla de l'Habitatge de Reus, per desplegar
El mateix Edgar Fernández afirma que «motles de les propostes que hem anat fent, que hem intentat que no fossin gaire transgressores però sí valentes, hem vist que no només ja s'aplicaven en altres municipis, sinó que Reus té un Pla d'Habitatge aprovat el 2014, vigent fins al 2021 que no s'ha aplicat que com que és del 2014 és possible que el regidor actual no ho sàpiga».
Reclamen noves promocions d'habitatges
El regidor Edgar Fernández ha denunciat, també, la manca d'habitatge públic de Reus. Segons la formació anticapitalista, la Generalitat recomana que hi hagi un 15 % de l'habitatge dels municipis grans sota titularitat municipal. En el cas de Reus, amb 50.000 habitatges a la ciutat, això suposa 7.500 habitatges. L'Ajuntament compta, ara mateix, amb 160 domicilis que, a més, estan plens.
És per això que la CUP reclama que es construeixin nous pisos impulsats per l'Ajuntament per poder abordar la problemàtica de l'habitatge. El govern municipal ha admès, en diverses ocasions, que a Reus li cal més oferta pública d'habitatge. En aquest sentit, una de les esperances a menys llarg termini és el projecte del Barri del Carme i les promocions que l'Incasòl —l'Institut Català del sòl, és a dir, la Generalitat— hi ha d'aixecar.
Denuncien manca de voluntat política
Les dades que ha posat avui sobre la taula la CUP també els han servit per criticar la política d'habitatge de protecció social. Dels 160 habitatges amb els quals compta l'Ajuntament de Reus, n'hi ha 45 que formen la borsa d'habitatge assequible, és a dir, amb lloguers subvencionats perquè els puguin assumir famílies en situacions vulnerables. Els 115 restants són de protecció oficial.
El cas és que, per accedir a l'Habitatge de Protecció Oficial cal acreditar uns ingressos anuals d'entre 9.000 i 44.000 euros, i això deixa fora les famílies que no tenen ingressos o que no arriben a 9.000 euros. Per a aquestes famílies queda el recurs de la borsa d'habitatge assequible, de 45 pisos a la ciutat, i amb lloguers proporcionalment subvencionats. Fernández sentencia, amb tot, que «algú amb 45 pisos d'habitatge assequible no serveix absolutament per a res».
Habitatge i emprenedoria, línies d'actuació paral·leles
Segons explicava el regidor d'Urbanisme, Marc Arza, la política que s'ha seguit i se segueix per omplir els complexos de Redessa és la mateixa que s'ha aplicat en habitatge. Tant és així que des del consistori es fa servir per fer valdre aquestes polítiques, mentre que per part de l'oposició és sinònim de mala planificació, perquè no s'ha previst com seguir oferint una oferta que, en el cas de l'habitatge, va quedar ocupada el mes de maig passat.
Des de la CUP admeten que Marc Arza «ha demostrat una grandíssima capacitat en polítiques d'emprenedoria, tenim edificis plens de despatxos amb les parets mòbils que s'adapten als centímetres quadrats que necessita cada empresa». En canvi, consideren que «s'ha demostrat que és realment incompetent a l'hora d'oferir polítiques d'habitatge que solucionin les necessitats reals que hi ha a la ciutat»; i creuen que «és una irresponsabilitat per part del govern que el mantinguin com a regidor d'habitatge».