La Mobile Week Catalunya ha arrencat, a Reus, reflexionant sobre la mobilitat privada i urbana i el pes que hi té i que hi ha de tenir la tecnologia. La primera activitat del programa era una taula rodona que ha acabat apuntant de quina manera han de començar a planificar la seva mobilitat interna les ciutats actuals. La gestió que es fa de les dades per part de l'administració i l'objectiu de voler-se considerar una Smart City també s'han discutit entre els ponents.
La mobilitat del futur a la Mobile Week de Reus
De quina manera es planificarà i com serà, la mobilitat del futur? Aquesta qüestió s'ha plantejat per cloure la primera taula rodona de la Mobile Week a Reus. Leo Blázquez, director general de Reus Mobilitat, ha sentenciat que tindria tres característiques, «flexibilitat, flexibilitat i flexibilitat». Ha posat, com a exemple, el servei de bus a demanda que, a Reus, s'ha començat a explorar amb alguna prova pilot; «pot anar a llocs de la ciutat on no té sentit portar un vehicle de dotze metres», ha apuntat.
En termes generals s'ha mostrat convençut que «el que hi ha d'haver són menys vehicles privats, i altres formes de comunicació». Aquesta tesi també ha rebut el suport de Dani Olivares, director general de Studiogenesis, empresa responsable d'aplicacions per pagar l'aparcament com la que funciona a Reus. Considera que, a més, aquestes noves formes de comunicació i mobilitat conviuran entre si, i que s'acabaran gestionant, precisament, des d'aplicacions mòbils àgils i eficients.
Krista Shalla, directora de desenvolupament de projectes al Center for Innovation in Transport i experta en mobilitat urbana, també s'ha decantat per serveis similars al bus a demanda. Considera que la mobilitat del futur ha de comptar amb tres característiques, «sostenibilitat, integració i flexibilitat; cal tenir solucions per arribar porta a porta», ha aclarit.
També en aquesta taula rodona, Juan González, de l'empresa T-Systems i especialitzat en solucions intel·ligents en l'àmbit del transport públic i els aparcaments, ha seguit la tesi general. Les seves tres característiques per a la mobilitat del futur han estat «personalitzada, col·laborativa i sostenible». Considera que la que depèn d'un canvi de model i de mentalitat social més gran és la de pensar una mobilitat col·laborativa.
La gestió de dades de l'administració pública
El concepte d'Open Data —la transparència aplicada a les dades de qualsevol mena— també s'ha tractat en aquest primer acte de la Mobile Week. Juan González ha posat de manifest que cal «mastegar» les dades abans de posar-les a l'abast de la ciutadania. Ha deixat clar que 'mastegar-les' no vol dir manipular-les, sinó fer-les atractives i entenedores per al públic.
Aquesta gestió de les dades ha permès, per exemple a Reus Mobilitat, detectar que la percepció de puntualitat dels busos municipals ha augmentat des que hi ha els panells que informen el temps que falta perquè arribi el pròxim bus. La puntualitat pot haver-se mantingut igual, però el coneixement dels usuaris d'aquestes dades, milloren la seva percepció del servei.
En relació amb la gestió de les dades hi ha hagut una reflexió comuna, lligant-ho amb el concepte de Smart City. Sovint hi ha hagut municipis que han demanat a les empreses del sector que convertissin algun dels seus serveis en intel·ligents «pel simple fet de dir-se Smart City; cal saber què n'has de fer, de les dades que reculls», sentenciaven. Cal, en aquest sentit, que l'etiqueta de Smart City sigui un camí per gestionar millor cada aspecte de l'àmbit municipal, no una finalitat en si mateixa.