Joaquim i Cristina, a casa seva, amb un cotxet de nadó al mig ensenyen una imatge de l'ecografia que els han enviat per mòbil

Una parella de Reus recorre a la gestació subrogada a Ucraïna i vol «trencar el tabú»

Tenen previst desplaçar-se a Ucraïna el mes vinent per seguir el tram final de l'embaràs i el part

Cristina i Joaquim són una parella reusenca que han recorregut a la gestació subrogada a Ucraïna. «Estem de 33 setmanes i tenim la gestant i la nostra filla que s'han desplaçat des de l'est d'Ucraïna cap a la ciutat més pròxima a la frontera amb Polònia», explica ella. «Com que l'embaràs està avançat no recomanen que surti del país, perquè hi ha cues de fins a 24 hores», afegeix.

En aquest cas es tracta d'una dona ucraïnesa a la qual s'ha implantat un embrió de la parella reusenca. Per seguir el tram final de l'embaràs i el part ha llogat un apartament des de finals d'abril. «La gestant té llibertat per decidir què vol fer a cada moment, i fins ara havia decidit que estava bé a la seva ciutat», explica Cristina.

«Li vam oferir diverses vegades que es mogués, que s'apropés a la frontera, però s'hi negava», afegeix. «Nosaltres teníem previst anar-hi deu dies abans, però no sabem si això podrà ser perquè les situacions canvien cada dia», matisa. La seva parella, Joaquim, recorda que, quan va esclatar la guerra, l'Estat va accelerar els tràmits necessaris perquè els ciutadans espanyols que eren a Ucraïna en poguessin sortir ràpidament.

«L'administració, quan l'interessa, fa les coses de pressa», recrimina. «En el nostre cas no sabem com serà, perquè també intervenen funcionaris ucraïnesos», afegeix. Una gestació subrogada ja és un procés «molt complicat» en condicions ordinàries, afirmen.

La parella subratlla que «a més, una guerra hi afegeix la inseguretat i que les coses poden canviar en qualsevol moment». «Qui sap com estarà el registre civil aquell dia que neixi la nena», posa d'exemple. La previsió és que la nena neixi a principis del mes de maig, i és per això que la parella preveu anar cap a Ucraïna a finals d'abril.

Volen «trencar el tabú» de la gestació subrogada

Tot i això, Joaquim subratlla que «l'únic que sabem és que hem d'estar preparats per qualsevol eventualitat». Amb la seva experiència volen lluitar per «trencar el tabú» sobre la gestació subrogada. «No és que nosaltres anem a recollir un nen i ens oblidem de la resta de la humanitat», afirma Cristina.

«Per mi, la gestant forma part de la meva família des de l'inici, i ens ajudarem a posteriori del part, i els hem ofert casa nostra si és necessari», afegeix. Joaquim aclareix que, a través de l'intermediari que els va posar en contacte, «hem tingut l'oportunitat de conèixer-la, de tenir una relació». Expliquen que a través de missatgeria de mòbil han pogut anar seguint l'evolució de l'embaràs. 

A l'Estat espanyol, relaten, «tot el que té a veure amb les lleis de reproducció és polèmic, com amb els condons». «Als polítics els costa molt afrontar la realitat i van tard», afegeixen. Posen d'exemple Austràlia, on expliquen que la gestació subrogada està regulada i es contempla sense intercanvi econòmic.

Aquí, en canvi, consideren que hi ha un tabú i critiquen que no es vulgui plantejar el debat. «Diuen que és un abús de la dona, però cadascú és lliure de fer el que vol amb el seu úter», reflexiona Cristina. En el seu cas defensa que «si una persona ha decidit ajudar-nos a canvi d'una compensació econòmica, això hauria de ser respectat i legalitzat al nostre país».

A Ucraïna és legal aquest sistema, i per tant es regula a través de contractes oficials signats. Estableixen que la dona renuncia a la maternitat de la criatura quan neixi a favor de la parella, en aquest cas, Joaquim i Cristina. Administrativament, segons explica la parella, quan neixi la criatura la podran incloure al registre civil com a filla d'ell.

Llavors s'activa la via judicial per resoldre la maternitat de la nena. Per les experiències que coneixen, el judici sol durar dos anys, i és quan acaba que Cristina podrà adoptar la criatura. «Realment és absurd perquè, en el nostre cas, genèticament és 100% nostre», subratllen.

Davant del debat que s'ha produït darrerament, especialment arran de situacions similars a la seva, la parella reusenca defensa la gestació subrogada. Exposen que «els homes homosexuals no tenen altra manera que aquesta, si volen un fill seu». Afegeixen, també, que «als drets humans hi ha el dret a reproduir-se».

Insisteixen que és un tema del qual no es vol parlar públicament. «No se'n vol parlar ni per part dels partits d'esquerres, ni de les feministes, perquè les parelles de lesbianes normalment tenen dos úters, i els polítics es tapen el nas». Consideren que, regularitzar-ho, permetria evitar que «acaben arribant criatures nascudes a països on no sempre hi haurà els drets garantits».