Aquest divendres, 30 d'abril, ha mort amb 79 anys Francesc Campoy Meca, exregidor de l'Ajuntament de Reus durant els dos primers mandats de la recuperació democràtica. Sota les sigles del PSUC va ocupar la regidoria d'Ensenyament els primers quatre anys, i en la trajectòria política també va ser diputat provincial.
Professionalment es va dedicar, a la ciutat de Reus, a la docència a l'escola Puigcerver, i va implicar-se, també, amb l'escola Alba, a la qual treballava d'administrador. Va néixer a Bédar, a Almeria, tot i que va créixer a la capital del Baix Camp. Segons informa Reusdigital, de jove havia sigut capellà en la línia progressista pròpia de qui després va acabar exercint de càrrec electe pel PSUC.
Acabada l'etapa de regidor va seguir vinculat a l'aleshores Iniciativa per Catalunya-Verds, on va ocupar càrrec en alguna de les executives locals. Durant la jubilació, passades les etapes política i professional, va implicar-se en la Fundació Pont i Gol, on feia de professor d'adults.
De jove, la seva missió eclesiàstica el va portar a Xile on va ser professor universitari. Tenia amistat amb el sacerdot Joan Alsina, assassinat per la dictadura militar xilena encapçalada per Augusto Pinochet. Va ser el mateix dictador que va provocar la fugida de Campoy del país.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà dissabte, 1 de maig, a les quatre de la tarda al Tanatori Municipal de Reus. Entre les mostres públiques de condol destaca la d'En Comú Podem Reus, que he emès un comunicat per «expressar el nostre reconeixement a la seva trajectòria continuada de compromís polític i social».
El defineixen com «un referent del PSUC a Reus» especialment pels anys en els quals va desenvolupar la seva tasca política. Recorden que va encarregar-se de la regidoria d'Ensenyament en uns anys especialment complicats «per la profunda crisi econòmica que vivia el país, per la manca de recursos d’uns Ajuntaments depauperats i, sobretot, per la precària, deficitària i nefasta herència del franquisme».
Tot i el context, destaquen que Francesc Campoy «fou capaç de generar complicitats amb sectors de mestres i professors i, alhora, de pares i mares compromesos amb l’escola pública de qualitat pedagògica, des d’un Ajuntament sense recursos». En clau estrictament política el situen com «l’element sòlid de cohesió d’un govern de coalició entre socialistes i comunistes que dirigí la ciutat en aquells anys força difícils».