Des de fa uns anys, el Seguici Festiu o Popular de força municipis de Catalunya surt al carrer acompanyat, des del públic per reproduccions dels seus Elements de goma. La iniciativa és reusenca, i Festiari és l'empresa que van muntar dos apassionats de la cultura popular local. De fet van incorporar aquesta línia de marxandatge que van veure, de petits, a Navarra.
La idea neix a la capital del Baix Camp, però es materialitza al sud del País Valencià, a Onil, a la comarca de l'Alcoià. La zona té molta tradició en l'elaboració de joguines, i és seguint el mateix procés heretat dels anys 50 i 60 que es fabriquen aquestes figures. Des de Festiari expliquen que «el procés és molt llarg, dura entre quatre i sis mesos i es parteix de fotografies o del model original».
La iniciativa de cada figura
La primera que van produir va ser la Mulassa de Reus, per iniciativa pròpia, igual que els Gegants de la ciutat. Després de l'èxit de l'arrancada, entitats i Ajuntaments els han anat a buscar per encarregar-los les reproduccions de goma dels seus Elements o dels seus Seguicis. Tenen al seu catàleg unes 115 figures d'arreu de Catalunya, en alguns casos, exhaurides per la tirada que han tingut entre la població de torn.
La maquinària engegada ja no para, i el cicle d'elecció, disseny i producció de cada figura s'encadena amb la següent. La darrera que han presentat, el Drac de Sant Roc, aquesta mateixa setmana, i ja saben quines seran les següents. Prefereixen, això sí, no desvelar-les fins que les entitats, organitzacions o portadors no ho anunciïn públicament.
Del motlle de cera a la figura de vinil
El procés de producció comença amb un motlle de cera a escala. Quan s'hi ha donat el vistiplau, se li fa un bany de plata i «se la posa en unes banyeres on hi ha partícules de níquel i, per electròlisi, s'adhereixen a la plata». Després d'uns quinze o vint dies, la figura banyada en plata i amb la cobertura de níquel es porta al 'mecànic', que és com anomenen els professionals del rotomoldeig que extrauran el motlle definitiu.
Per fer-ho s'escalfa la peça fins que la 'cera perduda' surt de l'interior i queda només el motlle de níquel. L'empresa de rotomoldeig hi abocarà vinil líquid i «per centrifugació des de tots els angles, el vinil va cap a les parets del motlle; com que això es fa en un forn, el vinil se solidifica». Finalment, «a la mateixa màquina passa per un procés de refredament amb aire i aigua, surt a l'exterior i, a mà, un altre mecànic obre la tapa i, amb unes pinces, treu una figura de goma».
Fins a 52 peces per pintar una figura
El darrer pas és pintar la figura, i no és un pas senzill. De l'empresa de rotomoldeig, la figura passa a una altra companyia, que s'encarregarà d'elaborar els motlles per pintar-les. Aquestes plantilles s'anomenen màscares, i se n'ha de fer una per a cada part de la figura que tingui un color i forma diferents. Això fa que n'hi hagi que en necessitin 15, o que «el Gegant Indi de Reus o el Gegant d'Olot tenen més de 52 motlles per poder-los pintar».
Això s'explica perquè «cada color té un motlle, però per fer la faldilla d'un Gegant potser se'n necessiten tres». Una vegada s'han fet les màscares, de coure i serrades una per una, la figura torna a l'empresa de rotomoldeig, que serà qui les pinti. El volum de producció és de 20 o 30 al dia i, de fet, aquest ritme és el que va fer que Festiari es decidís pel rotomoldeig a l'hora d'elaborar les figures.
«El que fa el rotomoldeig i que no permet la injecció és que puguis fer tiratges més curts, d'entre 200 i 500; amb la injecció s'han de fer tirades de milers», expliquen. És el mateix procés amb el qual es fan joguines com algunes nines, però «quan tenen un original es fan deu motlles de cada peça i per exemple, tens deu caps de cop, i amb les figures només tenim un drac perquè en fem quantitats petites». «Fem tirades d'unes 200 o 250 figures, i quan hi ha l'original fet podem fer tirades més petites, de 50 figures, per exemple».
En alguns casos han hagut de tornar a produir alguna figura d'anys anteriors perquè, tot i la fal·lera de voler comprar la darrera novetat del Seguici de la ciutat, hi ha Elements emblemàtics que mantenen la demanda. Per comprovar-ho només cal passejar-se per les cercaviles i processons dels pobles i ciutats que tinguin figures de goma; serà estrany no veure canalla embadalida mirant-se un Gegant, una Bèstia o una dansa amb la seva reproducció de goma entre les mans.