Ciutadans està en mans «d'una gent sectària, estalinista arribaria a dir jo», «s'han quedat el partit quatre mediocres ressentits, sectaris i dictatorials». Així defineix la cúpula de la formació taronja la que aquest mandat n'ha estat regidora a Reus, Pepa Labrador. El grup municipal de Ciutadans a Reus ha deixat el partit, i la sortida no ha estat plàcida.
Aquest matí en roda de premsa han exposat els seus motius per abandonar la formació per boca de Juan Carlos Sánchez, portaveu del grup, i també ha intervingut Labrador. Aquesta tarda, als volts de dos quarts de sis, el programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio ha entrevistat la fins ara regidora taronja, i aquesta ha acabat de disparar la munició que no havia fet servir al matí.
[predef]reus-whatsapp-195[/predef]
Dolguts per com ha acabat tot
«El Juan Carlos ha intentat parlar amb els més alts càrrecs del partit i no hi ha hagut manera, és un mur, és un menyspreu cap a tots», relata. Admet que estan vivint la situació amb molta tristesa, sobretot Sánchez i ella, dos dels afiliats del partit que ja hi eren quan es va constituir com a plataforma, abans de convertir-se en formació política, ara fa dotze anys.
Labrador, de fet, va ser la cap de llista de Ciutadans a la ciutat de Reus els anys 2007 i 2011. «Tot ha acabat en una persecució incomprensible; van començar per apartar-nos de la llista a tots i van aguantar el Juan Carlos perquè no trobaven ningú més, sense donar cap mena d'explicació i amb menyspreus», afirma. Ha recordat que la jerarquia superior del partit va cessar unilateralment l'executiva local imposant una junta gestora que, assegura, «encara no ha donat cap explicació als afiliats».
«Una agència de col·locació»
«L'estructura organitzativa del partit ara mateix està en mans d'una gent sectària, estalinista arribaria a dir jo», ha reblat Labrador a preguntes de Roger de Gràcia, «que no admeten la més mínima discrepància, que actuen amb una arbitrarietat total i absoluta i que no tenen en compte res més que posar gent que digui a tot 'amén'». És per això, ha repetit, que surten de la formació, perquè ja no la reconeixen.
«Jo no puc seguir, com podem seguir al partit?, ens l'han pres, aquest partit no és el partit pel qual hem lluitat, és un altre partit, una agència de col·locació», ha afirmat. «Em dol a l'ànima dir això, perquè no entenc com l'Albert i la Inés no veuen que l'han deixat en mans de persones completament incapaces i que s'estan carregant el partit». L'origen dels mals, segons Labrador, és el congrés de la formació de l'any 2017.
«Mediocres, ressentits, sectaris i dictatorials»
Al congrés de l'any 2017 va suposar un punt d'inflexió per a Ciutadans. Per una banda pel que fa a les línies ideològiques, ja que va ser quan es va aparcar la socialdemocràcia del seu ADN. El canvi més greu, segons ha valorat Labrador a l'entrevista, va ser en els estatuts de la formació. «Es va convertir en un partit centralitzat i posat en unes quantes mans».
Si aquesta centralització hagués acabat «en unes bones mans», ha reflexionat, no hauria sigut una mala idea; «però no ha quedat en bones mans, s'han quedat el partit quatre mediocres ressentits, sectaris i dictatorials», ha carregat. «A tot arreu estan actuant igual», ha afegit en relació a les denúncies de manipulació de votacions per escollir candidats allà on les agrupacions locals o territorials no donaven suport al candidat oficialista.
No falten ni dos mesos per les eleccions municipals i, Ciutadans s'havia erigit com una alternativa al govern de l'actual alcalde, Carles Pellicer. Una hipòtesi que admetien regidors i assessors de bona part de l'espectre polític local. «Érem els que semblava que podíem desbancar, ser primera força; hagués sigut difícil governar, però estava al nostre abast, i els ha sigut igual», ha acabat lamentant Pepa Labrador.