Reus hauria de tenir un únic document que aglutini tots els plans específics d'actuació en casos d'emergència abans del juliol. Noms com Pla Seqcat, Ventcat, Inuncat o Neucat han de quedar recollits en aquest text marc que el govern local vol aprovar «durant el primer semestre del 2020». Fins llavors, segons s'ha ratificat aquest divendres al plenari, es consideren vigents cadascun dels plans sectorials, tot i que la Generalitat els té etiquetats entre «pendents de redactar i homologar» i «pendents de revisar».
[predef]reus-144[/predef]
L'explosió a la planta química d'IQOXE de la setmana passada i el temporal Glòria d'aquesta han portat a la primera plana social, mediàtica i política els protocols en cas de situacions d'emergència. A l'àmbit municipal, una consulta al web de la Generalitat evidencia que, segons el Govern català, bona part d'aquests plans de protecció no es troben vigents a la majoria de municipis, sinó, en el millor dels casos, pendents de revisió o, fins i tot, de redacció i homologació.
El PSC de Reus ho ha volgut evidenciar durant la sessió plenària d'aquest divendres. La regidora de Seguretat, Convivència i Civisme, Dolors Vàzquez, ha explicat que «els plans no estan caducats, sinó que abans d'actualitzar-los un per un, s'integren en un únic document». Així ho marca un decret de la Generalitat de l'any 2014, «aquest treball ja s'està fent», ha assegurat Vàzquez.
Encara que el departament d'Interior de la Generalitat no els tingui catalogats com a vigents, s'explica des del govern, «són els documents vigents per l’Ajuntament, i de referència en cas d’emergència; la informació recollida continua sent útil i vàlida». Exposen que «l’Ajuntament de Reus té capacitat de resposta, com s’ha demostrat en els casos d’emergències dels darrers dies».
Reus vol que el Parlament investigui l'explosió a IQOXE
El debat sobre els plans de seguretat ha arribat al plenari reusenc en el marc d'una proposta de resolució de Ciutadans i d'una moció de la CUP. En el primer cas, la formació taronja reclamava instar el Parlament de Catalunya a obrir una comissió d'investigació sobre l'explosió d'IQOXE, una proposta que ha quedat aprovada per unanimitat després d'una esmena del govern que diversificava entre la investigació i un estudi de tota la situació.
Només hi han mostrat matisos el PSC i la CUP, que per boca del regidor Edgar Fernández ha reflexionat que «les comissions d'investigació acaben quan acaba la legislatura», estiguin en la situació que estiguin. Andreu Martín, portaveu socialista, ha apuntat que han de ser els grups parlamentaris qui valorin el mecanisme adient, «el que cal ara és informació» i de manera àgil, i ha apuntat que el seu partit ha demanat compareixences a la cambra catalana en aquest sentit.
Investigar els protocols d'emergència
El segon debat sobre aquesta qüestió s'ha produït arran d'una moció de la CUP que recollia deu punts diferents dels quals només se n'ha aprovat un. Així doncs, l'Ajuntament de Reus instarà la Generalitat a investigar la gestió dels protocols d'emergència per millorar-los. Ha estat l'única proposta cupaire que ha rebut el sí del govern i, per tant, l'única que ha tirat endavant.
Edgar Fernández ha sentenciat, durant l'exposició de motius, que «existeix una terrible banalització, total i absoluta, per part de l'administració de què suposa viure en una zona d'alt risc d'accident químic, com és la de les comarques del Camp». Ha apuntat, també, que «tenim un parc temàtic tocant un complex químic que, el dia que hi hagi un accident, no sabem on es podrà confinar la gent».
Ha volgut presentar la moció cupaire com una oportunitat per obrir debats en diferents fronts, no només en el de la gestió d'emergències. «La petroquímica arribarà un dia que s'haurà de tancar, no es pot tancar el dilluns vinent a les 9 del matí, evidentment que no, però tard o d'hora s'haurà de tancar; hem de decidir quin model productiu i d'energia volem, però és un debat que s'ha d'obrir», ha afirmat.
El text presentat al plenari instava la Generalitat a presentar-se com a acusació particular contra IQOXE, volia que Reus i altres Ajuntaments impulsessin estudis independents sobre la qualitat de l'aire, que el Parlament aprovés una legislació més restrictiva per al sector químic, que Inspecció de Treball engegués una campanya d'inspeccions específica a les empreses del sector, que aquestes empreses transmetessin a l'Ajuntament, trimestralment, l'estat dels expedients sancionadors que tinguin oberts, que s'elabori un pla de divulgació sobre protocols d'emergència per a la ciutadania i obrir un debat sobre el model econòmic del Camp de Tarragona.
Cap d'aquests punts s'ha aprovat, per bé que Cs i el PSC han donat suport a alguns dels punts. La portaveu de Cs, Débora García, ha atacat la CUP afirmant que «està clar que quan un no té ganes de tirar endavant les coses, posa molts punts; si es vol un consens, s'ha de ser més concís, perquè si no, és difícil arribar a acords». Fernández ha respost que, si la moció tenia tants punts, és perquè es tracta d'una qüestió complexa i amb diferents àmbits de treball.
També ha rebut crítiques del govern per boca de la regidora de Seguretat, Convivència i Civisme, Dolors Vàzquez. «Llegint l'exposició de motius de la moció podem compartir alguns aspectes, però altres no», ha apuntat. S'ha referit, principalment, a tota una sèrie de punts en els quals, ha afirmat, la CUP pretenia que l'Ajuntament liderés una sèrie d'accions que no li corresponen per competència, sinó que el que pot fer el consistori és participar d'aquells àmbits de debat i actuacions previstos per als ens locals.
Andreu Martín, portaveu del PSC, ha posat un nou element de debat sobre la taula. «Hauríem de valorar que a Reus o a Tarragona hi hagués una unitat de cremats i d'accident químic», planteja. «Ens afartem de dir que és el segon complex químic més important del sud d'Europa», ha recordat, una sentència que, considera, potser caldria demostrar amb implantacions com la que proposa, fora de l'àmbit estricte del sector químic.