El Mercat Central de Reus busca un inversor privat que aporti 700.000 euros per obrir un espai de restauració que podrà servir esmorzars, dinars i sopars amb independència dels horaris de les parades i que, preferiblement, podria nodrir-se d'aquests mateixos negocis per elaborar els plats segons ha anunciat, aquest dimarts, el regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats.
Serà un «espai de restauració interior» que s'ubicarà a la zona que havia ocupat el supermercat Caprabo, a la cantonada del Mercat Central que dona al carrer de Sant Joan i al de Sardà i Cailà. Tot i això, podria acabar ocupant també l'altra cantonada de la façana del carrer de Sant Joan, i és que «la idea és fer els dos costats, preveiem que en una primera fase es pugui desenvolupar el del Caprabo».
A la pràctica, segons ha explicat el regidor, «estem buscant un operador que porti la gestió, que s'impliqui en la inversió, i voldríem que les parades del mercat fossin proveïdors d'aquest gastromercat». En el cas de les parades que optin per fer-ho, «s'hauran de posar d'acord amb aquest operador que hem de buscar».
Restauració a partir de les parades del Mercat
Els serveis tècnics estan treballant en la forma jurídica que tindrà aquesta gestió. És a dir, la manera com l'Ajuntament cedirà l'espai del Mercat Central a un operador privat. Prats apunta que «estem pensant una solució d'arrendament de l'espai i que l'exploti un operador privat, però queda per definir».
L'àrea que ocupava l'antic Caprabo és la que ha d'acollir els nous espais gastronòmics. Seran petites parades des d'on s'oferiran productes preparats per al consum directe. «A la part de dins, en teoria, hi haurà els espais gastronòmics; la idea és que sigui un espai comú on la gent pugui seure a aquestes taules», detalla el regidor.
«Busquem algú del sector de la restauració que sàpiga portar-ne la gestió», insisteix. Durant la presentació s'ha preguntat per la competència que això pot generar amb el mateix Mercat Central. S'han habilitat dos espais amb taules i cadires, precisament, per consumir-hi el que ofereixen les parades que ja tenen menjar preparat per al consum directe.
Prats considera que «la competència es genera cada dia, amb noves parades que puguin entrar dins del mercat». «Nosaltres veiem la part en positiu, que gent que ara té producte a la parada poden ser proveïdors dels que estiguin dins oferint el nou servei», ha volgut aclarir.
I no només pel que fa al consum en concret, sinó que es planteja que puguin conviure les parades actuals i parades noves arribades al Mercat Central específicament per ocupar part d'aquest gastromercat. De fet, es decanta més cap a les «parades noves, que no vol dir que algú de dins no pugui tenir interès a situar-s'hi». El regidor fa servir el Mercado de San Miguel de Madrid com a referència.
Espai interior i terrassa a la façana principal
La zona de l'antic Caprabo compta amb 440 metres quadrats als quals se sumarà una terrassa exterior en una «plaça elevada» que es construirà a la façana principal de l'edifici. És per això, precisament, que es busca operador privat, perquè serà el futur gestor d'aquest espai i no l'Ajuntament qui aportarà els 700.000 euros que el consistori calcula que costen les obres.
S'està treballant en la licitació pública del projecte, i tal com admet Prats, el que s'ha anunciat avui son les idees a partir de les quals es treballa, no el projecte tancat. El que sí que s'inclourà en el contracte públic és «la demolició de l'espai interior, la construcció dels nous serveis, l'ampliació de les instal·lacions, l'obertura a la façana principal, la demolició de les escales i la rampa actuals, la construcció del moll elevat amb un nou accés i una nova marquesina».
«Serà un inversor privat qui haurà de desenvolupar el projecte», ha confirmat el regidor, afegint que es calcula una inversió necessària de 700.000 euros que «l'assumirà l'operador privat que se'n faci càrrec». Les obres de demolició de l'antic Caprabo podrien durar uns sis mesos, però Prats subratlla que son especulacions que no es poden donar per bones fins que no s'hagi redactat la licitació.
Tampoc s'ha establert cap calendari límit per posar en marxa el projecte, «si podem ho farem dins d'aquest mandat, i si no, potser una part es fa ara i l'altra al següent mandat». En resum, destaca, «es tracta d'una col·laboració publicoprivada» que, en última instància, s'ha pensat com «un gran pas endavant en la transformació que vam iniciar fa uns mesos».
El canvi d'horaris del mercat es torna a ajornar fins a la tardor
L'any passat, a finals de gener, es va aprovar el canvi d'horari que havia de patir el Mercat Central de Reus. Va ser abans de l'arribada de la pandèmia, i aleshores es plantejava obrir durant tot el dia, de nou del matí a vuit del vespre excepte dilluns, que s'obriria de vuit a dues, i dissabte que seria de vuit a tres.
Aquests canvis havien d'entrar en marxa l'octubre de l'any passat, però el coronavirus va impedir-ho. Els paradistes s'havien oposat a un canvi tan brusc respecte als horaris actuals, amb una sola tarda a la setmana i amb l'obertura matinal més d'hora. Durant les festes de Nadal passades sí que es va ampliar l'horari, obrint fins les set del vespre durant tres dies en lloc d'un.
Ara es torna a plantejar un canvi que, de nou, es vol aplicar a la tardor. Prats ha informat que «tenim un consell d'assessor al mes de maig i proposarem que a l'octubre s'iniciï un horari molt més extens, però ens reservem parlar-ho amb els consellers». No ha detallat la proposta del govern, però si no hi ha un canvi radical de plantejament, anirà en la línia de la proposta de l'any passat.
Una proposta que els paradistes van reclamar implantar progressivament, començant incorporant alguns dies en lloc de passar d'obrir una tarda a quatre cada setmana. Una altra de les reclamacions, en alguns sectors, era no perdre l'horari matinal. La proposta del govern era obrir el mercat a les nou del matí, una hora que, alguns paradistes, consideren massa tard perquè, a la franja que perden, hi registren una proporció notable de la caixa diària.