Intercanvi d'opinions i també de retrets al ple extraordinari celebrat aquest dimarts a l'Ajuntament de Reus. Només hi havia un punt a l'ordre del dia: una moció conjunta de JxR, ERC, CUP i Ara Reus de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem. El PSC ha estat l'únic grup que s'hi ha oposat, i Cs ha optat per no assistir a la sessió convocada de manera urgent i en coordinació amb la resta d'Ajuntaments amb partits independentistes al govern.
[predef]reus-144[/predef]
L'intercanvi d'interpel·lacions ha anat guanyant força a mesura que ha avançat el ple, que ha durat poc menys de dues hores. S'hi han vist enganxades dialectals entre Daniel Rubio (Ara Reus) i Edgar Fernández (CUP) —al voltant del concepte de municipalisme—, així com d'Andreu Martín, portaveu del PSC, amb la resta de portaveus municipals presents al plenari, que li han recriminat el seu posicionament i l'actitud del seu partit dels darrers anys.
Rubio ha retret a Martín tenir «certa habilitat per esvair els debats, ens ha donat una lliçó de representativitat» després que Martín hagués posat sobre la taula que cap partit representa tota la ciutadania. «El votant socialista vol saber si vostès creuen que aquesta sentència és justa o no és justa» ha sentenciat Rubio. El portaveu socialista li ha respost que «l'exercici que ha fet el senyor Rubio és pròxim a la manipulació i la demagògia, si vol, li ensenyo el Whatsapp».
Del cas Innova a l'activitat parlamentària
Durant la seva primera intervenció, Andreu Martín ha recordat que en casos judicials oberts, hi ha exregidors i exalcaldes reusencs a qui partits del plenari demanen dècades de presó en el que considera una «persecució política». No n'ha mencionat el nom, però ho ha fet en referència al cas Innova. «Crec que té un nivell polític molt més elevat que comparar la repressió de l'Estat amb el cas Innova, m'ha sabut greu i ni vostè mateix es mereixia fer aquesta comparació», li ha etzibat Edgar Fernández, que ha pres la paraula en nom de la CUP.
Martín també havia fet incís en la necessitat de recuperar els debats polítics al Parlament perquè no s'hagin de fer al carrer, a través de manifestacions. Novament Fernández li ha respost que «parlen de debats, i ahir a la senyora Forcadell li van caure més d'onze anys per permetre un debat al Parlament, on eren ahir?». El portaveu del PSC local s'ha referit, per exemplificar a què es referia, la no aprovació de pressupostos de la Generalitat els darrers anys.
Andreu Martín ha reivindicat els dies sis i set de setembre i la declaració d'independència suspesa com a mostres del que considera que era l'escenificació de la negativa a debatre per part de l'independentisme. Una tesi que Montserrat Vilella, portaveu de JxR, ha respost afirmant que el que va passar aquells dies va ser resultat directe de la negativa del govern espanyol de pactar un referèndum.
En la mateixa línia s'ha expressat Noemí Llauradó, portaveu d'ERC, que ha recordat que el dret a l'autodeterminació, que també havia defensat el PSC, figurava a l'Estatut de Catalunya que el socialista Alfonso Guerra va alertar que s'hi passaria el ribot, «i va arribar la sentència del Tribunal Constitucional; la raó era evitar que ens reconeguéssim com a subjecte polític».
Ara Reus critica la sentència i la jurisprudència que crea
El secretari municipal ha llegit la moció conjunta sobre la qual, a continuació, tots els portaveus municipals presents han mostrat el posicionament del seu partit, de menor a major representació plenària. Danel Rubio, d'Ara Reus, ha estat el primer en prendre la paraula per sentenciar que no es tractava d'un debat entre independentistes i antiindependentistes, sinó que «hem traspassat aquesta línia amb la sentència».
L'ha qualificat de «severa, excessiva i desproporcionada; dinamita les regles del joc d'un estat de dret, a parer nostre no existeix el delicte de sedició». Com ja alertaven ahir un ampli ventall de veus, Rubio ha fet èmfasi en la porta que s'obre, amb aquest precedent jurídic, per qualificar de sedició qualsevol de les mobilitzacions que s'organitzin, a partir d'ara, des d'àmbits com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o el moviment estudiantil.
«Ens hem d'assegurar que tothom tingui un lloc on mobilitzar-se»
Per part de la Candidatura d'Unitat Popular ha parlat Edgar Fernández, que ha començat el seu discurs fent «una abraçada a totes les companyes i pobles de la resta de l'Estat espanyol que saben què estem patint» després de recordar que, ahir mateix, a diversos municipis tant del País Valencià com de les Illes Balears, però també a Galícia, es van organitzar manifestacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem.
«L'Estat espanyol, com a projecte nacional i de classe és irreformable», ha afegit Fernández. Ha volgut criticar, també, el paper dels Mossos d'Esquadra durant la jornada d'ahir, amb «càrregues, pilotes de goma prohibides, investigar independentistes col·laborant amb l'Estat...» i ha acabat reclamant la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, i agraint la mobilització d'ahir al Tsunami Democràtic, afirmant que, els pròxims dies, «ens hem d'assegurar que tothom tingui un lloc on mobilitzar-se».
El PSC vol que la política «torni» a les institucions
La qualitat urgent del ple d'avui ha rebut el vot contrari del PSC, segons ha exposat el seu portaveu, perquè «necessitem menys urgència i més temps per debatre». «Ningú pot ser feliç amb una sentència que decreta presó per polítics, encara que hi estiguis en desacord», ha afirmat. També ha volgut defensar la separació de poders que, darrerament, sobretot l'independentisme ha posat en dubte. «Ahir va ser un dia en el qual la gent va poder manifestar-se», ha afirmat, rebent crits i soroll per part del públic.
Andreu Martín ha afirmat que cal que el futur polític de Catalunya es torni a debatre al Parlament, on creu que hi ha hagut un «abandonament de la política». «Crec que és molt important que aquest diàleg inclogui el que nosaltres proposem per al futur de Catalunya, i això avui és molt difícil», ha valorat Martín, que reclama que l'independentisme ampliï els àmbits de debat més enllà de l'emancipació política.
ERC interpel·la al Partit Socialista
Noemí Llauradó, com a portaveu d'ERC, ha volgut apel·lar al PSC i, en alguns moments, als membres del grup municipal socialista de Reus. «A vosaltres, que sé que teniu profundes conviccions democràtiques, ens agradaria tornar-vos a trobar com en els anys foscos del franquisme; avui no hi sou, no es tracta només de defensar la causa de l'independentisme», sinó que també es tracta de mantenir drets com el d'expressió o reunió, ha afirmat.
El portaveu socialista ha respost a Llauradó que, si no s'han trobat, és perquè ella no els ha proposat cap reunió. El discurs de Llauradó ha acabat sentenciant que «l'hora és greu i el país ens ho demana, la majoria del país sap que aquesta condemna és una vergonya; reclamem l'amnistia i ens comprometem a seguir treballant per la defensa dels drets i del diàleg.
Junts per Reus i el discurs de Pedro Sánchez
La portaveu de Junts per Reus, Montserrat Vilella, ha volgut deixar clar el desacord del partit amb la sentència, «cent anys per posar urnes és una barbaritat; és un càstig, una venjança, un intent de criminalització d'una idea política». Ha carregat contra el PSC a través del discurs que ahir va fer Pedro Sánchez, que «va dir que demostrava el fracàs de l'independentisme, i ho va ajuntar, i va afegir 'ahora hablemos'. Però quin diàleg ens esteu proposant? Ens talleu el cap, ens tapeu la boca, 'i ara parem', però de què hem de parlar?».
Vilella també ha repartit cap a Cs, qui afirma que«va néixer per buscar la confrontació i fer teatre, però el PSC on és? On és el PSC del dret a decidir?, jo el trobo a faltar». Ha volgut deixar clar que l'independentisme no s'acaba tancant a la presó alguns dels seus polítics, «per nosaltres l'absolució era l'opció per iniciar el diàleg, per vosaltres podria ser-ho l'amnistia», ha apuntat. Durant el segon torn ha insistit que «això no ha acabat, i segueixo preguntant: on és i on serà, el PSC?».