Llum verda a l'empresa municipal reusenca de distribució d'energia verda. El projecte, presentat com una de les promeses electorals més mediàtiques, es va plantejar a finals del 2020. La memòria que s'ha fet per estudiar-ne la viabilitat ha estat positiva i, per tant, l'Ajuntament de Reus posa en marxa, definitivament, els processos necessaris per crear aquesta nova divisió municipal.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Durant la primera fase prevista, de cinc anys, servirà perquè les plaques solars municipals subministrin llum a l'Ajuntament, les empreses municipals i els organismes autònoms. Serà en una futura segona fase quan es podrà obrir la possibilitat que la ciutadania també sigui usuària del servei.
D'entrada la previsió ja estableix un estalvi per a les arques municipals, però la intenció és reduir el consum energètic i potenciar les energies renovables i l'autoconsum no només a l'àmbit municipal, sinó també entre la ciutadania i les empreses. La creació d'aquesta distribuïdora municipal, Reus Energia, compta amb un pressupost de 152.000 euros i la previsió de necessitar dos llocs de feina.
Naixerà com una divisió interna de Reus Serveis Municipals, la mateixa tipologia d'ens que Aigües de Reus. Els darrers anys precisament s'han integrat el que havien sigut empreses independents, com la funerària o Aigües sota el paraigua de RSM. Reus Energia es crearà directament dins d'aquesta empresa municipal.
Reus tindrà una empresa energètica municipal
Aquest dimarts, Carles Pellicer, alcalde de Reus, ha anunciat que ja s'ha acabat la memòria encarregada sobre la viabilitat de l'empresa energètica municipal. «El document confirma que anàvem en la bona direcció», ha afirmat. «Per optimitzar al màxim les instal·lacions de generació elèctrica renovable és imprescindible disposar d'un operador que faci de lligam entre generació i consum».
Igual de satisfet s'ha mostrat Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, que ha explicat el projecte actual. La primera fase, de cinc anys de durada previstos, limita aquest subministrament d'energia «al seu únic client, que és l'Ajuntament de Reus, les empreses municipals i els organismes autònoms».
Tot i això, hi ha el plantejament d'«anar més enllà» i poder subministrar aquesta energia a la ciutadania en una segona fase. Aquest calendari, segons l'ha definit Rubio, és «molt conservador», i podria accelerar-se si ho fan els canvis en les normatives del sector o si es troben noves línies de finançament, des de subvencions europees fins a la implicació d'empreses privades.
Sigui com sigui, els tràmits burocràtics i administratius es preveu que durin entre deu mesos i un any. A partir de llavors és quan el projecte es pot accelerar si la generació d'energia o l'estalvi econòmic aconseguit és superior al previst. El consum actual de l'Ajuntament de Reus, segons dades de la regidoria de Medi Ambient, és de 21.277 megawatts l'hora cada any.
Un consum que es paga, sense IVA, a 94 euros el megawatt l'hora i que, quan es posi en marxa Reus Energia, passarà a pagar-se a 82 o 83 euros. Aquest estalvi permetrà, segons les previsions, que a partir del tercer any es generin 300.000 euros anuals «destinats a reinvertir en més capacitat de producció energètica».
La filosofia actual, tal com l'ha explicat Rubio, és que com més instal·lacions hi hagi, més beneficis s'obtindran. Això implicarà tenir més capacitat financera per reinvertir-los en noves instal·lacions que, alhora, segueixin incrementant aquesta capacitat. Tot, a més amb energia producte de fonts renovables i de quilòmetre zero, generada i distribuïda a Reus mateix.
La comunitat energètica del barri Gaudí, projecte paral·lel
Un dels projectes que es va anunciar amb la mateixa filosofia que la distribuïdora energètica municipal és el de la comunitat energètica del barri Gaudí de Reus. Es preveu que durant el mes de març hi hagi l'estudi executiu fet i, per tant, es pugui posar fil a l'agulla.
Ha de permetre generar l'energia que consumeixen els equipaments municipals de la zona, com l'escola Ciutat de Reus i el polilleuger, Mas Carandell o el Centre Cívic. A més, però, l'excedent d'energia es podria distribuir entre els veïns situats a un radi de 500 metres.
Una possibilitat que estaria guanyant força perquè, segons ha explicat Rubio, el plantejament inicial preveia que la instal·lació generés uns 30 quilowatts l'hora, però l'estudi que s'està redactant ja en contempla entre 40 i 50. «No esperarem a tenir la comercialitzadora constituïda com a tal», ha deixat clar Rubio.
Actualment, sota titularitat municipal i majoritàriament en escoles de la ciutat, hi ha set instal·lacions que generen uns 340 megawatts l'any, al voltant del 2% del que la ciutat necessita segons les dades del regidor de Medi Ambient. Això implica ingressar entre 60.000 i 65.000 euros cada any, uns ingressos que han permès, precisament, poder engegar el projecte de la comercialitzadora municipal.
La normativa vigent quan es van instal·lar aquestes plaques no permetia l'autoconsum, sinó que l'energia que es genera s'ha de vendre a la xarxa. Un mecanisme que ara ja ha canviat, i per això es pot plantejar l'autoconsum. Son canvis com aquest el que podria permetre accelerar el creixement dels projectes previstos a Reus.