Un conductor i tres ponents durant un debat del Pla Estratègic de Reus al Castell del Cambrer

Un nou debat del Reus Horitzó 32 posa l'activitat física com a peça clau a planificar

Entre les propostes, l'increment d'espais verds per fer exercici i l'obertura dels patis escolars fora de l'horari lectiu

L'activitat física s'ha d'entendre com una peça clau per a la societat. Aquesta és una de les conclusions del debat emmarcat en el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 que ha tingut lloc aquest dimecres a la tarda. Conduït per Jordi Cartañá, ha portat per títol Esport i vida saludable a les ciutats.

Ha servit per apuntar alguns dels punts forts de la planificació de ciutat actuals, i per indicar, també, àmbits de millora. Els ponents han coincidit que, d'equipaments esportius, o n'hi ha suficients, o no en falten gaires. El que sí que cal és potenciar l'exercici físic des de la infantesa per tal d'adquirir hàbits saludables que, durant l'edat adulta, són més difícils d'incorporar.

Hi han pres part tres experts en la matèria, com Luís Franco Bonafonte, especialista en medicina de l'esport. També hi han participat Jordi Bros Ribes, exdirector de Reus Esport i Lleure, i Tere Cousillas Fernández, gerent del Consell Esportiu del Baix Camp.

Proposen incrementar les hores d'exercici durant la infantesa

Pel que fa a la infància, consideren que calen més hores d'educació física a les escoles. «De cada tres nens i nenes, un té sobrepès o obesitat», ha destacat Bros. Ha assenyalat, també, que l'escola permet garantir que tots els infants tenen accés a l'exercici físic. Considera que les instal·lacions i els materials escolars podrien millorar sense gaire inversió econòmica.

«No cal tindre pavellons a totes les escoles», exposa, però sí oferir als infants altres solucions per a l'hora del pati que «una pista poliesportiva amb dues porteries». Ha posat d'exemple la dinàmica impulsada per algun centre, que amb material reciclat ha aconseguit un ampli ventall de material esportiu per variar l'exercici que fan els alumnes al pati. Tere Cousillas ha apuntat que no s'ha de mirar només la pràctica esportiva, sinó que el que cal és impulsar l'activitat física.

Els desplaçaments a peu, l'ús d'escales i altres accions quotidianes poden ser la base necessària; «l'activitat esportiva vindrà després». Luís Franco considera que caldria ampliar les dues hores d'educació física del currículum actual fins almenys tres. Caldria sumar-hi, a més, hores d'exercici físic fora de l'horari lectiu «per promocionar la salut, prevenir malalties i els valors de l'esport».

Un darrer element important per al desenvolupament físic i mental de la canalla és la socialització que s'aconsegueix a través de l'activitat esportiva. Es tracta d'un potencial que també hi és durant l'edat adulta, però que torna a guanyar pes durant la tercera edat. Una franja en la qual l'activitat física, encara que no sigui esportiva, pot millorar la vida quotidiana de manera notable.

La necessitat de professionals que supervisin l'exercici

Per fer-ho cal que es vegi com una aposta de ciutat, començant per la planificació urbanística. Actuacions com el correcte manteniment de les voreres facilita que la gent gran hi camini, ha apuntat Luís Franco. També ha aplaudit mesures com la reducció de la velocitat màxima dins de ciutat i les actuacions per reduir el nombre de cotxes que hi circulen.

Jordi Bros ha assenyalat la manca d'ombra a la via pública. Per exemplificar-ho s'ha referit a la coneguda com «la ruta del colesterol». És com es coneix el recorregut entre el pont del barri Gaudí i Castellvell del Camp, sobretot al tram de la carretera.

Un conductor i tres ponents al Castell del Cambrer de Reus, davant d'una vintena de persones de públic
El debat s'ha fet, novament, al Castell del Cambrer | Ajuntament de Reus

Tradicionalment s'ha fet servir per sortir a caminar precisament en aquelles franges d'edat en les quals l'exercici físic es converteix en una prescripció mèdica. Actualment, ha apuntat Bros, s'està traslladant cap a la Boca de la Mina arran de la reforma del passeig. Una mostra, considera, que si es potencien els espais naturals i amables, la ciutadania en fa ús.

Des del punt de vista mèdic, un altre dels arguments en els quals han coincidit els ponents ha sigut el de la necessitat de professionals de l'activitat esportiva. Principalment per garantir que l'activitat física es fa de manera correcta. Una de les propostes que s'ha apuntat que caldria estudiar és incorporar professionals, per exemple als parcs de cal·listènia i les zones amb màquines per a fer exercici.

Anar-hi per reduir el sedentarisme sense cap planificació és un «parany», segons ha exposat Tere Cousillas. Seria un error, ha afegit, «pensar que l'esport per si mateix és bo; cal prescripció mèdica i assessorament professional». Coincidint amb Luís Franco, han posat d'exemple la recomanació de nedar per combatre problemes d'esquena.

Polilleugers i patis, espais a potenciar

Es tracta d'una dinàmica que cal fer de manera dirigida i assessorada si es vol que sigui eficaç. Pel que fa als equipaments, Jordi Bros ha posat en relleu la línia de construir polilleugers impulsada per Reus. Es tracta de pavellons amb una sola pista, una petita graderia i el nombre de vestidors mínims necessaris.

S'han instal·lat annexes a centres educatius que no tenien equipaments similars. D'aquesta manera es compagina l'educació física durant l'horari lectiu amb l'activitat esportiva fora de les hores d'escola. «Han permès l'entrada de modalitats esportives que fins ara no tenien lloc», ha subratllat.

També serveixen per assolir el lema del Pla Estratègic de garantir una vida plena en un radi de quinze minuts de cada. És una política complementària a la que ha defensat Tere Cousillas d'obrir els patis de les escoles fora de l'horari ordinari. Ha exposat que en alguns municipis ja s'ha implantat la mesura, obrint-los durant les tardes i els caps de setmana. Novament amb la necessitat que hi hagi un professional coordinant l'activitat que les famílies vulguin fer-hi.