Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de l'assemblea que ARSU ha celebrat aquest mes de juny a La Illeta

Usuaris de La Illeta de Reus reclamen el padró i l'habitatge com a necessitats bàsiques

Denuncien que la ràpida actuació quan es va declarar l'emergència sanitària no s'ha mantingut en el temps

Imatge de l'assemblea que ARSU ha celebrat aquest mes de juny a La Illeta
Usuaris de la Illeta i membres d'ARSU treballen conjuntament la situació actual | TarragonaDigital

La Illeta és un centre d'acollida situat a Reus on, des de la unitat de Drogodependències de l'Hospital Sant Joan, es deriven usuaris. El que ofereix l'espai són instal·lacions per a la higiene i la salut, bugaderia i espai per cuinar. Un dels seus educadors socials,  Miquel Àngel, explica que el que fan és posar els fonaments necessaris perquè els usuaris puguin començar un tractament de rehabilitació, però també perquè puguin, simplement, tenir les condicions vitals necessàries per fer un pas més, com poder buscar feina si no en tenen.

Programes com el 'cafè, cafè' serveixen per fer companyia als usuaris del centre, però també s'hi fan tasques anomenades d'adherència al tractament, que són accions que des de fora poden semblar simples, com ajudar-los a portar l'agenda personal.

Alguns dels usuaris de l'espai denuncien que amb la Illeta no n'hi ha prou. Sebastià és un d'aquests usuaris i, de la mà de l'Associació Reus Som Útils (ARSU), plantegen que hi ha diversos aspectes que també caldria tenir en compte, com el padró o l'allotjament.

Per tractar les seves reivindicacions volen reunir-se amb l'Ajuntament de Reus. «Volem una taula d'emergència social, i no per demà, la necessitem per ahir», s'exclama. Es refereix no només als usuaris de la Illeta, sinó a totes les persones sense sostre de Reus.

Facilitar el padró com a primer pas

El padró, tal com explica Sebastià, és bàsic per a la gent que viu al carrer. «Jo entenc que, si no estic empadronat, no em donis un habitatge, però llavors s'ha de posar més fàcil que puguem empadronar-nos», reivindica. «Estem en una vulnerabilitat molt gran», denuncia, i afegeix que, sense el padró, tampoc tenen accés a la targeta sanitària.

Proposen que l'Ajuntament habiliti els Centres Cívics de Reus per poder-s'hi empadronar, també aquelles persones que viuen en cases ocupades. Reclamen que es regularitzin les connexions d'aigua i de llum de les persones en aquesta situació, en primer lloc per cobrir les necessitats bàsiques, però també pels riscos que suposa, per exemple, tenir la llum punxada.

A diferència del que els costaria allotjar-se en una fonda o arribar a llogar un pis, Sebastià apunta que caldria establir una quota potser fins i tot simbòlica, però ajustada al que pugui assumir cada persona.

Membres d'ARSU celebren una assemblea en rotllana a les instal·lacions de La Illeta
L'Associació Reus Som Útils s'implica amb els usuaris de La Illeta | TarragonaDigital

Reclamen un alberg o habitatge social

Comparen la ciutat amb altres municipis pròxims i, d'entrada, veuen que no hi ha cap alberg social. Una sortida és anar a una fonda, però no es poden permetre els 375 euros al mes que hi costa l'estada, o els més de 400 en el cas d'una habitació doble. Sebastià recorda que, quan es va declarar l'emergència sanitària a causa de la Covid-19, «la Guàrdia Urbana va fer recollir tothom del carrer; hem vist que, si volen, ho assoleixen en un moment, van tardar 24 hores».

«S'ha demostrat que poden fer-ho, que poden deixar Reus sense gent al carrer», insisteix.  Afegeix, també, que «no va ser per protegir-nos a nosaltres, va ser perquè nosaltres no poguéssim infectar ningú, i els que estem en aquesta situació això ho sabem».

Després d'aquella primera actuació, denuncia, aquesta política no s'ha repetit, i les persones sense sostre han hagut de tornar al carrer. «Fa tres anys que diuen que faran un alberg... Hi ha l'Hospital antic, que està buit, i hi ha habitacions adaptades i lavabos», proposa com a opció.

En aquesta mateixa línia, apunta, tampoc hi ha lavabos públics i gratuïts a Reus, una altra de les mancances per les persones sense sostre. L'habitatge o l'allotjament, exposa, és una necessitat bàsica no només pel fet de tenir un sostre, sinó perquè permetria posar els fonaments que permetessin fer un pas més.

«Avui no podem assumir aquest repte perquè no tenim on dutxar-nos, o on fer-nos un entrepà», posa d'exemple Sebastià. «Jo no puc llogar un pis en una immobiliària perquè no puc reunir els diners que em demanen de cop», i l'habitatge social tampoc és suficient per cobrir les necessitats de la ciutat, denuncia.

«Si anem a buscar feina o a llogar un pis, ens diuen que no; ens diuen que no volem treballar i això és mentida, tothom vol treballar i arribar a final de mes, ningú tria viure al carrer, en la pobresa i en la misèria».