El carrer de l'Escultor Rocamora de Reus vist des de l'avinguda del Carrilet

Un nou Pla d'Acció planteja onze actuacions d'urbanisme feminista a Reus

Les primeres s'inclourien al pressupost de l'any 2022 | El Pla ha d'establir criteris que seguiran tots els projectes urbanístics de la ciutat a partir d'ara

Les actuacions urbanístiques que es facin a Reus a patir d'ara seguiran els criteris de l'urbanisme feminista. El govern ha presentat avui el Pla d'Acció que guiarà els projectes futurs. Planteja les onze primeres actuacions, que ara s'abordaran amb la voluntat d'incloure les primeres al pressupost de l'any 2022.

Aquest Pla d'Acció per a l'ordenació urbanística des de la perspectiva de gènere i feminista ha de servir de full de ruta no només per planificar actuacions concretes. També per marcar els criteris que hauran de seguir els projectes propis i externs a partir d'ara. L'ha elaborat el Col·lectiu Punt 6 durant els darrers vuit mesos amb un pressupost d'adjudicació de 8.591,00 euros.

El document s'ha presentat aquest dijous al matí per part de les regidores d'Urbanisme i Mobilitat i de Participació, Bon Govern i Serveis Generals. Marina Berasategui i Montserrat Flores respectivament han valorat positivament no només el Pla d'Acció, sinó la metodologia que s'ha seguit per redactar-lo. Ha culminat amb un primer llistat d'onze actuacions, tot i que Flores apunta que «el pas que fem avui no és el final de res».

Reus planificarà onze actuacions d'urbanisme feminista

Algunes de les onze actuacions plantejades afecten un punt concret de la ciutat. Altres suposen actuar a diferents espais que compleixen unes mateixes característiques. Un exemple és la proposta de crear «una xarxa de carrers accessibles i bancs al voltant de tres residències i del CAP Marià Fortuny».

Altres propostes són la «pacificació de l'espai al voltant de l'escola Joan Rebull» o la «cessió d'ús comunitari d'un solar buit al carrer de Sant Elies». També s'apunta la creació d'«infraestructures per promoure la conciliació entre diferents activitats econòmiques», com són els Bancs de Temps. En un sentit similar s'aposta per crear «un equipament amb un espai de trobada i cura a la cantonada del carrer de Sant Carles i de Sant Josep».

En la línia de noves propostes també hi figura la creació d'una xarxa de lavabos públics. Una proposta que ha passat repetidament pel plenari municipal, tot i que s'ha rebutjat al·legant el cost i la dificultat del manteniment. Una postura que podria canviar amb la posada en marxa d'aquest Pla d'Acció.

Entre les primeres onze propostes n'hi ha que afecten projectes recents, com «la vianalització del carrer del carrer de la plaça de la Puríssima Sang». Berasategui apunta que «s'ha d'arranjar algun aspecte de percepció de seguretat». També marquen algunes zones on el govern té projectes anunciats o en redacció.

Plànol de Reus amb les actuacions d'urbanisme feminista previstes marcades
El Pla d'Acció també estableix les onze primeres actuacions en aquesta línia | Ajuntament de Reus

És el cas de les mesures per millorar la percepció de seguretat que es reclamen per al túnel del barri Gaudí i per al carrer de l'Escultor Rocamora. Dos projectes que, en diferents punts, però ja s'estan treballant segons els anuncis fets darrerament. La mateixa situació que amb la proposta de «connexió entre transport públic, mobilitat activa i estació de RENFE».

Berasategui ha reafirmat la idoneïtat dels projectes que s'han plantejat arran d'aquestes propostes. Considera que demostra que es tracta d'una reivindicació ciutadana i no només de la voluntat o el parer del govern. Igual que passa amb els terrenys en desús del costat de l'estació de trens.

Són propietat d'Adif i el Pla d'Acció aposta per recuperar i donar-los utilitat. L'empresa estatal ha exposat, els darrers anys, que esperava que l'Ajuntament desenvolupés urbanísticament la zona. El consistori, per contra, apostava per habilitar-hi un aparcament provisional o planificar-hi la passarel·la entre el barri Gaudí i el passeig de Mata.

Sis eixos de treball de l'urbanisme feminista a Reus

Durant l'elaboració del Pla s'han detectat diferents línies d'actuació. En els grups de treball s'han repetit canvis com la millora de la visibilitat o la reducció de la velocitat del trànsit. A més s'han establert sis eixos diferents tant per a les onze actuacions establertes com per a les que s'hagin de preveure a partir d'ara.

Per una banda hi ha l'eix de les cures, que implica «dissenyar i planificar l'espai com a suport físic per a les cures de les persones». El de la percepció de seguretat busca «fomentar que totes les persones se sentin segures, a qualsevol hora del dia i espai de la ciutat». L'eix de les xarxes de mobilitat ha de servir per «garantir la mobilitat integral que afavoreixi les necessitats de la vida quotidiana».

La «vitabilitat», el quart eix, consisteix a «garantir les condicions físiques, socials i ambientals que permetin el desenvolupament d'una vida saludable». L'autonomia econòmica impulsarà accions per «fomentar activitats econòmiques de proximitat que facilitin la conciliació amb la resta d'àmbits de la vida». El darrer eix, el de l'enfortiment comunitari, permetrà «treballar la configuració i gestió d'espais perquè la gent pugui relacionar-se i crear xarxes comunitàries».

Marina Berasategui i Montserrat Flores al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus, amb una pantalla al costat amb un plànol de la ciutat
El govern ha presentat aquest dijous el Pla d'Acció que estableix els criteris d'urbanisme feminista que s'aplicaran a Reus | Jordi Olària Gras

L'urbanisme feminista treballat des de la participació

Berasategui defineix l'urbanisme feminista com «el que posa al centre la vida quotidiana i dona el mateix valor a les esferes productiva, reproductiva, pròpia i política». Una filosofia que sorgeix en oposició a l'«urbanisme tradicional, que prioritza l'esfera productiva responent a un model de societat capitalista i patriarcal».

Flores reafirma que es busca que la ciutat «serveixi per a les dones i per als homes en totes les seves activitats». «Quan fem això no només fem més fàcil la vida de les dones», ha sentenciat. Amb un «exemple dels més clàssics» ha exposat que el repartiment de tasques habitual fa que sigui més fàcil que una dona s'adoni que per una vorera no hi passa bé un cotxet.

Això acaba suposant una millora per a tothom, ha aclarit.  En el cas del Pla d'Acció presentat avui, s'ha treballat en coordinació amb la regidoria de Participació. «La metodologia de treball és el que li dona sentit perquè és de manera participada», ha destacat Berasategui.

S'han fet servir anàlisis documentals socioeconòmics i urbanístics, però també participació ciutadana i «observació directa». La regidoria de Participació ha constituït grups de treball amb dones de diferents perfils. Uns grups que van treballar durant el confinament, ha destacat Flores, amb els condicionants que això implica.

Han estat aquests grups els que han fet recorreguts per diferents punts de la ciutat per valorar-ne les característiques i les mancances. S'han analitzat aspectes com la connectivitat, els espais públics, l'accessibilitat o la visibilitat. Aquestes iniciatives han detectat diferents observacions.

Berasategui exposa que el document «és útil per a l'Ajuntament perquè tenim camp per córrer». Admet que «ens posa deures i reptes, encara tenim aspectes a resoldre com a ciutat». Tot i això, «ens confirma que estem fent les coses bé». És per això que la regidora apunta que «estàvem fent intervencions urbanes amb perspectiva de gènere, però no de la manera explícita i reconeguda com és necessari».