Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Montserrat Caelles: «Hi haurà d'haver un replantejament de la Festa Major»

Entrevistem la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus | Admet que caldrà reflexionar sobre el model de Festa Major, però sempre amb les entitats

Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, a la Casa Rull
Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, a la Casa Rull | Isma Llanes

 

En plenes Festes de Misericòrdia, a TarragonaDigital entrevistem Montserrat Caelles, regidora de Cultura i de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus. Misericòrdia 2018 arriba amb l'etiqueta de Reus Ciutat de la Música i amb una idea sorgint que l'auge de la Festa Major de Reus pot requerir que s'hi faci una reflexió profunda. A més, hi ha projectes engegats que volem aclarir, com la fusió del que era l'IMAC i Museus sota el paraigua del nou Institut Municipal Reus Cultura.

—Hem d'esperar alguna cosa especial, aquestes festes?

—La Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia ja és quelcom especial. S'acostuma a dir la Festa Major petita però jo crec que, cada vegada més, és una gran Festa Major. Novetats? Enguany de per si ja és un any especial, és Reus Ciutat de la Música, i com a tal, les festes de Misericòrdia també tenen un contingut especial en música, divendres hi va haver el concert de Joan Masdéu i la gira de Sau30, i ahir dissabte tota una sèrie de concerts un darrere l'altre de músics locals.

El Seguici petit segueix creixent, hem tingut la presentació del Lleó petit, que l'entitat ho ha treballat amb molt d'esforç. Això també demostra que el nostre Seguici té una gran potència, té múscul i té un gran planter i ens garanteix molts i molts anys de Festa Major. Tornant a la música, també tenim el Reggus que enguany està de celebració.

Caelles admet que cal una reflexió sobre el model de Festa Major
Caelles admet que cal una reflexió sobre el model de Festa Major | Isma Llanes

 

—Dieu que hi ha planter garantit al Seguici. El model actual permet anar-ho assumint, o caldrà replantejar el model de Festa Major?

—Jo crec que sí, que la Festa Major, com la ciutat, és viva. Segueix creixent, i cada any ens els fem, els replantejaments; segur que hi haurà d'haver un replantejament, i segur que aquest replantejament haurà de ser, des de la regidoria de Cultura, amb els veritables protagonistes de la Festa Major que són les entitats que la nodreixen. Al final, el que hem de garantir, és continuar gaudint de la Festa Major i ni molt menys morir d'èxit i començar a patir-ho.

La Festa Major crec que tots tenim molt clar que és una eina important, com la cultura en general, de projecció de ciutat, del projecte de ciutat d'aquest govern, però també és veritat que hem de garantir continuar mantenint les nostres tradicions, podent-les gaudir d'una manera plena. Per tant, aquests replantejaments segur que hi hauran de ser, segur que els anirem treballant a futur, però com ha de ser, tots plegats.

—Pel que fa a Reus Ciutat de la Música, què n'hem d'esperar, del que queda d'any?

—Estem treballant-hi, queden projectes magnífics sobre la taula, moltíssims, encara hi ha molta feina a fer i molt d'esdeveniment per gaudir i per celebrar. Ens queda el segon semestre de l'any i Reus Ciutat de la Música tampoc acaba el 31 de desembre. Anirem anunciant, a mesura que les tinguem lligades i programades, aquestes activitats.

La Casa Rull segueix sent la seu principal de Cultura
La Casa Rull segueix sent la seu principal de Cultura | Isma Llanes

 

—Des de l'abril de 2017 es va executar una fusió del que era l'Institut Municipal d'Acció Cultural amb Museus en un nou Institut Municipal Reus Cultura. Quin balanç en fan?

—En fem un balanç molt positiu. La qüestió era reorganitzar l'àrea; en cultura, els recursos, per molts que en tinguis, sempre són limitats, perquè és una inversió necessària i, fins i tot la considero de primera necessitat. Però sí que és veritat que és molt important optimitzar els que tenim. Aquí hi tenim una millor mobilitat de tot el personal, un millor aprofitament de tots els recursos humans que tenim, i a futur també preveiem que puguem treballar d'una manera més òptima perquè el perfil específic de cadascun dels tècnics el podem aprofitar molt millor.

—Parlem del Trapezi, la seva direcció va sortir a concurs públic al març, en quin punt es troba?

—Encara no tinc constància que estigui definitivament adjudicat. Sé que no queda gaire i, de fet, nosaltres quan acabem les celebracions de Misericòrdia ens posarem a treballar en els projectes de Reus Ciutat de la Música i també en el primer semestre del 2019. Tota aquesta reorganització de l'àrea de Cultura ens permet treballar amb més planificació. Trapezi és un festival estratègic de la ciutat plenament consolidat i un mercat estratègic de país i mereix una aposta forta.

Montserrat Caelles ens rep a la Casa Rull, que acull l'exposició de bonsais
Montserrat Caelles ens rep a la Casa Rull, que acull l'exposició de bonsais | Isma Llanes

 

—Per tancar el capítol de Cultura volem abordar el projecte de Reus Film Office, anomenada Reus Plató. A quin ritme funciona?

—Reus Film Office és un projecte que nosaltres integrem a l'equipament del Centre de la Imatge de Reus, que ara també està en un replantejament estratègic. La Reus Plató està funcionant bé, està rebent peticions i consultes, és una manera de tenir una finestreta única perquè, quan alguna productora o qualsevol empresa vulgui utilitzar els espais de la nostra ciutat, se li pugui facilitar. El que ens plantegem és acabar de redefinir aquest projecte del Centre de la Imatge i també, amb Reus Plató, poder fer un salt a una actitud activa, de poder captar possibles interessats a utilitzar la nostra ciutat com a plató.

—Cap on ha d'anar, doncs, el CIMIR?

—Creiem que el CIMIR és un equipament que pot donar una projecció de ciutat i un posicionament de país, és un centre en el qual hi ha una gran quantitat de documentació, per tant ja, de per si, només amb tot el material que ara s'està digitalitzant ja tenim una gran font d'informació, i en genera molta que es transmet en documentals de qualitat i projectes culturals. El CIMIR ja és una gran joia i, a partir d'aquí, estem treballant perquè sigui un equipament de referència per al país.

La regidora de Cultura també ho és de Projecció de Ciutat
La regidora de Cultura també ho és de Projecció de Ciutat | Isma Llanes

 

—Sou regidora, també, de Projecció de Ciutat, és a dir, de Turisme i de Comerç. Aquesta setmana hem sabut que ha crescut el nombre de turistes aquest estiu; a què ho atribuïu?

—Som conscients que l'estiu és una de les temporades fortes per al turisme, però estem treballant per la desestacionalització. Enguany s'han obert nous equipaments que es poden visitar, algun s'ha flexibilitzat moltíssim, com la Casa Navàs, i això també ha incrementat les xifres de visites, que és una de les eines que tenim per mesurar el turisme. Per altra banda, estem molt centrats no només a augmentar el nombre de visites, sinó també a tenir un perfil turístic que pugui valorar el que la nostra ciutat pot oferir, no ens centrem tant en quantitat com en qualitat.

—Un dels objectius és que no només es visiti la ciutat, sinó que els visitants es quedin a passar la nit. S'hi estan projectant nous hotels, són necessaris?

—Ens satisfà veure com evoluciona el sector. Que el sector hoteler creixi, que vagin augmentant les places hoteleres és perquè són necessàries, i la previsió a futur és que vagi en augment i no només les que s'estan creant siguin necessàries, sinó que en un futur en calguin més; però molt centrats alhora en el perfil de turisme sostenible i no tant en la quantitat.

L'àmbit del comerç local, afirma la regidora, també necessita reflexions profundes
L'àmbit del comerç local, afirma la regidora, també necessita reflexions profundes | Isma Llanes

 

—Al Mercat del Carrilet s'ha obert una ronda de contactes amb operadors privats, mentre que al Central sembla que el trasllat del CMQ hi ha de donar una alenada d'aire fresc. En quin punt estan tots dos projectes?

—Els Mercats formen, també, una part important del dibuix a futur de la ciutat que veiem. Són dos mercats amb dues casuístiques totalment diferents. Al Mercat del Carrilet acaben l'any 2019, les concessions. Es va encarregar un estudi a Mercats de Barcelona que va concloure que hi ha la demanda de tenir un mercat a la zona sud de la ciutat, i ara estem dins el dibuix de com hauria de ser aquest mercat i en consultes amb els operadors.

—I el Central?

És una altra casuística totalment diferent. Està en una altra zona de la ciutat i encara hi queden molts anys de concessions, però entenem que també necessita un replantejament. Tenen molt a dir-hi els paradistes, que tenen 25 anys per endavant de concessió. Hem de tenir en compte el canvi en els hàbits de consum de les famílies, i que cada vegada es té més en compte una alimentació sana, hem de tenir en compte la projecció de la ciutat en l'àmbit turístic i amb el perfil de turista que volem captar, i aquí, aquest mercat hi ha de jugar un paper important.

—Pel que fa al comerç, hi ha la idea o l'estereotip que el comerç tradicional, local, està queixos, i de fet hi ha locals buits. El model comercial cap on ha d'anar?

—El comerç local està en un període de transformació total i afrontant nous reptes que s'han posat sobre la taula, i això requereix una estratègia global i aquí és molt important la participació del sector privat i de les administracions que poden marcar unes normatives que permetin que aquest tipus de comerç es pugui protegir. Ni tot s'ha de fer des de l'administració ni tot es pot fer des del sector privat.

Des de l'administració s'ha d'intentar marcar aquestes polítiques i facilitar que els empresaris puguin desenvolupar la seva activitat, i des del sector privat s'ha de veure cap on evoluciona el mercat. Crec que les ciutats són vives si tenen comerç i aquí s'ha d'arribar a un gran acord perquè aquest comerç continuï funcionant, el sector privat s'ha d'especialitzar i s'ha de veure com ho complementem.