Entrada del polígon Tecnoparc de Reus, amb l'edifici del mateix nom a la dreta

Els sectors estratègics i la formació, peces clau per a l'impuls econòmic de Reus

Els polígons industrials han de jugar un paper important els pròxims anys, segons les previsions de l'Ajuntament

Un nou pla de treball per al teixit econòmic de Reus dibuixa les sis línies d'actuació principals per als pròxims vuit anys. Aquest dimecres se n'han presentat les primeres conclusions, que han de permetre concretar, més endavant, accions a impulsar. A grans trets, s'aposta per reforçar els sectors estratègics, donar suport a l'emprenedoria, potenciar la formació i treballar en clau territorial.

Aquests són els primers passos del pla d'acció bianual que prepara la regidoria d'Empresa i Ocupació. S'emmarca en l'Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació de Reus, que ha de plantejar línies de treball fins al 2030. Tot plegat, impulsat arran del Pla de Reactivació i integrat al Pla Estratègic Horitzó 32.

El regidor de l'àmbit, Carles Prats, ho resumeix afirmant que «agafa el testimoni de la feina feta i engloba accions que ja es feien amb altres de noves». Es divideix en sis línies de treball que han de servir per reforçar i impulsar el teixit econòmic. La primera és «consolidar els sectors estratègics de la ciutat per millorar el posicionament de les empreses al territori».

Sis línies de treball per al teixit econòmic

Serà durant els pròxims mesos quan es defineixin concretament quins són aquests sectors estratègics. Tot i això, el regidor ja ha apuntat a àmbits com «l'agroalimentari, la salut, la nutrició o el tecnològic». Per ara s'ha encarregat un estudi d'usos industrials «per saber a quins sectors hem d'enfocar el desenvolupament industrial».

Això pot acabar implicant una «modificació d'usos i un possible canvi del POUM». Prats creu que l'estudi quedarà enllestit durant aquest mandat, i confia que el govern que surti de les eleccions de l'any vinent, l'apliqui. Ha recordat, de fet, que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Reus fa temps que s'hauria d'haver renovat.

La segona línia de treball és la de «donar suport a microempreses i petites empreses a través del foment de l'emprenedoria». La segueix la voluntat de «potenciar l'oferta formativa del territori». Com a base de tot plegat, el quart àmbit d'actuació és el d'«activar una governança de la planificació estratègica» per fomentar la col·laboració publicoprivada.

El cinquè punt de treball serà, segons el pla, «disposar d'una mirada territorial que ens permeti impulsar projectes estratègics d'abast supramunicipal i que impliquin el territori». Per últim, també s'han de concretar mesures i actuacions per «fomentar una ocupació de qualitat». Durant la compareixença d'aquest dimecres, Prats també ha repassat algunes de les mesures que s'han implantat fins ara.

Ha destacat l'estudi sobre les necessitats als polígons industrials que s'està redactant. Per elaborar-lo s'ha comptat amb la participació d'un centenar d'empreses, segons ha detallat. Ara es crearan grups de treball per determinar quines accions de millora s'han de fer.

També ha destacat l'impuls de la Comunalitat Reus Sud o els passos previs a la creació del Consell de la Formació Professional. En línia amb el que es fa als polígons, també s'ha encarregat un estudi de «necessitats de formació i posada en funcionament de l'Escola d'Oficis». Per a l'emprenedoria s'ha engegat un nou punt d'atenció a l'antic Hospital Sant Joan.

Ha de servir per «facilitar l'accés als serveis d'acompanyament i assessorament que ofereix la regidoria». Tot i això, encara es treballa per obrir un nou espai, l'Oficina d'Atenció a l'Empresa, que ha de ser el punt de contacte entre empreses i Ajuntament. De cara a la tardor, segons ha anunciat Prats, «es presentarà el Pla d'Acció de l'Economia Social i Solidària a Reus 2021-2023». «Permetrà establir uns fonaments sòlids per desenvolupar aquest àmbit econòmic», ha detallat.