ACTUALITZACIÓ 19.00 h
«Un nou cas de persecució política». Així ha definit Carles Pellicer, alcalde de Reus, l'auto judicial que manté oberta la causa pel manifest del 3 d'octubre del 2017 signat a Reus. El batlle ha reaccionat a la decisió de la jutgessa criticant el que considera que és «una provocació, és un atemptat contra la veritat i al sentit comú»; qualifica l'auto de «surrealista i tendenciós» i «tremendament parcial».
El batlle de Reus lamenta que «quatre portaveus municipals i jo mateix estiguem perseguits políticament per defensar la convivència a Reus». Considera que l'auto emès a primera hora d'aquesta tarda «omet deliberadament tota referència a la situació prèvia al 3 d'octubre». En aquest sentit, Pellicer, ha llegit un fragment de l'auto en què s'afirma que, a través del manifest, es dedueix «que la seva intenció era la d'alenar i incitar la població per tal que expulsés als policies allotjats a la ciutat de Reus, augmentant i agreujant la tensió ciutadana i l'animadversió cap als agents».
«Si el jutge creu que vaig actuar així, la Justícia té un problema i greu; de fet, la Justícia, en aquest país, té un problema i greu, el seu problema es diu persecució política», ha reblat l'alcalde. Ha seguit repassant un altre dels fragments de l'auto on s'afirma que «en el manifest no s'hi pot veure una voluntat de calmar als ànims com correspondria a un responsable polític, sinó al contrari, escalfant i incitant als ciutadans». «A quin país viu aquest jutge?», es pregunta el batlle de Reus.
Consideren una injustícia que no s'hagi arxivat tota la causa
Mentre els equips judicials —coordinats pels Advocats Voluntaris de l'1 d'Octubre— estudien l'auto i com s'hi respon des del punt de vista judicial, la resta de persones encara encausades s'abstenen de fer declaracions en profunditat. Noemí Llauradó, portaveu reusenca d'ERC, afirma que «me n'alegro pels que ja han pogut sortir de la causa, hagués estat just que haguéssim pogut sortir tots, però ara vull veure bé la interlocutòria».
En la mateixa línia es mostra Montserrat Vilella, portaveu del PDECat; «estic satisfeta perquè s'hagi arxivat per a tota la gent que s'ha arxivat, que és la majoria; confio que s'arxivarà, també, per als que vam firmar el manifest, perquè ha de ser així». En la mateixa línia que l'alcalde de Reus, Vilella hi veu, també, rerefons polític, «sorprèn que no hagi sigut en el mateix moment en què s'ha arxivat la resta i, per tant, fa més olor d'una qüestió política que d'una qüestió judicial»
CUP i Ara Reus treballen una resposta
Els altres dos partits amb portaveus a la causa s'abstenen, per ara, de fer declaracions públiques. Estan treballant la resposta amb els respectius equips jurídics i, mentre Jordi Cervera explica que pròximament valoraran l'auto judicial, des de la CUP no es descarta convocar algun tipus d'acte més públic i ciutadà que un comunicat de premsa o una declaració als mitjans de comunicació.
NOTÍCIA ORIGINAL 15.15 h
Es manté la causa del 3-O contra Pellicer i els portaveus municipals
El jutjat d'instrucció número 2 de Reus ja ha acabat la investigació de la causa oberta arran de la denúncia del Cos Nacional de Policia (CNP) per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, pels fets ocorreguts a la ciutat de Reus el 3 d'octubre del 2017. En aquell moment, a la capital del Baix Camp, s'hi va llegir un manifest on s'instava els agents de la Policia Nacional espanyola que s'havien desplaçat a Catalunya a tornar a casa com una mesura més per retornar la calma a la ciutat.
Ara, finalitzada la instrucció, la magistrada que porta el cas tira endavant el procediment contra cinc dels investigats, entre els quals hi ha l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i diversos portaveus i regidores de l'Ajuntament. Pellicer, la portaveu del PDECat, Montserrat Vilella, el d'Ara Reus, Jordi Cervera, la d'ERC, Noemí Llauradó i la regidora cupaire Mariona Cuadrada — va signar en lloc de Marta Llorens, que estava malalta aquells dies— veuen ara com la signatura del manifest els segueix portant conseqüències judicials.
S'arxiva la causa contra part dels imputats
Les acusacions, és a dir, la Policia Nacional, haurà de presentar els seus escrits en un termini de deu dies. A la causa també hi figuraven diversos bombers, altres membres del plenari reusenc i dos treballadors d'un gimnàs, contra qui la jutge arxiva, provisionalment, la causa. Als bombers se'ls imputava un delicte de malversació de fons públics per haver-se manifestat, el dia 3 d'octubre, amb l'uniforme del cos.
Pel que fa als altres membres del plenari reusenc, es tracta de la portaveu de la CUP, Marta Llorens, i Oriol Ciurana. Se'ls imputava, també, un delicte d'incitació a l'odi per algunes de les proclames fetes durant les manifestacions prèvies al referèndum. Pel que fa als treballadors del gimnàs on s'havien matriculat els agents de la policia espanyola, la jutgessa no considera que ataquessin cap col·lectiu dels que està protegit per la llei; és a dir, que van convidar els agents a deixar d'anar al local per evitar un perjudici per al negoci, i no com un atac per raons de sexe, religió, sexualitat o similar.