La campanya electoral de les eleccions municipals arriba a la seva recta final. A Reus s'han produït debats generalistes i temàtics, amb presència de les formacions amb representació i també de les que no en tenen. Tot plegat ha culminat aquest dimecres en el darrer debat electoral, l'antepenúltim dia de campanya electoral, moment en el qual alguns dels candidats han apujat el to respecte al que havien mostrat fins ara.
L'esdeveniment l'han organitzat Canal Reus TV, Cadena SER i Diari de Tarragona, i ha tingut l'edifici de firaReus, al Tecnoparc, com a escenari. Han anat arribant, progressivament, tots els candidats i candidates i assessors i assessores. Els debats anteriors han acabat generant dinàmiques que s'han anat mantenint: discursos que es repeteixen i respostes que es poden preveure, però també intervencions que s'han pogut millorar.
Després de la protocol·lària foto de família, Anna Fortuny i Oriol Aymí, periodistes encarregats de moderar el debat, han indicat als caps de llista que ocupessin el seu tamboret. Primer conflicte del dia; a alguns els ha sigut més còmode quedar-se dempeus que assegut. Carles Pellicer, Noemí Llauradó i Daniel Rubio han optat per seguir el debat drets, fet que ha provocat, en algunes ocasions, que se separessin de la seva posició per acostar-se a la persona amb qui estaven discutint.
I és que de discussions n'hi ha hagut més del que fins ara s'havia vist en campanya. El to d'aquests quinze dies, jutjats a banda, no ha estat especialment cru; com era d'esperar, hi ha hagut acusacions d'inacció de l'oposició al govern que el govern ha respost al·legant la dificultat de gestió que l'oposició no ha patit. Com també era previsible, els socis de govern s'han intentat distanciar per marcar perfil propi.
Noemí Llauradó s'encara a Daniel Rubio
I precisament aquesta dinàmica ha provocat la principal enganxada del debat, protagonitzada per Noemí Llauradó i Daniel Rubio. La cap de llista d'ERC acabava de sentir com Sebastià Domènech, candidat del PP, tornava a posar sobre la taula que «els reusencs hem pagat dues vegades la sanitat», referint-se a la que es paga a través dels impostos i als 18 milions d'euros en dèficit econòmic que s'han hagut d'eixugar els darrers exercicis.
Llauradó ha respost, per primera vegada des que a l'Hospital Sant Joan van començar a anar mal dades, que abans que ella, la responsabilitat de la sanitat municipal la van ostentar Teresa Gomis i Montserrat Vilella, totes dues del partit de Pellicer. Ha emmarcat la seva responsabilitat en els anys que s'han acumulat un total de 10 d'aquests milions. Daniel Rubio ha rebut el torn de paraula, i tenia intenció, com ja ha fet aquesta campanya, de mencionar la gestió sanitària, però carregar-li el mort a la Generalitat.
El candidat d'Ara Reus volia insistir que és el Govern català qui «ha escanyat» les finances municipals i s'ha oblidat, en general, de la Catalunya sud. Volia fer-ho, però no ha pogut. Noemí Llauradó l'ha interromput parlant per sobre seu per rebatre-li un argument que no havia exposat avui, però sí els darrers debats. Després que el moderador del debat passés al següent torn de paraula, ha tornat a donar la paraula al municipalista perquè, breument, pogués explicar-se.
Ha estat la topada més intensa del debat, i fins i tot Pellicer ha arribat a demanar als seus socis de govern «una mica de lleialtat institucional». La resta del debat no ha sortit del guió que es podia preveure. CUP i PSC han insistit en la poca garantia que consideren que tenen les propostes de Pellicer com la incorporació de 1.000 pisos al parc d'habitatge municipal que, actualment, compta amb 160 domicilis.
Posen en dubte les promeses de Pellicer
Una línia similar a la de Marta Llorens, candidata de la CUP, que ha evitat entrar en algunes de les discussions però ha carregat contra el model de «centre de cartó-pedra» de Montserrat Caelles com a model d'atracció turística i cultural. Ha volgut erigir-se com l'única opció perquè a l'Ajuntament es facin les coses de manera totalment diferent de com les fan la resta de partits.
Sebastià Domènech ha seguit presentant-se com el valor més segur per gestionar la cosa pública des de la plaça del Mercadal. Amb experiència de govern, ha respost puntualment a Andreu Martín per recriminar-li la situació amb la qual afirma que es van trobar CiU i PP les arques municipals l'any 2011. En una línia similar s'ha volgut presentar Daniel Rubio.
Servint-se de l'obra d'aquest mandat en les àrees, principalment, de Medi Ambient i Ocupació, ha volgut oferir-se als reusencs com una formació capaç de gestionar de manera eficient i innovadora l'administració local. Més desapercebuda ha passat Débora García, candidata de Cs. Arribada després de la greu crisi interna del partit, està poc habituada a la política municipal.
Tampoc ha participat, aquest mandat, de les dinàmiques que s'han generat al plenari, i ha exposat el seu discurs de manera més aviat tímida i sense entrar en confrontacions ni ser-hi estirada. Pellicer ha volgut mantenir la seva imatge d'alcalde més que d'alcaldable, i en alguns moments se n'ha sortit, quan altres candidats, probablement per la inèrcia, s'hi han adreçat amb l'apel·latiu institucional.
No ha pogut evitar que se li posés en dubte el balanç que fa de govern, i que l'oposició i en alguns casos algun soci de govern, li recriminessin no haver actuat en algun àmbit. Des de reivindicar a la Generalitat fins a 700.000 euros en pagaments pendents, fins a impulsar polítiques que ara porta al programa electoral. Noemí Llauradó, per la seva banda, ha reivindicat de nou la capacitat, afirma, de liderar un acord de govern entre Junts per Reus i la CUP.
Com també ha fet durant la campanya, ha preferit centrar-se en altres matèries municipals i passar més per sobre de la qüestió del Sant Joan, fins que ha tocat tractar el tema. Ha reivindicat, de nou, que cal votar ERC perquè, explica, Oriol Junqueras li va dir a Soto del Real que Reus no pot ser una excepció al futur mapa republicà que dibuixaran les eleccions d'aquest diumenge.