La magistrada del jutjat social número 1 de Reusva obligar un testimoni a treure's el llaç groc que dui a la solapa si volia declarar. Segons el que aquest home ha explicat a Efe, va accedir al mandat per no causar problemes a la denunciant a favor de la qual havia de declarar, però la situació es va fer constar en acta. El cas, totalment allunyat de qüestions polítiques, feia referència a un impagament de sou.
Polèmica en un cas laboral per un llaç groc
Mentre el Tribunal Suprem no va presentar objeccions al llaç groc que Jordi Sánchez duu a la solapa durant el judici contra el referèndum, una magistrada de Reus sí que ha obligat un testimoni a treure-se'l si volia declarar. Segons informa Efe, l'home havia acudit als jutjats de Reus —en concret, al jutjat social número 1 de la capital del Baix Camp— en qualitat de testimoni per un cas d'impagament.
El tribunal ha de jutjar la denúncia per impagament d'una treballadora d'una empresa de serveis. L'acusació havia citat com a testimoni un home a la casa del qual, la denunciant, havia treballat, i que, segons ha explicat a l'agència, sempre porta visible un llaç groc. Aquest testimoni va preguntar als advocats si causaria algun problema accedir a la sala amb el símbol, perquè «no volia causar cap problema a la denunciant, i em van dir que no afectava per a res, que podia portar-lo».
La jutgessa obliga a treure's el llaç groc per declarar
Malgrat la previsió dels lletrats, la jutgessa va ordenar al testimoni treure's el llaç groc dient-li «que no podia portar-lo», i no va respondre a l'home quan li va preguntar pels motius d'aquest mandat. La resposta que va rebre va ser, segons el testimoni, que «o m'ho treia o no declararia». Davant d'aquesta situació, va optar per treure's el llaç «per no perjudicar la denunciant».
Es va demanar que la situació constés en acta, una mesura que la magistrada va acceptar «sense cap problema». En el cas que es jutja al Tribunal Suprem no s'ha produït la mateixa situació, i és que la sala s'ha emparat en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans i l'ha considerat «un símbol ideològic».