El projecte perquè entitats privades construeixin habitatge social en solars municipals de Reus ha allargat el primer termini. Està en marxa una fase de consultes prèvies amb empreses, cooperatives i entitats del sector que ha de servir per acabar de perfilar el model que implanti l'Ajuntament.
Davant l'evident falta d'habitatge disponible i sobretot d'habitatge protegit a Reus, s'ha optat per aquesta filosofia per ampliar-ne el parc d'una manera més ràpida que si ho impulsés l'Ajuntament per si sol. Aquesta fase de consultes prèvies s'ha allargat fins a final de mes per donar més marge als interessats a presentar les seves propostes.
La regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès, afirma que «hi ha bastant d'interès, però volem analitzar bé quines son les propostes i quines poden ser factibles; hi ha alguna proposta bastant interessant». Un dels processos que s'està fent és el de veure com es pot adaptar el model que s'acabi escollint a cada solar dels que l'Ajuntament té disponibles en funció de la seva mida i ubicació.
Encara amb el procés en marxa, Pallarès es mostra satisfeta del recorregut fet perquè «ha anat molt bé per fer un mapatge, per veure què tenim i què en podem fer». Quan acabi aquest procés, el consistori posarà en marxa la maquinària per treure a licitació pública l'explotació d'aquests solars municipals.
L'Ajuntament estudia assumir reformes íntegres a canvi de la gestió de l'habitatge
La regidora d'Habitatge valora la feina que ja es feia a l'hora de mitjançar, a través de la borsa de lloguer municipal, entre propietaris i llogaters. A la pràctica implica que el propietari s'assegura cobrar el lloguer cada mes, encara que sigui inferior al preu de mercat. En aquest model, que recorda que fa temps que funciona, hi ha 109 propietaris.
Per incrementar el parc d'habitatge protegit, o gestionat amb els criteris de l'habitatge públic, s'ha obert una segona línia d'actuació. Amb una partida de 675.000 euros de la primera edició del Pla de Reactivació «hem posat un incentiu, que és dir 'deixa'ns l'habitatge i t'ajudem a rehabilitar-lo'», resumeix Pallarès.
Això s'ha fet a través d'una línia d'ajuts que subvencionava com a màxim el 50% del pressupost de la reforma amb un topall de 10.000 euros d'ajut. «Ens trobem que hi ha molta gent que té habitatges buits o bé amb una rehabilitació força important», exposa la regidora d'Habitatge.
És per això que, el que es planteja ara, és reformular aquesta filosofia. La proposta actual és «que puguem fer la rehabilitació integral nosaltres i quedar-nos l'habitatge fins que, amb el lloguer, hàgim amortitzat la despesa». Per últim, es vol actuar també en els habitatges buits de grans tenidors. En aquest cas, «hem començat un projecte de sis mesos per inspeccionar 40 habitatges amb la capacitat d'estirar-los per a la funció social». Això permet arribar a poder obrir expedients sancionadors.
Espais municipals convertits en projectes d'habitatge i ocupació
Una darrera línia d'actuació que s'està explorant és rehabilitar edificis municipals per implantar-hi projectes que no només donin com a resultat recursos d'habitatge, sinó que incloguin espais comunitaris i que puguin arribar a implicar potenciar formes d'ocupació laboral, segons va informar Diari de Tarragona.
Un projecte que, tot i impulsar-se des de la regidoria d'Urbanisme, també comptarà, quan s'hagin concretat les iniciatives, amb la participació de la regidora d'Habitatge i, en alguns casos, també amb la d'Empresa i Ocupació a través del Mas Carandell. Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat, planteja que s'actuarà en edificis municipals «amb diferent grau d'afectació urbanística i d'intervenció per la recuperació, o edificis amb usos circumstancials».
La idea és que, replantejant aquests edificis, «els podríem posar a disposició d'ús d'habitatge amb fórmules diferents de les convencionals» tal com explica Berasategui. Un exemple d'això serien projectes amb la implicació de cooperatives d'habitatge locals, o «projectes de masoveria urbana combinats amb el Casal d'Oficis, que es pot gestionar des de Mas Carandell».
En tots els casos es buscaria, per una banda, la capacitat d'habitatges de l'edifici, però a més també, que hi hagués algun espai comunitari compartit o autogestionat d'ús quotidià, des d'una bugaderia col·lectiva fins a un aparcament de bicicleta per posar dos exemples. Espais que gestionaria la comunitat que visqui a l'edifici, però dels quals podrien fer-ne ús, també, els veïns de la zona. Ja hi ha, de fet, entitats locals que s'han interessat per trobar llocs on desenvolupar projectes d'habitatge cooperatiu, com el Casal Despertaferro o la cooperativa de mossèn Moreno, Llars Familiars.
S'estudien tres espais municipals per implantar-hi els projectes
El resultat, apunta, podria ser «una combinació, segurament amb gent de perfil jove, entre ocupació i habitatge amb un mateix programa». Altres perfils amb els quals s'ha pensat com a beneficiaris dels possibles projectes serien les mares amb menors a càrrec víctimes de violència de gènere.
Alguns dels espais que podrien acollir projectes d'aquesta mena son l'antiga comissaria de la Guàrdia Urbana de Reus, a la cantonada del carrer del Roser i el de Miramar, o l'antiga escola Rubió i Ors i actual annex de l'Arxiu Municipal i Comarcal, al carrer de l'Aigua Nova. En aquest cas, la iniciativa que s'hi projectés aniria condicionada a trobar un lloc per traslladar el material que hi ha actualment.
Un altre dels que podria incloure-s'hi és l'edifici municipal del carrer de Vallroquetes, tocant a la plaça de Catalunya i darrere del Museu Doctor Vilaseca. A causa de l'estat de l'edifici, i per garantir que es conserva, s'ha actuat d'urgència. Això ha permès «començar a valorar quines opcions d'unitats residencials hi podríem fer a dins i quins espais comuns es podrien plantejar».
Per posar en marxa aquesta mena d'iniciatives s'estudiarà, inicialment, la seva viabilitat legal i la manera com s'han d'impulsar. En segon, també, les possibilitats que tinguin continuïtat més enllà del curt termini. Finalment, pel que fa al finançament, «ara hi ha moltes línies, sobretot europees en temes de regeneració urbana i d'economia social i solidària que ens podrien ajudar a finançar aquests projectes».