L'auditori de firaReus ha acollit, aquest divendres, la darrera jornada de la primera fase del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. La iniciativa vol servir per planificar el futur de la ciutat d'aquí a deu anys des de tots els punts de vista. Aquest matí han tingut lloc sis ponències i una taula rodona que han abraçat una gran varietat d'àmbits d'actuació.
Les ponències s'han centrat en metodologies i experiències de planificació municipal. S'han donat a conèixer plans elaborats per pobles i ciutats mitjanes i grans. La jornada, prevista de nou del matí a dues del migdia ha acabat acumulant una hora de retard. Tot i això, la suspensió de la darrera ponència per motius de salut, ha permès recuperar part d'aquest decalatge.
Noemí Llauradó, vicealcaldessa de la ciutat, fa una bona valoració de la jornada. Insisteix en «la importància de planificar i tenir una visió estratègica a mitjà i llarg termini». Posava en relleu especialment el valor de conèixer experiències exitoses d'aquesta planificació.
La recerca i la innovació, necessàries per al creixement urbà
La segona part de la jornada l'ha obert Ramon Gras, investigador d’Innovació Urbana a la Universitat de Harvard. Ha plantejat que la morfologia de la ciutat, la seva distribució urbanística, té un impacte evident en la dinàmica social i la qualitat de vida de la ciutadania. El mateix passa, segons ha exposat, amb la indústria i l'economia.
Un territori —una ciutat, una comarca, una regió, etc.— que planifiqui el seu creixement econòmic impulsant sectors concrets tindrà més èxit que qui no s'hi impliqui. Un dels camps clau en aquest sentit és la innovació, segons ha exposat Gras. I no només en l'àmbit econòmic o empresarial.
La comparativa entre diferents ciutats del món i la seva evolució així ho evidencia. Potenciar la recerca i la innovació en el camp que sigui acaba generant-ne en altres espais. Una dinàmica que es retroalimenta i que acaba suposant, tal com ha plantejat Gras, un impacte positiu a la societat en general.
El Priorat com a model de transformació rural
A l'auditori de firaReus li han agafat el relleu Sal·lustià Álvarez, president de la DOQ Priorat i Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals i president del Centre de Lectura de Barcelona. La seva intervenció ha servit per exposar el Priorat com a model de «transformació rural». Álvarez ha exposat el canvi d'inèrcia que es va produir a la comarca la dècada de 1990.
És quan hi arriben els anomenats cinc magnífics i es passa de produir vi a l'engròs a valorar el producte de qualitat. En aquell moment, ha plantejat, hi havia dues sortides. Per una banda, reivindicar i valorar el territori i la seva gent arran d'aquesta valorització.
La segona alternativa era que un grapat d'empreses s'hi fessin grans «tenint un territori mediocre». «Avui en dia tenim 100 empreses, i això són 100 empresaris i 100 famílies il·lusionades per tirar el seu projecte endavant», ha explicat. És el mateix nombre d'empreses que es volen fer néixer els pròxims anys per mantenir la referència de la DOQ Priorat al sector del vi.
A l'hora de fer créixer la indústria del vi també es va optar per reivindicar-ne l'origen. Es van identificar sobre el mapa tots els municipis de la comarca, dividits en paratges cultivables. Finalment es van identificar cadascuna de les finques de la comarca i se les va associar al poble que li correspon.
D'aquesta manera, ha aclarit, queda registrat quines finques poden etiquetar el seu vi com una producció del poble que li correspon. Una dinàmica que vol posar en relleu l'origen del vi i el seu valor precisament per venir d'on ve. Amb tot plegat, Álvarez ha volgut exposar que «una ciutat no es pot fer gran sense tenir en compte el territori que l'envolta».
La cultura i la descentralització, oportunitats clau per Catalunya
Pel que fa a Jordi Pardo, la seva exposició ha volgut evidenciar la importància de la cultura i la seva planificació estratègica. Ha començat per sentenciar que «una ciutat no és un conjunt de cases i carrers, és un territori». Una filosofia que, aplicada a Catalunya, li atorga «moltes oportunitats».
«És evident que tenim un problema en aquest país», ha sentenciat en relació amb el centralisme que sovint regeix el país. Ha assegurat que «Reus és un referent de país» en àmbits com el comercial. «Hi ha un problema de coneixement i reconeixement del país», ha insistit.
Ha posat d'exemple la figura precisament de Pau Casals i l'actiu que hauria de suposar per Catalunya. Un actiu que considera que s'hauria de gestionar des del punt de vista local. Ho ha lligat, de fet, amb el model turístic actual i el que creu que s'hauria de tenir.
«Tenim molta feina a fer», ha afirmat en relació amb aquest canvi de model. Una nova configuració que, apunta, hauria de tenir la cultura com a actiu principal. Ha reclamat, en general, plans estratègics per l'equilibri territorial i el desenvolupament sostenible.
Rocafort de Queralt com a exemple de pla estratègic d'èxit
La darrera sessió l'han protagonitzat Marc Roca Banet, alcalde de Rocafort de Queralt, i Àngel Estévez Rodríguez, arquitecte i coordinador de projectes de l’entitat Sostre Cívic. En el cas de la Conca de Barberà, Roca ha exposat els canvis transcendentals que s'han aplicat al municipi els darrers anys. Un exemple és la instal·lació d'energia renovable per convertir el poble en autònom energèticament.
També es va optar per centralitzar els serveis a l'edifici de l'Ajuntament, que va passar a acollir el consultori mèdic, la farmàcia i les oficines municipals. Tot plegat emmarcat en un canvi general per millorar l'eficiència tèrmica i energètica de tot el que depèn de l'Ajuntament. A través de terrenys municipals s'ha implicat una comercialitzadora elèctrica al poble.
En aquest cas a través de la instal·lació de més de mil plaques solars. Com a contrapartida, els empadronats al poble que siguin clients de l'empresa tindran una «sensible rebaixa» del preu del quilowatt. El pla estratègic de Rocafort de Queralt, però, també inclou la construcció d'una escola i la reforma d'un edifici per oferir-hi habitatge públic.
Inclouria un espai compartit de feina i espais de socialització per als veïns. «Està encara als joves del nostre poble que no tenen oportunitat d'independitzar-se», ha aclarit Roca. La darrera intervenció de la jornada ha estat la d'Àngel Esteve Rodríguez, de l'entitat Sostre Cívic.
L'alternativa de l'habitatge cooperatiu
Ha explicat que la iniciativa «té moltes coses en comú» amb el projecte de Rocafort de Queralt. És una cooperativa amb més de 1.000 socis que està desenvolupant 12 projectes amb 208 habitatges en total i ja tenen 5 iniciatives més en marxa. Busquen «lluitar per un habitatge digne a un preu assequible».
L'eina principal és «transformar el model d'accés a l'habitatge». És a dir, que no només s'hi pugui accedir a través de la compra i la hipoteca o del lloguer. A la pràctica, la cooperativa fa una cessió d'ús dels habitatges que construeix als socis a través de quotes estables que no augmenten.
Això permet «blindar els habitatges fora del mercat especulatiu» perquè sigui un recurs bàsic que es pugui cobrir sense dependre de les escalades de preu. Implica, també, poder dissenyar projectes d'habitatge inclusiu i intergeneracional. En alguns casos, els immobles que construeixen compten amb espais de socialització gestionats pels mateixos inquilins.
Un model que s'aprofita com a mètode d'inclusió social o d'habitatge intergeneracional. Una filosofia que també els porta, ha exposat, a tenir un vincle sòlid amb el barri on s'ubiquen els habitatges. Sovint executen els projectes a través de la col·laboració amb l'administració pública.