Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Daniel Recasens sosté un cartell on es llegeix «Sant Jordi al Parc de Sant Jordi»

Reus recupera la Diada de Sant Jordi presencial traslladant-la al Parc de Sant Jordi

L'espai acollirà floristeries i llibreries, però no entitats

La Diada de Sant Jordi tornarà a celebrar-se presencialment a Reus, però traslladada, precisament, al Parc de Sant Jordi. Així ho ha anunciat aquest dimarts el regidor de Cultura, Daniel Recasens, que ha explicat que el format plantejat «permet conservar aquest Sant Jordi a la ciutat, lluny del que vam fer l'any passat».

[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]

«La situació en la qual estem crèiem fermament que ens obliga a ser presents», ha afirmat. Una presència que s'ha pogut compaginar amb el necessari compliment de les mesures i les restriccions vigents. El model que s'ha adoptat permet «conservar els elements tradicionals identificatius de la festa» segons ha valorat el regidor.

La Diada de Sant Jordi de Reus es trasllada de la plaça del Mercadal

«Per garantir la seguretat de tots els participants el que hem fet ha estat reubicar la Diada de Sant Jordi al Parc de Sant Jordi perquè és un espai que ens permet complir amb la normativa», ha resumit Recasens. L'espai obrirà de deu del matí a vuit del vespre del divendres 23 d'abril.

No caldrà reservar plaça perquè, l'aforament de 250 persones permetrà esponjar la presència de visitants. A més, hi haurà control d'accés i també hi haurà personal a l'interior del recinte per motivar que la circulació de persones. S'establiran, com es va fer durant el campament dels Reus, una entrada, una sortida i un recorregut que minimitzi els encreuaments i faciliti la circulació segura.

També es demana consciència ciutadana per reduir al mínim necessari l'estada a l'interior del recinte. De fet es preveu que, com a màxim, l'aforament de 250 persones es renovi cada mitja hora, tot i que també es preveu que una part dels visitants s'hi estigui menys estona.

Pel que fa a les parades que hi haurà al Parc de Sant Jordi, els càlculs de la regidoria de Cultura permeten assegurar que, en relació amb les floristeries i les llibreries de la ciutat, «atendrem totes les peticions, l'espai és prou gran per atendre-les i també sabem qui hi ha habitualment».

També hi haurà parada institucional, que mantindrà l'espai de signatura dels autors locals, i la plantada del Drac i la Víbria. Qui no tindrà presència al Parc de Sant Jordi seran la seixantena d'entitats, partits polítics i mitjans de comunicació que habitualment sí que s'instal·laven a la plaça del Mercadal i al voltant de la Prioral de Sant Pere.

En el cas concret de les entitats, ha matisat Recasens, «ens agradaria que hi poguessin ser presents, encara que fos de manera simbòlica». A la pràctica, es planteja que l'organització de l'espai tingui algun detall per recordar la participació habitual de les entitats sense ànim de lucre i, de fet, si acaben organitzant activitats presencials o telemàtiques pel seu compte, la regidoria els donarà suport.

Primera reunió col·lectiva de cara a Sant Pere

Encara en el calendari cultural de Reus, aquest dilluns al vespre s'ha celebrat la primera reunió col·lectiva entre l'Institut Municipal Reus Cultura i les entitats del Seguici Festiu i les que no en formen part i participen en la Festa Major de Sant Pere. S'ha plantejat el model que es preveu poder programar enguany.

Segons ha detallat el regidor Recasens, «es va fer una proposta del model que treballem i ens van fer arribar no només opinions sobre el model sinó també alguna proposta concreta». Ha recordat, de fet, que la planificació de cara a la Festa Major de Sant Pere «no va començar ahir».

«Vam posar sobre la taula un determinat model» que permet incorporar novetats respecte no només a com es va celebrar Sant Pere l'any passat, sinó també a què es va poder fer per les Festes de Misericòrdia. A la pràctica, afirma, «és un model que busca uns espais acotats i que busca estar tan present a la majoria de la ciutat com puguem».

La valoració general, ha apuntat, és que «vam sortir amb una visió força consensuada del que és, del que pot ser i del que no pot ser, però encara hi ha moltes qüestions per treballar; no és el mateix pensar en la Nit de Fer l'Índiu que en el fet casteller».