La polèmica pels fanalets que l'Ajuntament de Reus posa a disposició de les famílies sense llum continua. Aquest dimecres ha estat la PAH qui ha posat el crit el cel per l'anunci d'aquesta mesura. Tot plegat es remunta a la setmana passada, quan es va informar que l'Ajuntament de Reus tenia una sèrie de llanternes per deixar a les famílies que es trobessin en situacions d'emergència energètica.
Com ja van fer el PSC o Entre Veïns la setmana passada, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha mostrat avui la seva «indignació» contra la regidora de Benestar Social de Reus, Montserrat Vilella, que «anunciava 'a bombo y platillo' que per pal·liar l'emergència energètica, l'Ajuntament de Reus hauria creat un banc de llanternes per a prestar a les famílies amb talls de llum».
La PAH carrega contra les llanternes de l'Ajuntament de Reus
L'entitat sentencia que el que hi ha a Reus són situacions de pobresa energètica, no d'emergència puntual. «Més de 1.300 famílies tenen dificultats per pagar rebuts de subministrament sense comptar les que estan en situació d'irregularitat en un habitatge, que no poden fer res més que connectar-se il·legalment». Des de la PAH reclamen que l'Ajuntament regularitzi la situació d'aquestes famílies a través de la cessió de pisos buits d'entitats bancàries.
Afirmen que, en lloc de fer això, el govern local «envia la policia a retirar aquestes connexions deixant les famílies sense subministrament elèctric». Consideren que són «mesures realment discriminatòries que l'únic que fan és agreujar la situació de les famílies més vulnerables». Reclamen, de fet, l'aplicació de la Llei 24/2015; acusen l'Ajuntament de no aplicar-la, com tampoc ho fan, asseguren, les companyies subministradores.
La capacitat de maniobra de la Llei 24/2015
«Si s'apliqués, no existiria la pobresa energètica perquè no hi hauria talls, que és pel que es va crear», asseguren. Per últim exigeixen al govern local, i en concret al PDECat, «que apliqui la llei i protegeixi les famílies vulnerables», i reclamen a totes les formacions que prenguin mesures, passades les eleccions municipals, per erradicar aquesta problemàtica.
Des de l'Ajuntament de Reus, però, es matisa la capacitat d'actuació a través de la llei 24/2015. Recorden que només empara les famílies que tenen un comptador regular, no aquelles que tenen connexions il·legals. És a dir, que la llei del Parlament de Catalunya estableix que no es poden tallar subministraments a famílies vulnerables, però no permet que l'administració doni d'alta la instal·lació elèctrica d'un pis que no és propietat seva.
L'Ajuntament de Reus es justifica
Des del consistori reusenc i, en concret, des de la regidoria de Benestar Social, són conscients que la situació ha aixecat polseguera. Asseguren que «segurament s'ha explicat malament, i s'ha entès com una política de l'Ajuntament, que no és així». «Òbviament, com ha dit la PAH, una llanterna no fa funcionar una rentadora, però l'administració no té eines per donar d'alta aquests comptadors o poder fer front a aquests consums que no estan regularitzats», expliquen.
«L'Ajuntament de Reus destina prop de 350.000 euros cada any per atendre unes 2.000 llars de Reus en dues matèries, per una banda l'electricitat i per l'altra, l'aigua», recorden. Estableixen aquests ajuts econòmics com un dels pilars de la política contra la pobresa energètica; «aquestes subvencions es donen a aquelles famílies que, tenint un comptador, tenen problemes per fer front a part de la factura o a tota la factura de la llum o de l'aigua».
La situació de les famílies sense comptador legal
Pel que fa a les famílies que no tenen un comptador donat d'alta, «que són poques», asseguren des del consistori, «l'administració local està lligada de mans i peus perquè l'únic que pot fer és subvencionar aquella gent que no té com pagar, però el que no pot fer és donar d'alta serveis a nom de l'administració en pisos que de vegades poden estar ocupats o que, simplement, en pisos de bancs o de tercers», puntualitzen.
Apunten, de fet, a la Generalitat i sobretot a l'Estat i les companyies elèctriques com els actors responsables d'aplicar solucions o de permetre que els ajuntaments n'apliquin. «Això no és una política de ciutat, i no és més que un pedaç per tapar uns dies d'una família que no té un consum per veure-hi i, per tant, abans que una espelma, que pot acabar amb un incendi i una desgràcia, es deixen les llanternes».
Recorden la situació viscuda al carrer de Wad-ras, amb les famílies sense llum durant setmanes, per posar un exemple en el qual aquestes llanternes es poden deixar a les famílies. Afirmen repetidament que en cap cas es modifica la partida de prop de 350.000 euros destinada a les subvencions de famílies en situació de pobresa energètica, i que la cessió de fanalets per il·luminar les llars és una actuació puntual que vol evitar riscos i desgràcies —en relació a la mort d'una dona, el novembre del 2016, a causa de l'incendi provocat per les espelmes amb les quals s'il·luminava després que Gas Natural li hagués tallat el subministrament.