Josep Rull preveu que, els acusats que aquests dies declaren al Tribunal Suprem, siguin condemnats. Segons ha explicat per carta a un grup de feligresos de Reus, considera que «la presó preventiva, tal com ha estat concebuda, és una bestreta de la sentència que es dona segur com a condemnatòria». Afirma, malgrat tot, que «nosaltres ens mantenim dempeus» perquè defensen unes idees legítimes i pacífiques.
Un grup de pregària de Reus rep carta de Josep Rull
Abans que comencés el judici contra part de l'anterior govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, un grup de cristians de Reus es va organitzar per trobar-se, periòdicament, per pregar «per la Justícia i la defensa dels Drets Humans en el judici dels encausats pel procés català». A més de pregar, però, també han enviat cartes als presos, una de les quals ha rebut resposta.
Es tracta de la que van enviar a Josep Rull, i que l'anterior conseller de Territori i Sostenibilitat, va respondre al col·lectiu reusenc el dia vuit de febrer —malgrat que hagi arribat avui, 26 de febrer—, pocs dies després que el traslladessin a Soto del Real, dies abans que declarés al Tribunal Suprem. La missiva comença agraint-los una iniciativa que qualifica d'«extraordinàriament valuosa i encoratjadora», i explicant-los que és la primera que rep a Soto del Real, presó on està tancat mentre duri el judici. Rull confia que les pregàries d'aquest grup de feligresos siguin inspiradores «per als actors d'aquest judici», i assegura que «per als acusats, segur que ho seran».
Josep Rull, ferm però pessimista
«Ens n'acabarem sortint: l'esperança és més poderosa que la por», sentencia Rull en una de les línies de la carta. Admet, però, que «el desenvolupament de la instrucció fins ara i, especialment, la nostra situació de presó provisional, ens faran ser poc optimistes (sóc suau en l'expressió) respecte d'un eventual canvi de capteniment per part dels membres del Tribunal».
Rull dona per segura una sentència condemnatòria que se sumi a la presó provisional, una resolució que qualifica de «càstig» atès que «no hi ha risc de fuga, ni de reiteració delictiva, ni de destrucció de proves». Malgrat aquesta perspectiva pessimista, l'exconseller de Territori i Sostenibilitat assegura que «continuarem defensant unes idees legítimes. Pacíficament. Com ho hem fet sempre. Com ho farem sempre.»
Un grup de pregària es troba dos cops per setmana
«Des de la nostra fe cristiana creiem en la força de la Pregària i volem demanar a Déu que sostingui en la Veritat i la Justícia a tots els encausats en el Judici, a les seves famílies, als magistrats, fiscals, advocats, periodistes, a tothom». Aquesta és la premissa que va motivar un grup de cristians reusencs a organitzar un col·lectiu de pregària. Des que va començar el judici, es troben cada dimarts dos quarts de vuit del vespre i cada dijous a un quart de deu del matí per pregar durant mitja hora.
Es troben a l'Església de Sant Francesc de Reus, a la parròquia de la qual ja es va organitzar una jornada de dejuni en solidaritat amb els presos que, aleshores, s'havien declarat en vaga de fam. En el cas de la pregària, després d'uns primers cinc minuts de silenci es fa la lectura d'un fragment de l'Evangeli, es dona pas a una estona de pregària personal i, finalment, es clou amb el Parenostre.