Noemí Llauradó pronuncia una xerrada a la sala d'actes del Centre d'Amics de Reus

El Pla Estratègic de Reus compta amb un document intern amb dades i mesures concretes

La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ho ha donat a conèixer durant una xerrada sobre Reus Horitzó 32

El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 compta amb un document complementari que no s'ha fet públic i que sí que concreta i quantifica algunes de les actuacions que hi figuren. Així ho ha explicat la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, aquest dilluns al vespre. Ho ha fet durant una xerrada per explicar què és, com s'ha fet i què pretén el pla estratègic.

L'escenari ha sigut el Centre d'Amics de Reus, que havia mostrat el seu interès per acollir una d'aquestes exposicions públiques, segons ha detallat Llauradó. Des del govern, ha exposat, «volem fer una aproximació més propera amb diferents entitats; ho hem fet a algun casal d'avis i ho farem a diferents centres cívics». L'acte s'havia convocat en format de col·loqui, amb una primera intervenció per part de la vicealcaldessa i un torn de paraula posterior per al públic assistent.

Durant la presentació de la conferència s'ha deixat entreveure que la vicealcaldessa no exposaria només el Pla Estratègic Reus Horitzó 32. S'ha apuntat que també abordaria el projecte de la seva candidatura per a la ciutat. Una afirmació que Noemí Llauradó ha aclarit abans de començar, remarcant que la xerrada se centraria en el pla estratègic.

El full de ruta per la pròxima dècada

Ha exposat que s'ha elaborat a partir de les aportacions de l'Ajuntament com a institució, però també dels elements de participació ciutadana que s'han anat activant durant el procés. A grans trets ha insistit que es tracta del full de ruta per a la ciutat durant els pròxims deu anys. Un rumb que hauria de seguir no només el consistori, sinó també el teixit empresarial i associatiu, i la ciutadania en general.

Estableix mesures per executar, però també canvis en dinàmiques socials que aquestes mesures han d'impulsar o acompanyar. La vicealcaldessa ha recordat que el document es divideix en quatre eixos, començant pel que s'ha titulat «ciutat d'oportunitats». Inclou l'elaboració d'una «xarxa de cures» i l'impuls d'una ocupació de qualitat.

També la digitalització del teixit productiu i la necessitat de comptar amb infraestructures que retinguin i atreguin talent. El segon eix és el de la «ciutat amb qualitat de vida», que ha de perseguir el benestar físic, mental i emocional de la ciutadania. Planteja mesures per facilitar l'emancipació del jovent i l'autonomia de la gent gran, com per reforçar «la seguretat als barris» i la cohesió de ciutat.

El tercer eix és el de la «ciutat amb talent», amb àmbits com l'educació en tots els seus fronts, o la transparència i la participació que ha d'abanderar l'Ajuntament. El darrer eix és el de la «ciutat per gaudir», enfocat a aportar vida als carrers i les places de Reus en el marc d'una ciutat mediterrània. Inclou, també, la previsió d'incrementar la superfície de zones verdes de la ciutat.

Un document intern concreta algunes mesures del pla estratègic

Després d'aquesta primera exposició de Noemí Llauradó s'ha obert el torn de paraula per al públic. La primera intervenció ha plantejat tres qüestions específicament relacionades amb el pla estratègic. S'ha qüestionat que la quantitat de mesures i línies d'actuació previstes es puguin executar en els pròxims deu anys.

També s'ha posat en dubte les garanties que té el document que els successius governs el seguiran considerant el principal full de ruta de les seves actuacions. Per últim s'ha reclamat més concreció en les mesures fixades, també per augmentar-ne el grau de credibilitat. En aquest darrer aspecte, la vicealcadessa ha fet públic que hi ha un document intern que resolt la qüestió.

Segons ha explicat, els equips tècnics de l'Ajuntament van apuntar que calia detallar almenys algunes de les polítiques que figuren al pla. Això s'ha fet a través d'un document de consum intern que no s'ha fet públic amb la resta del pla estratègic. Noemí Llauradó ha posat d'exemple les zones verdes, que al Reus Horitzó 32 figuren com espais que s'han de potenciar.

En aquest document intern hi figuren, segons ha explicat, la quantitat de zones verdes que s'han de desenvolupar i la superfície que han d'ocupar. Pel que fa al compromís dels successius governs amb el pla, ha assegurat que «les principals forces polítiques» de la ciutat se l'han fet seu. Una afirmació que podria resultar agosarada a jutjar pel posicionament d'alguns grups polítics, com ha sigut el PSC.

Segons Llauradó, el Pla Estratègic s'ha redactat de tal manera que ningú se'l pugui considerar específicament seu, però tothom el pugui assumir. Ha insistit que, si el pròxim govern el descartés, estaria desant al calaix la voluntat expressada pel conjunt de la ciutadania i dels seus agents. Un extrem que és, precisament, el que s'ha posat en dubte des d'alguns partits de l'Ajuntament.

La resta d'intervencions de la xerrada s'han centrat en aspectes generals de ciutats. També s'han fet preguntes i interpel·lacions sobre àmbits o zones concretes de Reus, sense tenir relació directa amb el pla estratègic.