Noemí Llauradó al seu despatx parlant durant l'entrevista amb TarragonaDigital

Noemí Llauradó: «Reus Horitzó 32 s'ho ha de sentir seu tothom, però ningú en exclusiva»

La vicealcaldessa de Reus reafirma que el Pla Estratègic s'elabora amb voluntat transversal i planteja el futur de la ciutat

Els darrers mesos s'ha posat en marxa la maquinària del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Ha de servir per establir les transformacions que s'han de fer a la ciutat fins al 2032 en tots els àmbits. El procés de redacció s'allargarà fins el 2023 amb diferents òrgans i eines de participació.

Un exemple és el Fòrum Ciutadà, integrat per 200 persones, que han de plantejar les bases del pla estratègic. També hi intervé el Fòrum Territorial, integrat pels municipis de l'àrea d'influència de Reus amb el mateix objectiu. L'Horitzó 32 l'impulsa el govern local, i en concret la vicealcaldia, però insistint que és un projecte de ciutat.

Tot i la reacció no del tot favorable de l'oposició municipal, se segueix veient com un mecanisme transversal i de futur. Per saber en quin punt es troba i quins són els pròxims passos a seguir, TarragonaDigital entrevista Noemí Llauradó. La vicealcaldessa de Reus aborda l'estat actual del pla estratègic i també altres projectes que es consideren cabdals pel futur de la ciutat.

El Fòrum Ciutadà i la seva composició

—Després de constituir el Fòrum Ciutadà i el Territorial, quins són els següents passos que ha de seguir el Pla Estratègic?

—El dia 7 de juliol hi va haver la Taula Transversal del Fòrum Ciutadà i es va treballar un document de context. Recollia les dades diagnòstiques de la ciutat i que disposa el mateix Ajuntament. Amb les aportacions que es facin s'elaborarà un element diagnòstic en el qual s'incorporaran les aportacions de les taules sectorials.

—I en quin punt s'està ara mateix?

—El pròxim pas seran les reunions de les taules sectorials i l'elaboració d'aquest document de diagnosi. Es nodrirà de les aportacions tant de la taula transversal com de les taules sectorials. Després d'això ja hi haurà la part més prospectiva, és a dir, 'ara ja sabem la situació en la qual es troba la ciutat; cap on volem que vagi?'.

Aquí, a banda de les taules transversal i sectorial, i d'una nova edició del fòrum territorial, ja s'obrirà la participació del conjunt de la ciutadania. Tothom que tingui ganes de dir-hi la seva ho podrà fer a través de diferents eines de participació que ja s'aniran explicant. Poden ser enquestes, exposicions, xarxes...

Això serà de cara al 2022, i al final del 2022 hem de tenir un document estratègic que ens digui 'per arribar aquí, en aquesta estació final, què hem de fer?'. Aquí ja hi haurà una sèrie de línies estratègiques i objectius, i fins i tot algun projecte concret.

—Amb quins criteris es va formar, aquest fòrum ciutadà?

—El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 és un procés participatiu de gran format, per tant, s'ha d'ajustar molt al reglament de participació d'aquest Ajuntament. Un dels òrgans que preveu és el grup impulsor, que és qui dóna les bases tècniques de com ha d'anar tot procés participatiu.

Aquesta gent és qui escull determinades persones o perfils per tenir un òrgan de participació el més variat possible i el més similar possible a la varietat que té la ciutat. Després això es valida, es va donar a conèixer a l'oposició i algú va dir que faltava algun perfil i vam mirar de recollir-lo.

Això també suposa dedicació de les persones que formen part del fòrum ciutadà. Per exemple, les del fòrum transversal s'han de reunir sis vegades en un any i mig i les taules sectorials se n'han de reunir quatre. Hi ha hagut gent que hi ha hagut de renunciar, però la major part ho ha acceptat amb ganes i amb orgull.

Evidentment que hi ha marge de millora, evidentment que hi ha àmbits i sectors que no se senten prou representants. Fins i tot hi haurà persones que, a títol individual, li hagués fet il·lusió poder formar part d'aquests òrgans. És molt difícil, el fòrum ciutadà són 200 persones i la ciutat és molt gran.

Per això obrim altres mecanismes, de cara al 2022, per poder fer sentir la nostra veu si no en formem part. Però s'ha fet un esforç, i des del grup impulsor hi han treballat molt perquè sigui una mica diferent del que fins ara s'havia participat en els plans estratègics anteriors.

S'ha buscat gent que no necessàriament és de l'àmbit acadèmic o empresarial, sinó persones treballadores autònomes, estudiants, gent del món sindical... S'ha fet un esforç i creiem que, d'aquesta manera, donem cobertura a aquesta diversitat. Ens convé a tothom perquè el Reus Horitzó 32 se'l senti seu tothom, però que no se'l senti seu ningú en exclusiva.

—Per posar exemples, al fòrum ciutadà hi ha alguns representants veïnals, però altres no, com passa també amb els representants d'entitats esportives o culturals. Amb quin criteri s'ha fet aquesta tria?

—El criteri essencial era que havia d'assemblar-se el més possible a la diversitat que tenim a la ciutat. Hi havia d'haver gent nascuda a Reus i gent nascuda fora, gent d'un determinat àmbit o sector econòmic... Hi ha d'haver, gent jove, gent més gran, homes i dones, gent compromesa amb determinats col·lectius, com l'LGTBI... I gent que té algun càrrec de representació d'alguna entitat o organisme, gent que no ha format mai part de cap procés de plans estratègics i altres que sí...

L'auditori de firaReus amb els integrants del Fòrum Ciutadà
El Fòrum Ciutadà l'integren 200 persones de diferents perfils que han de plantejar les bases del Pla Estratègic | Jordi Olària Gras

El Pla Estratègic com a iniciativa de ciutat

—Tenint en compte la reacció de l'oposició, el Pla Estratègic segueix sent un projecte de ciutat?

—Sí, jo si estigués a l'oposició també faria d'oposició i em centraria més en la part negativa que en la positiva. Sempre està bé que la part negativa surti si hi ha una voluntat constructiva. I hi és, aquesta part constructiva per part de l'oposició.

Ara estem a punt de crear aquesta comissió de seguiment de participació dels grups polítics. És cert que la CUP va dir que no s'hi sentien còmodes i no hi serien, però que participarien igual en altres mecanismes. La voluntat de construir i de dibuixar la ciutat de cara al 2032 hi continua sent.

La resta de grups suposo que també designaran les persones que seran en aquesta comissió. Es tracta de planificar i projectar la ciutat per no perdre més oportunitats. Jo crec que la major part dels grups estan d'acord que és necessari.

Molts grups de l'oposició ho portaven al programa electoral, i altres grups, com el PSC, van fer plans estratègics en el seu moment. Altres ciutats, governades pel PSC tenen plans estratègics. Per tant, la voluntat de la planificació estratègica crec que és bastant compartida.

La voluntat d'anar compartint-ho tot, explicant-ho, exposant-ho, rebent suggeriments i queixes per part del govern sempre hi és i hi serà, és necessària. Hem tingut altres exemples que s'han tirat endavant perquè eren una qüestió de ciutat, com el Pla de Reactivació. Per tant, portes obertes als grups que consideren que això no serà útil perquè continuïn aportant a l'àmbit o l'espai on se sentin més còmodes.

Al final, quan veus que hi ha 200 persones que fan un esforç per contribuir a dibuixar la ciutat, quan obrirem el procés al conjunt de la ciutadania... És molt difícil d'explicar que tot això que s'aporta cau en un forat. Per respecte a la gent que hi contribueix i que hi fa aportacions, crec que tots ens l'hem de sentir nostre. Nosaltres hi posarem tots els esforços perquè es vegi que és un projecte de ciutat i no és un projecte ni de l'Ajuntament ni del govern sol.

—Però Reus ja n'havia fet, de plans estratègics, i no s'han acabat d'executar...

—El del 2005, per exemple, el Reus Impuls, detallava una sèrie de projectes que van dibuixar la ciutat. La xarxa d'Escoles Bressol, la xarxa d'aparcaments municipals, tota la qüestió de la ciutat universitària, la vianalització del centre... Tot això estava dibuixat en un pla estratègic.

El del 2011, per què no es va executar? Doncs ho ha dit moltes vegades l'alcalde, que es van trobar amb unes circumstàncies econòmiques a l'Ajuntament que no ho van permetre. Tot i això, el que s'ha anat aportant en aquests plans estratègics s'ha de tenir en compte.

Trobada del Fòrum Territorial del Pla Estratègic Reus Horitzó 32
La primera trobada del Fòrum Territorial va servir per constituir-lo | cedida

El Fòrum Territorial vol servir per fer front comú a la regió

—Tornant al fòrum territorial, quan es diu que l'entorn ajudi a decidir quin paper ha de tenir Reus, a què ens referim?

—A la primera trobada se'ns va dir quines necessitats tenim com a territori, compartides. Van sortir moltes necessitats, com la mobilitat, la connectivitat, que determinades infraestructures han de ser més compartides, quins serveis es podrien mancomunar... Es va parlar del turisme, que ha de ser una barreja entre el turisme de costa i el d'interior.

També se'ns va dir que les ciutats més grans hem de tenir present l'impacte que les nostres polítiques tenen en municipis més petits. Això també va sortir a la taula transversal, que la ciutadania deia que hauríem d'actuar de manera més coordinada com a territori. Hem d'estar més connectats, i han sortit les qüestions de transport públic; no pot ser que de Valls a Reus puguis trigar dues hores en autobús...

—Però aquí, el marge de maniobra és el que és...

—El marge de maniobra ens vindrà la pròxima edició, quan direm 'com podem cooperar de manera òptima?'. Van sortir qüestions importants, per exemple, tenim l'ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona). 

—Que té les competències i el pressupost que té...

—És una eina que ja està creada i hem de veure com li podem donar més recursos o reorientar les seves competències. És a dir, com ho fem perquè la xarxa de mobilitat dins del territori sigui efectiva. També hi ha els consells comarcals a l'ATM, per tant, la veu dels municipis que no són les ciutats més grans també hi han de poder dir la seva.

Jo crec que l'hem d'empoderar de competències i de recursos per buscar els objectius, perquè no ens estanquem en la queixa perpètua. Hem de presentar solucions pensades i acordades a les administracions que pertoqui. La gent va sortir contenta, esperem que continuï aquesta visió optimista i que anem anant concretant projectes i eines.

També es va mencionar la Regió del Coneixement. És una de les eines que podríem mirar d'explotar, crec que té recorregut. La Generalitat, per exemple, les té reconegudes en el Pacte Nacional pel Coneixement.

Amb els projectes dels Catalonia Next Generation, n'hi ha un que parla de les regions del coneixement. Es tracta de dir 'nosaltres com a regió podem gestionar-nos els recursos que ens vénen d'Europa?'. 'Podem promoure la innovació en el nostre teixit empresarial i adequar-lo a les necessitats que tenim?'.

Aquí tenim una via que podríem explotar per fer valer el pes poblacional que tenim. Podríem dir que som una segona àrea metropolitana, però no ho fem valdre prou. Hem de mirar quines eines hi ha al voltant que puguem utilitzar i anar amb una solució a la Generalitat o a l'Estat, però amb una solució, no amb la queixa.

—Pel que fa a les eines o la manera de reivindicar la regió, què es pot fer diferent del que s'ha fet fins ara? Dotar de més pes l'ATM, per exemple, no depèn d'aquí.

—S'ha d'interlocutar, hem de buscar una veu, que ha de ser una sola veu de territori, per anar a donar el missatge que volem donar. Això, de vegades, no cal que tingui cap formalisme com ser un òrgan o una àrea metropolitana. Potser fòrums com aquest que estem organitzant ens poden servir.

No cal capficar-nos en tenir una sola veu global per a tots els àmbits o temàtiques. Es tracta de pensar, per a cada àmbit o temàtica, quines eines ja tenim. Segur que en tenim moltes, i que n'hi ha que poden anar evolucionant.

Per exemple, tenir un aplicatiu que ens permeti aparcar a qualsevol de les ciutats ja és un servei mancomunat. Ja és un servei que hem fet pensant en clau territorial i no individual. Com el tema dels residus, on tenim l'exemple de Sirusa.

Carrer de l'Escultor Rocamora de Reus, amb el Mercat del Carrilet a l'esquerra
El carrer de l'Escultor Rocamora ha de ser el nexe d'unió entre la zona sud i el centre de la ciutat | Àngel Ullate

Els projectes de ciutat previstos fins al 2023

—Hi ha projectes d'envergadura com el Pla Estratègic el Pla de la Bicicleta o la reforma de la zona sud que coincideixen bastant l'any 2023, any d'eleccions municipals. Què responen a les crítiques que els acusen d'electoralisme?

—Quan et poses a treballar en l'àmbit de l'administració pública, els processos no són tan ràpids ni immediats com al sector privat. I això és per una raó molt lògica, perquè s'ha de preservar sobretot la seguretat jurídica de tot el que duus a terme. S'han de licitar els contractes, hi ha d'haver consulta d'òrgans, hi ha d'haver peticions d'informes...

Des que decideixes que duràs a terme algun projecte fins que el pots culminar, passen una sèrie de mesos, sovint anys. Quan tu inicies projectes al començament del mandat normalment acaben veient la llum al final del mandat. Aquest és el motiu pel qual, molts dels projectes que hem anunciat i tenim recollits al PAM veuran la llum l'any 2023.

I d'altres ni tan sols el 2023 perquè encara requereixen més temps, com per exemple la transformació del Carrilet. No es veurà fins als pròxims mandats; veurem els primers moviments el 2024. L'estació de Bellissens és un altre exemple, que no la veurem fins al 2025.

N'hi ha que han avançat a bon ritme, i fins i tot més ràpid del que s'havia previst, com tot el que té a veure amb la digitalització. O posar a disposició de la ciutadania espais per als vianants, perquè puguin passejar tranquil·lament. És una de les coses que vam avançar a conseqüència de la Covid.

—Precisament una de les línies en les quals es fa molt d'incís és la de la mobilitat. És un dels pilars del futur de la ciutat?

—Sí, el factor de la mobilitat, i sobretot de la mobilitat sostenible, és estratègic, també a escala mundial, i hi estem compromesos des del primer dia. De mica en mica hem d'anar reduint l'ús dels vehicles que van amb carburants. Hem d'apostar més per la mobilitat sostenible, siguin vianants o bicicletes, on estem fent passos de gegant, o el transport públic.

La inversió d'un milió d'euros que volem dur a terme aquest mandat ens permetrà tenir 30 quilòmetres de carrils bici que tinguin sentit, que estiguin connectats. El sistema de bicicleta pública compartida també és un projecte ambiciós. Això ho començarem a veure durant el 2023, i els carrils bici també, entre 2022 i 2023.

Paral·lelament, a l'ordenança de mobilitat sostenible hi estem treballant tots els grups. És una política de ciutat, hi hem d'anar tots a una. I el Pla de la Bicicleta i el de Mobilitat seran els que ens donin el traçat i l'estructura.

—Un altre gran projecte és el de la reforma del Carrilet fins al futur baixador de Bellissens. Per què s'ha escollit aquesta zona per implantar-hi aquesta anomenada nova centralitat?

—És el que ha explicat la regidora d'Urbanisme (Marina Berasategui), és una porta d'entrada a la ciutat, hi entra molta gent i és la primera imatge que reben de la ciutat. Creiem que aquesta zona se la mereix, aquesta transformació. Tota la ciutat mereix inversió i dret de transformar-se.

I el sud té molta potencialitat, hi ha Mas Iglesias, hi haurà l'estació de Bellissens, el polígon Tecnoparc, la URV, l'Hospital, l'estació d'autobusos... És un nucli amb molt de potencial i molt de creixement. Ja hem anunciat quins usos hi tenim previstos.

És una proposta que llença el govern, però passat l'estiu hi haurà un procés participatiu en el qual això es pot enriquir. Fins i tot hi pot haver variacions. Bàsicament hi preveiem un ús per atraure jovent, parelles i famílies joves.

Que hi hagi un alberg-residència que durant la setmana faci de residència d'estudiants i, els caps de setmana, sigui un alberg familiar. També hi ha d'haver un equipament cultural, tant per a les entitats culturals de tota la ciutat com per artistes que puguin anar-hi a crear o a exposar.

La mobilitat és essencial, i per tant la transformació de l'estació d'autobusos. Està en solar municipal, però l'estació és de la Generalitat, i s'hi ha de parlar perquè volem una remodelació profunda. Ja hi ha hagut les primeres converses en aquest sentit.

També hi ha d'haver un ús més econòmic, s'estava parlant de tenir espais de coworking enfocats a la gent jove. I per últim, un ús residencial, amb habitatge dotacional per a gent jove. La idea de tot plegat és que hi hagi vida durant tota la setmana a totes hores. No només per la gent que ja hi viu, sinó que tota la resta de reusencs i reusenques que no vivim al Carrilet, també hi anem a fer vida.

—L'àmbit econòmic és el que inclou la venda de producte fresc, que és el que podem anomenar mercat?

—Que hi hagi activitat econòmica implica que hi hagi coworking, restauració, i també un espai perquè hi hagi venda de producte fresc i de proximitat. Es pot acabar dient mercat, sí, podem dir-li mercat. Mirarem de quina forma, on s'ha d'ubicar, però sabem que estaria bé que hi fos.