La ciutat de Reus estarà més preparada per entomar situacions com la pandèmia de covid-19 si es tornen a produir. Amb aquesta filosofia s'ha redactat, des de l'Ajuntament, el Pla de Prevenció per a futures pandèmies, un document que contempla 67 actuacions que no s'han fet públiques.
Tampoc compta amb un pressupost concret. Segons s'ha explicat, perquè algunes mesures ja figuraven a la planificació municipal, i el que s'ha fet ha sigut prioritzar-les, mentre que altres sí que compten amb una dotació pressupostària concreta que no s'ha fet pública.
Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania de Reus, el defineix com «un document pensat per la millora dels mecanismes de prevenció i gestió del risc davant de noves possibles pandèmies». Per fer-ho es vol «identificar els canvis necessaris que puguin mitigar la propagació dels contagis, reduir els seus efectes socioeconòmics i els impactes ambientals».
Segons ha apuntat Subirats, el Pla, que encara no és accessible al web municipal, fa incís en àmbits com la planificació urbanística i l'accés als serveis a l'abast de tothom. De fet, destaca que un urbanisme que tendeixi a la massificació fa més vulnerable una ciutat en situacions com les que s'han viscut arran del coronavirus.
El Pla de Prevenció recull 67 mesures en quatre àmbits
Els eixos d'actuació d'aquest document s'han establert seguint els que recomana el grup de treball de l'ONU Hàbitat. Es tracta de promoure estils de vida saludables, combatre la pobresa i les desigualtats sistèmiques, construir una economia més ecològica i revisar els models de relació entre les administracions.
En concret centrant-se en el fet que l'administració més pròxima a la ciutadania és qui té més capacitat per actuar en els seus problemes. De les mesures que contempla aquest pla, n'hi ha que, segons ha afirmat Subirats, ja formaven part del Pla d'Acció Municipal presentat pel govern.
Sense detallar mesures concretes, el regidor ha esbossat els grans àmbits d'actuació que preveu el pla. Estableix línies de treball com «la millora i reforç dels sistemes d'atenció ciutadana, sobre els quals ja s'ha estat actuant», com per exemple a través de la seva digitalització, sense deixar de banda la presencialitat.
«També aborda la seguretat i protecció en dependències, instal·lacions i equipaments, fa una reflexió sobre el funcionament intern de l'administració impulsant nous processos de participació interns i insereix en els processos d'atenció i gestió d'ajudes en l'àmbit del benestar i dels serveis socials», afegeix el regidor.
En total s'han marcat 67 línies d'actuació de les quals 51 ja s'han engegat segons ha detallat, tres s'han acabat, nou han de començar i quatre es troben en fases prèvies segons la radiografia del govern. Una de les àrees d'actuació és la de l'urbanisme i la via pública.
Preguntat per la manera com s'aborda al pla, Subirats ha respost que és «allò que els barcelonins van anomenar urbanisme tàctic», com els talls de trànsit en alguns carrers de la ciutat. A Reus van servir perquè els vianants guanyessin espai en vials de circulació, com el carrer de l'Escultor Rocamora, el de Sant Llorenç, l'avinguda de Sant Jordi —on la mesura es va acabar revertint— o el raval de Santa Anna, on es va aprofitar, també, per fer-hi la prova pilot prèvia a la seva vianalització definitiva.