Imatge exterior del Centre Social el Roser de Reus

Gran part del Centre Social el Roser de Reus, en marxa

El menjador i el rebost social ja funcionen, i la cafeteria ho farà pròximament | Queda per licitar el servei d'allotjament d'urgència

El Centre Social el Roser de Reus ja està en marxa. Funcionen, des de fa alguna setmana, el menjador i el rebost, i l'any passat ja s'hi van traslladar els serveis municipals. Hi ha un espai per a l'associació veïnal dels Xalets Quintana, d'aquí a un mes s'obrirà la cafeteria a la ciutadania, i els pròxims mesos es licitarà el servei d'allotjament d'urgència.

Aquest dimecres se n'ha fet la inauguració oficial, amb una àmplia representació no només del govern, sinó també de l'oposició municipal. S'hi han convidat les entitats implicades a més de veïns i representants de l'Institut Gabriel Ferrater. Amb la posada en marxa d'aquests serveis culmina un projecte que va començar-se a plantejar fa anys, i que suposarà el vaixell insígnia dels serveis socials reusencs.

Durant la inauguració s'ha subratllat que és un equipament «pioner» no només a la regió, sinó a tot el país. Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social, ha recordat que va començar a estudiar-se arran de la crisi del 2008. Quan van fer-se evidents els seus efectes, «no teníem les eines per atendre la pobresa», ha afirmat.

Ha relatat que el Roser és la solució a la manca de recursos que van detectar ara fa més de deu anys. «És un servei que ens permet, portat a la manera de fer del segle XXI, poder atendre aquelles persones que estan en més situació de vulnerabilitat», l'ha definit. Els pròxims dies s'oferiran visites obertes a les entitats de la ciutat per donar-lo a conèixer.

De fet, Vilella considera que tota la ciutadania se n'ha de sentir orgullosa. «És aquell centre que, quan ens ve una persona a demanar diners perquè vol menjar, tenim la tranquil·litat de saber on dir-li que ha d'anar, li puc dir 'vés al Roser, que allà t'atendran'», ha sentenciat.

Treballadores i voluntàries de Càritas preparen carmanyoles per al menjador social
La cuina del Roser ha permès millorar el servei de menjador social | Jordi Olària Gras

La unificació de serveis ha de permetre un seguiment individualitzat

L'equipament comptarà amb quatre línies d'actuació que són l'alimentació, la inserció laboral, l'allotjament i el seguiment dels serveis socials. Ha suposat traslladar el menjador social que fins ara operava Càritas al carrer de Francesc Bartrina. Són els seus treballadors i voluntaris qui segueixen encarregant-se del menjador social.

També és Càritas qui ha format una Unió Temporal d'Empreses amb Formació i Treball per encarregar-se de la inclusió social que implica el Roser. El president de Càritas, Miquel Aragonès, ha reivindicat els dotze anys de trajectòria del menjador social. En aquesta línia, ha agraït la feina feta pels treballadors i els voluntaris de l'entitat.

L'allotjament temporalara s'ofereix a través de fondes i pensions de la ciutat. Quan obri al Roser «tindrem aquest servei, que serà propi i ens permetrà fer una atenció molt millor», assegura Vilella. Afegeix, de fet, que «ens permetrà fer un treball amb aquestes persones, que estan en una situació personal molt complexa».

El darrer servei que inclou el Roser és una cafeteria oberta a la ciutadania al mateix espai que servirà de menjador social. Es veu com una manera d'obrir la tasca dels serveis socials als veïns que no en són usuaris. Servirà, també, com una de les àrees d'inclusió laboral.

Cafeteria i menjador del Centre Social el Roser de Reus
L'espai de menjador també s'obrirà com una cafeteria per a la ciutadania | Jordi Olària Gras

400 famílies són usuàries del rebost social i 170 persones del menjador

Tant el menjador com el rebost social han mantingut el volum d'usuaris que ja tenien. Hi ha hagut alguns canvis, principalment motivats per la pandèmia. Tot i que s'ofereix servei presencial, els dos últims anys s'ha incrementat la proporció d'atencions que es fan a domicili.

Tot i això, el menjador social atén unes 170 persones diàries i té capacitat per rebre'n unes 250. Fins ara se'ls donava un plat complet per dinar al menjador i un complement alimentari perquè el prenguessin per sopar. Les noves instal·lacions permeten, ara, que el dinar es compongui de dos plats.

Pel que fa al rebost, en fan ús 400 famílies, que cada quinze dies hi van per omplir-hi una cistella de compra. Els productes s'ajusten a cada situació, principalment a la seva realitat residencial. És a dir, si la família té casa, cuina i llum o no.

Juntament amb l'informe dels serveis socials, els usuaris compten amb una bossa de punts. Com si fossin una divisa, aquests punts són els que indiquen amb què poden omplir la cistella. Amb l'atenció de voluntaris i treballadors, el rebost obre de deu a dotze del matí i de quatre a sis de la tarda.

Dues prestatgeries amb productes d'alimentació i un cartell al lateral marcant-ne el cost en punts
Unes 400 famílies fan ús, cada quinze dies, del rebost social | Jordi Olària Gras

Els serveis alimentaris, vinculats a la inserció laboral

Aquests dos serveis, el de menjador i el de rebost, tindran un segon objectiu a partir d'ara. De les setze places laborals que s'han creat, sis són d'estructura, i les deu restants, per a la inserció laboral. Un vessant que també s'aplica en el cas de la futura cafeteria oberta al públic.

Es tracta de persones en risc d'exclusió social derivades des dels Serveis Socials de l'Ajuntament. «Se'ls fa un itinerari de formació i un seguiment per part d'un treballador social», detalla Ingrid Lucas. És la coordinadora del menjador i el rebost social, i afegeix que «l'objectiu és que en un termini relativament curt de temps puguin incorporar-se al mercat ordinari».

En aquesta situació hi ha deu persones, que treballen als serveis de menjador social i rebosts social. Se'ls fa un contracte de sis mesos que, per llei, es pot allargar tres anys com a màxim. «Normalment, al cap d'un any o un any i poc ja estan capacitats per incorporar-se al mercat ordinari», detalla.

«Es tracta que hi hagi molt de moviment, perquè així donem oportunitat a més persones», afegeix. No només se'ls forma per a la feina que han de desenvolupar al Roser, sinó que també se'ls imparteixen tallers de recerca de feina en general.

Quatre lliteres de dos pisos en un dels dos dormitoris, amb accés a un pati exterior a mà dreta
Tots dos dormitoris tenen accés a un pati exterior | Jordi Olària Gras

L'allotjament d'urgència, «els pròxims mesos»

El servei d'allotjament d'urgència encara ha de sortir la licitació perquè «ens volíem donar uns mesos per poder-ho posar en marxa», aclareix Montserrat Vilella. Tampoc implicarà l'empresa d'inserció laboral «perquè és un centre petitet». En canvi, «el que demanem és especialització», tal com detalla la regidora, per poder-se adaptar als condicionants dels usuaris.

Segons l'experiència acumulada a Benestar Social, les circumstàncies de les persones que es veuran en situació de fer ús del servei poden implicar toxicomanies i problemes de salut mental. Per tot plegat s'ha volgut esperar que el Roser estigués en marxa i les tres primeres potes de l'equipament ja funcionessin. Sense data concreta, la licitació d'aquesta darrera part es farà «els pròxims mesos».

Segons es planteja des del govern local, el fet de concentrar tots els serveis en un mateix espai permetrà millorar l'atenció als usuaris. En el cas dels que recorrin a l'allotjament d'urgència, «tindran un pla individualitzat que fomenti l'autonomia personal», ha afirmat Daniel Sagalà. Actualment és director dels serveis territorials de Drets Socials a Tarragona, i fins a l'arribada al càrrec, professor de l'institut Gabriel Ferrater.

Després que Montserrat Vilella emplacés la Generalitat a implicar-se en el finançament del Roser, Sagalà ha recollit el guant. S'ha compromès a «aportar el nostre granet de sorra» quan es redacti el nou contracte programa, que regula la relació entre Ajuntament i Generalitat.

La regidora de Benestar Social de Reus ha subratllat, especialment en el cas de l'allotjament d'urgència, la importància d'haver unificat els serveis socials. «Cada servei es potencia, i en estar tot en un mateix espai, et permet aquesta coordinació», ha afirmat.

«Era clau que hi hagués persones dels serveis socials que estiguessin treballant aquí», afegeix. Les dependències per a allotjament d'urgència formen part del mateix equipament, però alhora comptaran amb un espai propi. Consisteix en un alberg amb dos dormitoris, un per a homes i un per a dones, amb els respectius patis exteriors.

L'entrada a l'alberg es fa per l'ala oposada a la que acull els serveis d'alimentació, rebost i cafeteria. Compta amb un espai d'estada durant el dia i una cuina, a més d'una persona del servei de seguretat les 24 hores del dia.