Pi de Bofarull de Reus l'any 2019

Mor l'històric Pi de Bofarull de Reus amb més de 300 anys

Es vigila amb especial atenció un pi nascut al costat de l'arbre monumental que s'hi trasplantarà com a homenatge de ciutat

El Pi de Bofarull de Reus s'està morint. Així ho ha anunciat, aquest dilluns, Carles Pellicer, alcalde de la ciutat. Es tracta de l'arbre monumental més important de la ciutat, l'únic catalogat per la Generalitat a tot el municipi de la quarantena d'arbres registrats.

«Es fa difícil dir quan queda, però ha acabat el seu cicle vital», ha admès el batlle. Ha lamentat que «el pi està en la seva fase final, s'està morint i és ben visible». Així ho certifiquen els estudis que s'hi han fet.

Especialment després d'aquest estiu passat, segons ha detallat, la vitalitat del pi va decaure de manera notable. «La calor de l'estiu l'ha afectat de manera definitiva», ha apuntat Pellicer. Així ho van corroborar, fa unes setmanes, els tècnics de la Generalitat.

Des del 2008 que es fan tractaments específics al Pi de Bofarull i al sol on es troba. Va ser l'any 2015 quan es va detectar que començava a perdre vitalitat. Des d'aleshores ha anat a menys i és per això que, des de fa un temps, s'hi apliquen tractaments pal·liatius.

Fa uns 200 anys que hi ha referències escrites d'aquest pi en contes i relats locals. «Forma part del nostre paisatge», ha recordat Pellicer. Els estudis apunten que, efectivament, el Pi de Bofarull té més de 300 anys d'història i podria arribar als 400.

L'any 1991 la Generalitat el va declarar com a arbre monumental. Això implica que és l'administració catalana qui s'encarrega del seu manteniment, tot i que és l'Ajuntament de Reus qui fa les intervencions. Quan mori, de fet, la idea de l'Ajuntament de Reus és conservar-lo.

«Una vegada hagi arribat al final, el preservarem», ha anunciat l'alcalde. «Continuarà al seu lloc com a mostra del nostre patrimoni natural i símbol de ciutat», ha aclarit. De fet no hi serà sol, sinó que «el llegat del Pi de Bofarull continuarà ben viu i no només en la història».

La jardineria municipal va detectar, fa un temps, que just a sota hi havia nascut un segon pi. «Un pi que és fill del Pi de Bofarull, per dir-ho d'alguna manera», afegeix el batlle. Aquest segon arbre té uns deu anys i fa uns dos metres d'alçada.

Es troba a les instal·lacions de jardineria municipals i «quan tot això hagi passat el plantarem allà». De fet Pellicer considera que s'ha d'entendre com un acte de ciutat que podria tenir lloc a la primavera. Arran de la situació del Pi del Burgar s'ha optat per actualitzar el catàleg d'arbres monumentals, notables i singulars de Reus.

Els arbres catalogats, patrimoni natural i viu de Reus

La darrera actualització és de 1999 i ja contempla les tres categories previstes de protecció. El Pi de Bofarull, per tant, forma part de la quarantena d'exemplars que tenen una catalogació especial a la ciutat. De fet és l'únic que s'integra a la categoria màxima, la d'Arbre Monumental d'Interès Nacional sota potestat de la Generalitat de Catalunya.

Per sota seu queda, per exemple, el Pi del Burgar, catalogat d'Interès Comarcal pel Consell Comarcal del Baix Camp. Reus compta, encara, amb 36 arbres més catalogats pel servei de jardineria municipal. Només cinc són a espais públics, com el Mas Iglesias o la part sud del barri Juroca.

La resta són en recintes privats, tot i que des de l'administració s'assegura que també s'hi està a sobre. Als que són en espais públics «l'Ajuntament hi fa un manteniment i estudi anual del seu estat». Als altres els han de mantenir els propietaris dels terrenys on son, «tot i que la catalogació els preserva davant de futures urbanitzacions», recorda Pellicer.

Segons corrobora el regidor de Via Pública, Hipòlit Montseny, «aquests arbres estan molt vigilats per l'equip de Jardineria». En concret per als de zones privades es fan recomanacions de tractaments als propietaris. En paral·lel es considera que Reus compta amb uns 300 arbres «considerats exemplars per la seva edat i dimensions», ha explicat l'alcalde.