Els tres ponents i la conductora al Castell del Cambrer de Reus, davant del públic present al debat

La mobilitat es pot convertir en la primera peça de l'àrea metropolitana de Tarragona

El darrer debat del Pla Estratègic de Reus ha plantejat una futura àrea metropolitana a la regió

La mobilitat es pot convertir en la primera passa perquè la regió de Tarragona es converteixi, de facto, en una àrea metropolitana. Aquesta és una de les conclusions principals del darrer debat del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. L'existència de l'Autoritat Territorial de Mobilitat fa que aquest àmbit pugui ser el primer que funcioni amb aquesta mentalitat.

Abans d'arrencar el debat, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha apuntat que el debat no és nou. Prova d'això, ha dit, és el llibre que li ha regalat Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura. Es tracta de Cal una vertebració regional del Camp de Tarragona?, publicat fa 20 anys.

Les potencialitats de la regió

També ho ha assenyalat Carles Pellicer, alcalde de Reus, lamentant que «20 anys i encara estem pensant com i quan; és un projecte essencial». Els ponents que han pres part al debat d'aquest dimecres al vespre no han sigut els inicialment previstos, tot i que s'ha mantingut el criteri d'optar per persones avesades a la matèria. El primer ha sigut Francesc Magrinyà Torner, professor d'Urbanisme de la UPC i exdirector de Planificació Estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

També hi ha participat Trinitat Castro Salomó, directora dels serveis territorials de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat. Per últim, Robert Casadevall Camps, professor de Planejament Territorial i Urbanístic de la URV. Des del principi del debat ha quedat força clar que la mobilitat té potencial per convertir-se en la pedra angular de la visió metropolitana.

Castro ha començat defensant el turisme i la indústria com els grans motors econòmics de la regió. Un àmbit en el qual s'ha plantejat que cal obrir-se a altres sectors, com la recerca i la innovació. En clau general, pel que fa a la planificació, Casadevall ha definit el Camp de Tarragona com «el territori més sobrediagnosticat del món». Ha coincidit amb Magrinyà a l'hora d'apuntar que, les pròximes dècades, aquesta dinàmica s'ha de canviar perquè en molts àmbits, serà molt més difícil preveure escenaris de futur.

La mobilitat, peça clau de l'àrea metropolitana

Passats els primers dos blocs, el debat ha girat principalment al voltant de la mobilitat. Casadevall ha afirmat que, actualment, les dinàmiques de la població ja són en clau metropolitana. Ha apuntat, alhora, que un dels mals endèmics és que hi ha decisions importants que no es prenen des d'aquí.

Admet que la tendència ha començat a canviar quan, a l'àmbit local, s'ha començat a fer front comú. Magrinyà també s'ha pronunciat en aquesta línia, sentenciant que «el barcelonacentrisme ens està hipotecant» com a país. Una postura de la qual ha discrepat Trinitat Castro.

Ha volgut «desmitificar que totes les decisions es prenen des de Barcelona; no és cert». Assegura que «no hi ha cap decisió estratègica per al territori que no es prengui amb els tècnics dels Ajuntaments, del Port, de l'Aeroport...». Pel que fa a projectes concrets, s'ha apuntat que el del tramvia metropolità ha de servir per compensar les mancances actuals.

Castro considera que «la T-11 ha dividit la societat», motiu pel qual reivindica el tramvia i el defineix com «el metro del Camp de Tarragona». Magrinyà també ha defensat el projecte, precisament com a solució als dèficits actuals. «Els nuclis urbans estan més o menys ben plantejats, però per la mirada metropolitana no s'està preparat», ha exposat.

Al futur tramvia, però, cal sumar-hi, segons el seu parer, «una bona xarxa d'autobusos», tant per reforçar la connectivitat dels municipis amb tramvia com per arribar als que no en tinguin. Qui ha de garantir que aquesta visió s'apliqui és, a priori, l'Autoritat Territorial de la Mobilitat. Segons ha defensat Castro, l'organisme està guanyant «múscul metropolità» com una aposta de la Generalitat per donar-li més poder.

El perill d'institucionalitzar l'àrea metropolitana

L'existència i el funcionament d'una àrea metropolitana no passa, necessàriament, per la creació d'un organisme de govern com a Barcelona. Casadevall ha insistit repetidament en aquest aspecte, que ha apuntat que podria comportar, justament, que no s'avanci ni s'agilitzi. De fet considera que, abordant aquest debat, se n'ignora un d'anterior que, a la regió de Tarragona, no s'ha plantejat.

Per teixir una àrea metropolitana, ha explicat, primer cal definir el territori al qual fa referència, els municipis que l'integren. Lluny de cenyir-se a delimitacions com les vegueries o les comarques, cal que sigui una decisió que es prengui en funció de les dinàmiques socials i econòmiques de la zona. Quan s'hagi resolt aquesta qüestió, defensa, es podrà estudiar si cal institucionalitzar aquesta àrea metropolitana i de quina manera.

Amb tot ha defensat que no només no cal crear nous ens, sinó que podria ser contraproduent. Almenys d'entrada, quan es podria començar a funcionar amb estructures existents, però amb mentalitat metropolitana. Ha posat d'exemple els organismes locals que ja gestionen línies d'autobús, que ja poden treballar amb aquesta idea des d'ara mateix.

En lloc de crear nous organismes i ens, aposta per establir un espai de trobada del món local, sense institucionalitzar-lo. Un model que permetria reunir els agents implicats en cada àmbit de debat i no representants designats per omplir quotes. Quan es funcioni amb aquesta mentalitat, ha aclarit, i veient les fortaleses i debilitats, és quan es pot plantejar si convé un organisme de govern com a tal.