Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Daniel Recasens i Anna Petrus a la tarima de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

El Memorimage recupera la presencialitat amb tretze propostes gratuïtes

El Teatre Bartrina acollirà el festival del 9 al 12 de novembre | Es manté la plataforma digital, on es podran veure tots els títols mentre duri el Memorimage

El Memorimage 2021 de Reus torna del 9 al 12 de novembre al Teatre Bartrina. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, ha arrencat la presentació afirmant que «estem molt contents d'anunciar l'edició d'enguany». Més enllà de les propostes, ha destacat també que «recuperem la presencialitat».

A la secció MemoriReus «es portaran quatre pel·lícules que tracten temes socials i personatges que tots reconeixerem i que són molt presents al territori». Es tracta de films que «són molt de territori, que han crescut aquí», ha afirmat. Una petjada local que hi és pel contingut de l'obra o per la seva realització.

En general, Recasens ha definit el Memorimage com «un dels nostres festivals de referència». El considera un dels puntals de la programació anual cultural reusenca. L'entrada per les projeccions és gratuïta i lliure, però caldrà reservar la localitat per les projeccions d'inauguració i cloenda.

Quedaran obertes a partir del 25 d'octubre, dilluns vinent, al web del festival. El regidor ha aprofitat la presentació de l'edició d'enguany, també, per recordar Encarnació Soler, de Cinema Rescat, vinculada al Memorimage i que va traspassar fa uns mesos. L'entitat es dedica a la recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic de Catalunya.

Anna Petrus, directora del Memorimage, ha presentat la cartellera d'enguany. S'han presentat una cinquantena de films, dels quals se n'han seleccionat tretze. «És una programació acurada, molt atenta a les diverses formes d'entendre i treballar les imatges d'arxiu», ha afirmat.

Tretze pel·lícules formen la programació del Memorimage 2021

La inauguració es farà amb L'home dibuixat, de Joan Celdran i Àngel Leiro, un retrat del cantautor Jaume Cisa. A la secció oficial hi haurà dues pel·lícules «que treballen una poètica interior i que són dues correspondències fílmiques». Una és Transoceánicas, de Meritxell Colell i Lucía Vasallo i la segona és Pedra Pàtria, de Macià Florit.

Entre la resta de gèneres, dues més «que treballen la veu íntima per explicar un context històric, polític i social». En aquest cas es tracta de Radiograph of a Family, de l'iraniana Firouzeh Khosrovani i de La cigüeña de Burgos, de Joana Conill. Aquesta darrera peça serà el film de cloenda del festival.

En el primer cas tracta la societat iraniana des de la revolució islàmica de 1979 fins a l'actualitat. La segona se centra en la figura de Jordi Conill, anarquista condemnat per terrorisme durant el franquisme. Posteriorment, afiliat al Partit Comunista, va regidor de Barcelona els primers anys de la transició.

Completa la secció oficial Altsasu, de Marc Parramon i Amets Arzallus. Pel que fa al MemoriReus, se n'han seleccionat quatre entre les que s'han presentat. El Toubab és un documental d'Agnès Olivé sobre el músic reusenc Jaume Blanc.

El banquet gegant d'Antoni Miralda, d'Àlvar Calvet, recorda l'actuació artística que l'any 1998 es va fer a la plaça de la Llibertat. Júlia Kune porta Padrí, elaborat a partir del diari que el seu avi va mantenir durant la Guerra Civil. Tanca la secció A cambio de tu vida, un curtmetratge d'alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El film tracta les reivindicacions dels treballadors del sector químic de Tarragona. La darrera secció és el MemoriJove, que portarà algunes peces als instituts de la ciutat, com Altsasu. També compta amb Las Sinsombrero, de Tània Balló, Manuel Jiménez i Serrana Torres.

La pel·lícula es fixa en la vida i l'obra de dones del món de la cultura que es van haver d'exiliar. També Fortuny, la mort del pintor, d'Emiliano Cano, que repassa la mort de l'il·lustre reusenc i les circumstàncies que la van envoltar. La darrera obra de la secció és As I want (Com jo vull), de Samaher Alqadi, que documenta les protestes de les dones egípcies contra la cultura de la violació.

El Memorimage manté la finestra virtual

«És el meu segon any com a directora artística, però realment puc dir que m'estreno aquest any», ha declarat Anna Petrus. L'edició del 2020, en plena pandèmia, no va ser amb el format habitual. Considera, de fet, que és precisament l'ambient del Teatre Bartrina i la seva «dimensió col·lectiva» el que li dona sentit.

Tot i això, enguany es mantindrà la versió telemàtica del festival. Petrus destaca que, l'any passat, va permetre que el Memorimage arribés «a molta gent de fora del territori, més enllà de l'estrictament local». Es mantindrà, per tant, la plataforma digital pròpia, amb els títols disponibles gratuïtament del 9 al 14 de novembre.