Sense enquestes amb grans mostres de població per la manca de pressupost, els 'trackings' electorals s'han convertit en l'eina que s'utilitza en política, per exemple municipal, per intentar anticipar resultats o, almenys, tendències. En el cas de la que ha pogut avançar en exclusiva TarragonaDigital, dibuixa pocs canvis al plenari reusenc després del 26 de maig.
Poques línies vermelles a l'hora de pactar
Les forquilles que planteja obren moltes possibilitats aritmètiques, i força també de viables des del punt de vista ideològic. Sempre tenint en compte que en els resultats finals tindran un gran impacte la participació que es registri, i com afecti això a les formacions que no tenen representació, aquest estudi permet entreveure quin escenari es pot produir a l'Ajuntament de Reus quan es constitueixi el pròxim plenari.
Durant les conferències electorals dutes a terme a la Cambra de Comerç de Reus, als candidats i candidates se'ls ha preguntat per preferències o vetos a l'hora de pactar. Junts per Reus, PSC i ERC han respost que estan oberts a pactar amb tothom que vulgui treballar per la ciutat. Ara Reus ha posat una sola línia vermella, la CUP, i els cupaires han afirmat que no pactaran ni amb partits «d'Innova» ni amb partits «del 155».
Cs i PP deixen fora de qualsevol possibilitat el pacte amb partits «separatistes» o «que vulguin trencar Espanya». Així, doncs, les possibilitats de constituir govern, tenint en compte aquests condicionants i els resultats del 'tracking' són amplis, però limitats. Tot plegat tenint en compte, a més, que a les eleccions municipals aconsegueix l'alcaldia la llista més votada si no hi ha una suma contrària amb majoria absoluta.
El pacte de govern actual es podria repetir
L'actual pacte de govern de PDECat, ERC i Ara Reus es podria mantenir tant en minoria, com aquest mandat, com aconseguint la majoria absoluta si els tres partits que l'integren aconsegueixen situar-se a la part alta de la seva forquilla de resultats possibles. Es tracta d'un pacte que, pel que han transmès fins ara els caps de llista, seria possible. Si Ara Reus manté els dos regidors, ERC puja fins a quatre, i JxR manté les actuals set cadires del plenari, es quedarien a un sol regidor de la majoria absoluta, un escenari que, segons el 'tracking', podria millorar per aquestes tres formacions si els neoconvergents sumen algun representant.
Junts per Reus, ERC i PSC
Un altre actor que podria entrar en joc seria el PSC. Setmanes enrere, la CUP advertia d'un possible pacte entre Carles Pellicer (PDECat), Noemí Llauradó (ERC) i Andreu Martín (PSC) i acusava neoconvergents i republicans de no haver volgut vetar els partits de l'article 155 de possibles pactes electorals precisament per deixar-se la porta oberta a pactar amb els socialistes.
Aquest tripartit arriba a la majoria absoluta comptant amb la part baixa de cada partit del 'tracking'. Els set de JxR, els quatre del PSC i els tres d'ERC que l'estudi situa com a resultats mínims de cada formació ja sumen els catorze regidors que es necessiten per tenir majoria absoluta al plenari. Totes tres formacions han mantingut el discurs d'estar oberts a pactar amb tothom per treballar per a la ciutat.
Un pacte d'esquerres, poc probable
Deixant Junts per Reus fora del govern, un pacte d'esquerres queda descartat. En primer lloc perquè necessitaria els vots de la CUP, que ha tancat la porta a entendre's amb el PSC com a partit tant «d'Innova» com «del 155». Encara que els cupaires poguessin arribar a canviar d'idea, segons l'estudi és matemàticament poc viable.
El PSC podria arribar als sis regidors, però la suma de CUP i ERC també seria de sis —hi ha un regidor que balla entre el tercer de la CUP i el quart d'ERC—, quedant-se a dos regidors de la majoria absoluta. Amb la suma d'aquests dotze, una possible entrada d'En Comú Podem Reus —en cas que pogués aconseguir-ho sense prendre la representació a cap de les altres tres formacions— amb una regidora, Pilar Flamenco, no permetria arribar als catorze vots necessaris.
L'acord constitucionalista, per la mínima
Un pacte entre forces constitucionalistes només seria possible si totes treuen el màxim que els preveu el 'tracking' al qual ha tingut accés TarragonaDigital, però caldria que s'hi sumés, també, Ara Reus, que sempre ha mantingut un discurs que busca no posicionar-se en l'àmbit nacional. Si el PSC obté sis regidors, Cs quatre, i el PP dos, necessitarien dos regidors més.
Excloent les formacions independentistes que l'estudi preveu que puguin tenir representació o En Comú Podem si arribés a entrar, l'única formació restant és Ara Reus, qui a més podria entendre's amb tots tres partits. Per una banda perquè només han vetat pactes amb la CUP; per l'altra, només caldria que, com ja ha passat durant el mandat de PDECat, ERC i Ara Reus, els partits integrants de l'acord donessin llibertat de vot a cada soci de govern en qüestions de política nacional.
Restaria per veure si, tenint en compte l'escenari de la política espanyola, el PSC, Cs i el PP podrien entendre's o es trobarien amb inconvenients per part no tant de les agrupacions locals, sinó de les direccions regionals o superiors de les formacions constitucionalistes.
L'acord independentista suma aritmèticament
Una altra alternativa seria un acord entre les formacions qualificades d'independentistes que, més enllà de les disputes en el si de l'independentisme, són les que encapçalen Carles Pellicer, Marta Llorens i Noemí Llauradó. Si Junts per Reus es queda a la part baixa de la forquilla prevista (set regidors), ERC arriba als quatre de màxim i la CUP en manté tres, les tres formacions arriben a la majoria absoluta justa, que podria ser més àmplia si Junts per Reus sumés algun regidor que no prengués a ERC.
Si cupaires o republicans es quedessin amb algun regidor menys podrien guanyar-lo els neoconvergents, a qui l'estudi preveu un marge de creixement de dos regidors. La CUP, però, ha deixat clar que no donarà suport a un «govern d'Innova» i, per tant, no pactarà amb el Junts per Reus de Carles Pellicer.