Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Foto de família dels guardons de la ciutat 2021 al saló de plens de Reus

Els guardons de la ciutat, tret de sortida institucional a les Festes de Misericòrdia

S'ha reconegut la trajectòria de set persones i entitats de Reus

El lliurament dels guardons de la ciutat serveix per encetar institucionalment les Festes de Misericòrdia de Reus. Si per Sant Pere és el pregó, per la patrona és aquest acte de reconeixement a la societat civil reusenca. Entitats i persones a títol individual reben l'aplaudiment a la seva tasca per part de l'Ajuntament de Reus.

En el cas d'enguany s'ha lliurat la menció honorífica de la ciutat a títol pòstum a Bartolomé Pluma i també a la Confraria de Sant Bernat Calvó. La mateixa menció honorífica han rebut l'Àliga de Reus, que celebra 25 anys de la seva recuperació, i el Gremi de Fusters i Ebenistes, que en fa 100. La cinquena menció honorífica l'ha rebut el Centro Latinoamericano de Reus.

A través de la Medalla de la Ciutat s'ha reconegut la tasca de l'Institut Pere Mata, que fa 125 anys. De la mateixa manera es lliurarà a l'Associació de Concerts de Reus amb motiu del seu centenari. L'acte d'avui s'ha vist afectat per la concentració que la plantilla del centre Villablanca ha protagonitzat a la plaça del Mercadal.

Formen part del grup Pere Mata, que rebia un dels guardons, motiu pel qual han volgut fer sentir la seva veu i les seves reclamacions. Al saló de plens s'ha pogut sentir la cridòria de la plaça, i els manifestants s'hi han quedat fins que ha acabat l'acte. Tot i no poder parlar amb els responsables del grup Pere Mata, sí que ho han fet amb l'alcalde de Reus, Carles Pellicer.

Reus reconeix la trajectòria de persones i entitats locals

Aquest 2021 s'han lliurat cinc mencions honorífiques i dues medalles de la ciutat. Carlos Iaquinandi, president del Centro Latinoamericano, ha agraït la distinció. Ha recordat que entre els fundadors de l'entitat hi havia diversos exiliats d'Amèrica del Sud —inclòs ell mateix—. Van haver de fugir de les dictadures militars de l'Argentina, Xile i Uruguai.

Ha destacat que «molts de nosaltres hem viscut a Reus més anys dels que vam viure a la nostra ciutat d'origen». «Aquí hem fet la nostra vida, hi han crescut els nostres fills, han anat a l'escola, a l'institut», ha afegit. Ha recordat que una de les funcions de l'entitat ha sigut difondre la cultura, la música i fins i tot la gastronomia dels seus països d'origen.

També la de vincular-se al teixit social i cultural de Reus amb la creació de plataformes antifeixistes i antiracistes, com a favor de la sanitat pública. «Aquí deixarem el que més estimem, els nostres fills i els nostres nets», ha conclòs Iaquinandi. L'ha seguit Francesc Xavier Rivero, cap de colla de l'Àliga de Reus.

Anys de trajectòries arrelades a Reus

L'element festiu celebra enguany 25 anys de la seva recuperació. Una recuperació que el cap de colla ha agraït a Carrutxa i les empreses i entitats que la van fer possible. També als 21 aliguers que hi han passat, «però sobretot a la gent de Reus», que ha sabut rebre i estimar un element relativament jove. Josep Maria Cogul ha estat l'encarregat de rebre el guardó al Gremi de Fusters i Ebenistes del Baix Camp.

Ha recordat que, abans que els gremis, els professionals s'organitzaven a les confraries, en el seu cas, la de Sant Josep. Un embrió que va donar llum a les entitats pròpiament professionals, en el cas de fusters i ebenistes, fa cent anys. «Quan mirem al passat veiem l'esforç de molta gent que ha fet possible el present; ara ens toca viure'l per preparar el futur», ha reflexionat.

Tot i això, un dels objectius del gremi és difondre el món de la fusteria i la seva faceta professional, a la societat en general i a la joventut en concret. «Perquè aquí també cal actuar amb perspectiva de gènere», ha afegit. «Estem a punt d'afrontar aquest futur que ja comença a ser present», ha conclòs.

Darrere seu ha rebut el reconeixement municipal la Confraria de Sant Bernat Calvó. El president, Ramon Pérez, ha recordat que la confraria es va fundar a Barcelona per part de reusencs que hi vivien. Va començar, per tant, fent «d'ambaixada de Reus a Barcelona sota el patronatge de Sant Bernat Calvó reusenc de naixement i fill il·lustre de la nostra ciutat».

Un sentit homenatge a Bartolomé Pluma

Bartolomé Pluma ha rebut el guardó a títol pòstum, recollit per la seva vídua, Isabel Durant. Visiblement emocionada, ha admès que «jo no vull estar aquí, hauria preferit gaudir de les Festes de Misericòrdia passejant pel centre amb el meu marit, el Bartolo». Ha recordat, tal com també fan els seus nets, que «coneixia tothom a Reus i ens hauríem parat cada deu metres per saludar amics i coneguts».

«Sé que ell hauria aprofitat aquesta tribuna per fer alguna reivindicació social o política», ha seguit. «Jo faré servir aquests moments per agrair les mostres d'estima i de suport que hem rebut els últims mesos», ha afegit. Sí que ha fet, finalment, una menció especial als Avis i Àvies per la Llibertat amb els quals Pluma va implicar-se especialment.

Joan Sas, president de l'Associació de Concerts, també ha agraït el reconeixement rebut per l'entitat. En el seu cas ha sigut la Medalla de la Ciutat en honor a la seva trajectòria. Ha reconegut l'herència rebuda pels impulsors de l'associació i ha agraït el suport rebut per part de la ciutadania.

L'objectiu fundacional era «gaudir de concerts en directe sense haver de desplaçar-se a Barcelona». Una finalitat que la Guerra Civil va estroncar, però que es va recuperar el 1954 i s'ha mantingut viva fins ara. El darrer reconeixement, i la segona Medalla de la Ciutat, l'ha rebut l'Institut Pere Mata.

Joan Amigó, president de l'entitat, ha afirmat que «tota la família Pere Mata estem contents pel guardó». Ha destacat que, a més del servei públic, la institució també fa «reusenquisme». Per una banda, amb l'impacte que té sobre les 5.000 persones que en són usuàries, treballadores i accionistes només de Reus.

També amb la mirada posada en el territori, amb la seva presència a 25 ciutats de Catalunya que constitueixen una «xarxa territorial» dirigida des de Reus. Finalment, també a través de la universitat, amb la qual es formen «una trentena de professionals» de diferents especialitats. Per tot plegat considera que «el prestigi del Pere Mata és el prestigi de Reus».