Empreses, estudiants i instituts certifiquen la tendència a l'alça de l'FP Dual
L'FP Dual, el model que porta la formació a les empreses
La situació actual ha fet traslladar la tercera Fira de l'FP Dual a internet
Els estudiants que hi han pres part han exposat la seva experiència com a alumnes de l'FP Dual
La Formació Professional Dual és la que combina les classes al centre educatiu amb les pràctiques remunerades en empreses. La Cambra de Comerç de Reus fa temps que la veu com una modalitat que cal impulsar de manera decidida, i juntament amb la Fundació Bertelsmann i amb el suport del Fons Social Europeu i la Cámara de España, aquest dimarts han organitzat la tercera edició de la Fira de l'FP Dual.
A causa de la pandèmia, la jornada s'ha traslladat a internet a través de tres seminaris, un des del punt de vista de les empreses que hi participen, un amb la veu dels estudiants que la practiquen i un darrer amb el plantejament dels centres educatius que l'han integrat al seu currículum.
Els estudiants valoren l'experiència real que els aporta l'FP Dual
El segon seminari l'ha coordinat el professor Xavier Plana i hi han participat cinc alumnes que cursen FP Dual. Han coincidit força a l'hora de resumir els punts forts d'aquesta modalitat, principalment, l'experiència pràctica que els aporta i la immersió en el mon laboral.
Albert Cervelló, estudiant del Cicle de Formació de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i xarxes, ha explicat que «m'ha aportat, sobretot, molta maduresa; passes d'estar en una classe on sempre hi ha un professor per ajudar-te i vas a una empresa amb una beca que depèn dels teus coneixements i de la teva proactivitat dins de l'empresa, és un gran canvi de xip».
En la mateixa línia s'ha mostrat Anaïs Campos, estudiant del cicle formatiu d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència. Ha destacat la confiança en si mateixa que li han aportat les pràctiques presencials i l'experiència laboral que impliquen.
«Si fas l'FP Dual amb 16 anys, quan als 18 anys l'acabes ja tens l'experiència, i a més no estàs fent hores de pràctiques gratuïtes». Arnau Font, estudiant de Sistemes Microinformàtics i xarxes, també considera que té un impacte important en el creixement no només formatiu i laboral, sinó també personal.
«No havia treballat mai en una empresa i ho he notat molt a l'hora de prendre decisions. Fa un any o un any i mig que hi treballo i ara prenc decisions que al principi no prenia, de cara als clients i de cara a la feina». A més, afegeix, «és una manera de veure realment si el que estàs estudiant t'agrada o no».
En tots els casos coincideixen que és la millor manera de comprovar com es pot aplicar a la pràctica la teoria apresa a classe. En el cas de Nedyalko Luka Dimitrov, estudiant del Cicle de Formació de Grau Mitjà d'Olis i Vins, «la teoria que t'expliquen a classe canvia molt, aprens molt més quan ho veus i ho fas».
Una situació amb la qual també s'ha trobat Aroa del Peral, estudiant d'Educació Infantil, explica que, evidentment, «treballar directament amb un infant és molt diferent de fer-ho amb ninots». A més, en el cas de l'escola bressol on ella fa les pràctiques, «m'ha servit per veure molt la diferència i el creixement a diferents etapes», a més de veure que «tens acompanyament, però progressivament et van deixar volar sola».
A l'altre cantó de la balança, el coordinador Xavier Plana els ha demanat que destaquessin algun aspecte millorable o no tant positiu de l'FP Dual. De nou, hi ha hagut força coincidència entre els estudiants i, tal com ha destacat Plana, no s'han centrat en qüestions referents al model, sinó al mercat de treball en si. La dificultat de conciliar horaris o els problemes per desplaçar-se a l'empresa per la manca de transport privat, a causa de l'edat, o públic han estat les dues queixes principals.
«Es tracta de recuperar la figura de l'aprenent»
Durant la inauguració de la jornada, diverses de les institucions implicades han lloat el model de l'FP Dual. Els directors dels serveis territorials d'Ensenyament, Montse Margalló a les Terres de l'Ebre i Jean Marc Segarra al Camp de Tarragona, n'han destacat la taxa d'inserció laboral, més alta que la dels estudis ordinaris.
Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, ha resumit la filosofia afirmant que «es tracta de recuperar la històrica figura de l'aprenent, tan vinculada al nostre teixit empresarial i industrial». Amb aquesta filosofia s'han reunit, a la tercera edició de la Fira d'FP Dual, onze instituts de l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç de Reus, diverses empreses i les institucions implicades, que han volgut garantir el futur del model i la seva tendència a l'alça els pròxims anys.