L'any 2015 va néixer, a Reus, una penya de travesses, la Penya Quiniela 84. L'acull l'administració de loteria de La Pastoreta, propietat d'Òscar Bausà, que sempre hi havia tingut interès. Una inquietud que va culminar coneixent Dani Muñoz, el cap pensant del col·lectiu.
El seu sistema matemàtic basat en les probabilitats els ha portat, temporada rere temporada, a duplicar, com a mínim, el fons econòmic. D'una cinquantena de fundadors han passat als 400 membres actuals, amb una llarga llista d'espera, i a arribar a triplicar, la temporada passada, el fons de mig milió d'euros inicial.
La temporada actual l'han començat amb un capital de 900.000 euros que, ja ha saben que recuperaran després de fer un ple al quinze amb 1,7 milions d'euros de premi. Una situació que, tot i que els tranquil·litza, no serà la que més recordin amb el pas dels anys.
El ple al quinze de la temporada passada, amb un premi d'1,5 milions d'euros, el van fer en una jornada única. Mai en tota la història de la lliga s'havia sortejat una travessa sense que se'n jugués cap partit, situació que es va produir quan es va suspendre la jornada a causa del confinament.
El secret de l'èxit: deixar el cor de banda
«Jo recullo la informació del món de les apostes», explica el responsable de la penya. «Capturo la informació i el comparo amb el que està jugant la gent que juga travesses», afegeix. «El dia que vam fer el ple al quinze, el València jugava contra el Huesca», recorda.
Les apostes de cada jornada les fa a partir de la seva base de dades, amb més de 300.000 partits. «La probabilitat que guanyés el València era del 43%, però les apostes a favor de la seva victòria eren el 80%; l'aposta perquè no guanyés era molt rendible, i va sortir l'empat, i per tant ens va anar bé», explica.
Bausà afegeix que, precisament l'èxit del sistema té molt a veure amb el fons que tenen. Els dóna el marge de maniobra necessari, per exemple, per apostar a favor d'un empat o una derrota del València, un resultat que, «qui juga amb el cor», no hauria posat.
«Jo que no entenc de futbol, si tinc un fons petit, me'l jugaré que guanya el València, perquè és l'equip fort», posa Bausà d'exemple. «He après que cal disciplina», admet Muñoz. «Jo faig la travessa mirant què s'està pagant millor o pitjor del que s'hauria de pagar; les meves prediccions o especulacions les deixo a banda», sentencia.
De fet, afegeix, «jo faig la combinació sense mirar qui juga, mirant només les dades». Cada setmana juguen uns 19.000 euros entre 25.000 columnes. Per cada jornada, comptant totes les combinacions que hi pot haver, hi ha 4,8 milions de columnes possibles.
D'aquesta enorme quantitat, Muñoz amb un arxiu Excel, en selecciona les més probables, i d'aquestes, les més rendibles. «Mantenint un equilibri trobo les 25.000 columnes òptimes, quan ho fem bé guanyem molt més del que perdem quan ens equivoquem», afirma. De fet, calcula, «rendibilitzem un 20% de les jornades aproximadament, per poc que sigui». El seu èxit es deu al fet que «el 90% dels diners que guanyem, els guanyem en el 10% de les jornades», calcula.
D'un fons de 30.000 euros a un de 900.000
Sempre havia tingut la inquietud de fer una penya, i de fet en va acollir una. El cas, exposa, és que «passes de ser un heroi a ser el malvat en una temporada». Tot i això, van decidir emprendre el projecte, que va néixer per un amic en comú entre Òscar Bausà i Dani Muñoz, que va ser qui els va posar en contacte.
El responsable de l'administració de la Pastoreta tenia clar que «el que em diu que en sap de futbol no m'interessa; les travesses es fan recollint informació, i més ara». El primer contacte de Muñoz amb el món de les apostes esportives, recorda, va ser quan tenia deu anys a través d'una 'demo' del joc PC Futbol, que tenia aquesta opció.
Amb els anys ha professionalitzat el seu sistema. Quan es va trobar amb Bausà li va exposar el mètode que tenia al cap; «quan hi poses al cor, segurament la cagues», insisteix Bausà, i va ser precisament el sistema matemàtic de Muñoz el que el va convèncer a tirar-ho endavant.
Els resultats els han acompanyat des de llavors, fins al punt que, l'actual temporada, l'han començat amb un fons de 900.000 euros. La temporada també ha començat bé, «però això baixarà», aclareix Muñoz. Superen el 1.000% de retorn després del darrer ple al quinze.
Una dinàmica que assumeixen que no es pot mantenir, però que els dona coixí suficient per prendre's el que queda de competició amb certa tranquil·litat. «Crec que tenim moltes probabilitats de doblar el fons a final de temporada», augura Muñoz. El balanç dels últims anys els dona la raó, i és que han mantingut una tendència general de doblar el fons, exceptuant la temporada passada, que van arribar a triplicar-lo.
Una cinquantena de fundadors, 400 participants actualment
La penya Q84 de La Pastoreta va néixer a través d'una cinquantena de persones, que van capitalitzar el primer fons econòmic. «Érem amics i coneguts, i gent que el Dani coneixia a través de les xarxes socials», recorda Bausà. Van capitalitzar 30.000 euros i van engegar-la el gener del 2015, a mitja temporada, per provar el sistema, i el resultat va ser un 5% de benefici, suficient per decidir tornar-s'hi a posar la temporada següent.
Amb el pas dels anys, afirma Bausà, s'ha generat bon ambient. «També s'ha de dir que els resultats han sigut bons», afegeix. L'exemple del bon ambient és, expliquen, haver pogut muntar un sopar de Nadal de la penya on van assistir quaranta persones. La penya ha deixat de ser local, i actualment tenen membres d'arreu de l'Estat.
No tothom s'hi implica en la mateixa proporció. De fet, expliquen Bausà i Muñoz, hi ha un perfil més recreatiu i un de més professional. En el primer cas poden ser persones que tinguin una o dues participacions, que han comprat simplement per fer la travessa a través d'una penya.
En el segon cas poden arribar a tenir-ne força més, i ho veuen més aviat com una inversió. «Hi ha un soci que va començar amb 10.000 euros i els ha multiplicat per dinou o per vint». Cada participació costa, actualment, uns 500 euros. Tots es mostren especialment agraïts al grup fundador, «són els que han fet possible ser on som ara», coincideixen.
Frenar el fons econòmic, una mesura per no morir d'èxit
«Quan hem acabat una temporada amb èxit hem donat prioritat als socis que hi havia en aquell moment», explica Bausà. «Són ells els que decideixen quina quantitat volen jugar, i les que queden lliures les obrim al mercat», però de manera controlada. «Si en queden 100 i arriba algú que les vol totes li direm que no, que en pot comprar vint i la resta les repartim a altra gent», aclareix.
Muñoz apunta que «tenim un fons de 900.000 euros, l'any vinent estudiarem si podem pujar a un milió i mig, per exemple, la demanda hi és, ara mateix podríem arribar perfectament a un fons de tres milions d'euros, però no estem segurs que donés rendiment».
Es refereix a la llista d'espera que tenen per entrar a la penya; «jo diria que és d'uns dos anys», admet. Pel que fa a la rendibilitat del fons econòmic, el responsable del sistema d'apostes afirma que «no sabem si un fons de tres milions d'euros donaria el mateix rendiment que ara, m'ho he estudiat molt, però no sé on hi ha el límit; les temporades canvien, les recaptacions també, no sabem on és el límit».
«S'han de mantenir els peus a terra»
Amb la mateixa mentalitat amb la qual es fan les apostes, expliquen, es gestiona la penya. «Has de tenir clar quin retorn tens per no perdre el nord», exposen. «Hi ha penyes que han mort d'èxit», afirma Bausà. L'any passat van jugar-lo amb un fons de 500.000 euros, i abans de començar la temporada d'enguany es van plantejar augmentar-lo.
«Vam dir de fer-ne 800.000», comenta Muñoz a Bausà, «i em vas dir si 100.000 més farien mal», recorda rient. «És clar, home, jo vaig apretant, i tu ja diràs on és el sostre», li respon el gerent de l'administració de loteria de La Pastoreta. Una altra de les claus de l'èxit, asseguren, és poder garantir continuïtat.
«Hi ha penyes que capitalitzen cada setmana, o cada deu setmanes; el Dani té un fons per jugar durant tota la temporada i gestionar com ell vulgui», aclareix Bausà. «És un punt molt a favor, hi ha gent molt vàlida que no té aquesta sort, que té una bona idea però agafa una mala ratxa i com que el recorregut és més curt, se li acaba», posa d'exemple Muñoz.
L'any del coronavirus, el del ple al 15 en una jornada històrica
La temporada passada va ser canviant. Fins a la primavera, recorden, acumulaven un retorn del 40%, és a dir, una pèrdua del 60% del fons. El sistema de probabilitats amb el qual juguen gairebé garanteix que aquesta situació no sigui la de final de temporada, «però portàvem una ratxa menys bona», recorden.
Quan es declara el confinament, «per primera vegada a la història van fer una jornada a boles», explica Bausà. La jornada de lliga es va suspendre quan les apostes de la travessa ja s'havien obert i, per tant, no es podia aturar. Es va optar per recórrer al sistema que s'utilitza quan se suspèn un partit, i que mai s'havia fet servir per una jornada sencera.
A la pràctica suposa el següent: «Es dona avantatge a l'aposta més jugada; si hi ha un 40% d'apostes reals que s'ha jugat a l'1, un 30% a la X i un 30% al 2, posaran quatre boles de l'1, tres de la X i tres del 2», explica Bausà. Muñoz afegeix que van saber que se suspendria la jornada abans que es fes l'anunci oficial a través dels seus contactes.
«Com que ja havia començat, no es podia aturar, i ja hi havia un pot de més de quatre milions; era la millor oportunitat de la història per una penya gran per emportar-se'l», assegura. «Podíem moure percentatges, no és el mateix jugar 20 euros que jugar-ne 30.000, que és el que vam jugar», exposa.
«Teníem una sèrie de condicionants, matemàtics tots; tot plegat va acabar fent que la jornada sortís bé, i no vam ser sols, vam ser quatre i tres érem penyes professionals», recorda. En el seu cas, quan va saber que se suspendria, va informar a la penya a través del canal de Telegram que creia que s'havia de jugar d'aquesta manera, una decisió que, vist el resultat, va ser encertada.
L'impacte de la ludopatia
El món de les apostes esportives, sobretot en directe, fa temps que rep una oposició creixent. El moviment en contra de les cases d'apostes ha anat guanyat suport, i des de la penya Q84 de la Pastoreta admeten que la ludopatia és un problema greu, però que no es produeix en el cas concret de les travesses.
Muñoz argumenta que «hi ha nois de divuit anys en una sala d'apostes, els és molt fàcil entrar-hi; un dia guanyen i es pensen que cada setmana serà igual, i no, cal un sistema i els sistemes funcionen a llarg termini». «Per guanyar-les s'ha de tenir millor informació que el mercat, i això només ho té el 3% o el 4% de la gent», sentencia.
«Nosaltres posem els diners a principis de temporada, al juliol o a l'agost, i fins al juliol de l'any següent no en rebem res, no és un premi immediat», apunta Bausà. «No és un premi immediat, la ludopatia és a les escurabutxaques, o a les apostes en directe, on tinc el retorn com a molt al cap de dues hores, quan acabi el partit que s'està jugant ara».