El saló de plens de Reus adaptat a les restriccions i amb pantalles per permetre la participació telemàtica

L'oposició qüestiona la manera com el govern de Reus nomena alts càrrecs

El govern aprova, definitivament, les ordenances fiscals i els pressupostos

Les ordenances fiscals i el pressupost municipal de Reus han quedat definitivament aprovats. El darrer ple municipal de l'any, celebrat aquest dimecres 22 de desembre, ha servit per deixar enllestits tots dos expedients. La situació de la pandèmia ha provocat que el plenari s'hagi tornat a celebrar, íntegrament de manera telemàtica.

La sessió també ha servit per aprovar un Pla de mesures antifrau municipal que, de fet, era un requisit d'Europa. Tenir una eina com aquesta és condició necessària per rebre fons europeus Next Generation. Precisament per això s'ha posat en dubte des de l'oposició, que no tenen clar que el govern tingui intenció i motivació política per lluitar-hi en contra.

Un altre dels documents que ha rebut llum verda és el Pla Estratègic de Subvencions. Ha de regular els ajuts municipals i ha de servir de fonament per a les polítiques de subvencions que s'aprovin a partir d'ara. Cs s'hi ha oposat, però tant el PSC com la CUP hi han donat suport.

Tot i això, el govern no s'ha estalviat un retret per part de la CUP. La seva portaveu, Marta Llorens, ha recordat que aquest pla figurava a l'acord de pressupostos del 2015. Llavors la CUP va abstenir-se perquè el govern els aprovés, i la portaveu cupaire ha recriminat que hagin passat sis anys fins que s'ha complert l'acord.

El projecte de l'antiga Hispània també ha fet un pas més. El govern ha aprovat un canvi d'alçada dels dos edificis previstos per a habitatge protegit. Es planteja un edifici construït en paral·lel a la Riera d'Aragó i el carrer de Josep M. Arnavat i Vilaró.

Aquest edifici passaria de tenir els baixos i quatre plantes a tenir-ne cinc. Per contra, l'edifici que es preveu en paral·lel a la futura nova plaça perdrà aquesta planta que guanya l'altre edifici. Així doncs, deixaria de tenir uns baixos i quatre plantes per quedar-se amb tres pisos per sobre de la planta baixa.

El nou gerent a l'IMRC genera un debat sobre el seu nomenament

Per últim, per part del govern, s'ha aprovat el nomenament de Josep Oriol Nicolau com a nou director-gerent de l'Institut Municipal Reus Cultura. Un nomenament que CUP i PSC han criticat perquè consideren que el govern no justifica aquesta mena de nomenaments. Empreses municipals i organismes autònoms han anat incorporant, els darrers anys, figures de gerència i vicegerència.

En aquest cas concret, a més, han apuntat que no posaven en dubte el procés de selecció, tot i que sí que el consideraven destacable. Per una banda perquè, segons ha apuntat Marta Llorens, el nou gerent és del mateix color polític que el regidor de Cultura, Daniel Recasens. En segon terme, Hèctor Fort, regidor del PSC, ha considerat millorable la manera com l'empresa externa encarregada del procés l'ha gestionat.

Recasens ha criticat que es posi en dubte el procés de selecció encara que sigui dient que no se'l posa en dubte. Ha reivindicat el procés de selecció, el seu rigor i la seva solidesa i ha lamentat que l'oposició no hagués transmès aquestes insinuacions a la comissió informativa. Per últim ha defensat també que el càrrec de gerència ja existia i no és de nova creació.

Ha acabat per apuntar que la militància o la proximitat política d'algú, igual que no suposa un mèrit per accedir a aquestes places, tampoc ha de suposar un escull. Ha matisat, de fet, que en aquest cas concret desconeixia el perfil polític de Nicolau quan va començar el procés.

L'oposició qüestiona les gerències de l'organigrama municipal

Aquesta organització municipal, amb gerències a les empreses municipals i organismes autònoms s'ha tornat a debatre més tard. Una moció de la CUP hi feia referència i demanava que es justifiquessin aquests càrrecs directius. Els cupaires consideren, directament, que hi ha un excés de nomenaments d'aquesta mena.

Tots els grups que han intervingut han subratllat que no posaven en qüestió les persones concretes que ostenten els càrrecs. El que sí que reclamen és que el govern detalli aquesta organització i argumenti la seva necessitat. Els cupaires exposen que, al pressupost municipal, aquests alts càrrecs suposen uns 900.000 euros anuals en qüestió de sous.

S'hi ha mostrat d'acord Débora García, portaveu de Cs, que ha afirmat que no hi ha prou informació de les funcions que desenvolupen aquests càrrecs. També el PSC, que per boca del portaveu Andreu Martín ha reclamat que s'argumenti aquesta estructura organitzativa. Els socialistes s'hi han abstingut perquè consideren que cal garantir l'autonomia d'un govern per establir aquesta organització.

La resposta l'ha donat Marina Berasategui ha defensat que l'organigrama és públic a través del portal municipal de transparència. Pel que fa a les funcions d'aquests càrrecs, exposa que figuren a als decrets de nomenament i als estatuts de les empreses i organismes. Ha defensat, també, que el nombre de càrrecs actuals aporta «alt valor afegit» i no seria «operatiu» reduir-lo.

S'estudiarà poder connectar els barris del sud amb l'Hospital

Encara per part de l'oposició, el PSC ha aconseguit que el govern es comprometi a estudiar implantar una línia d'autobús a la ciutat. Es tracta de la que permetria connectar de manera directa els barris de la zona sud amb l'Hospital Sant Joan. El govern hi ha fet esmenes que, acceptades pels socialistes, han permès el vot favorable de manera unànime.

Durant el debat la CUP ha aprofitat per recordar els conflictes laborals dins de Reus Transport. Conflictes que, tal com ha criticat, han arribat a la via judicial perquè, segons «no s'han sabut resoldre». Mònica Pàmies ha recordat que, en bona part, la plantilla reclama el compliment del conveni del sector. En concret pel que fa als descansos setmanals, al sou base i a la temporalitat dels contractes.

Per tot plegat, ha afegit, ampliar les línies d'autobús «amb les condicions laborals actuals em sembla que és bastant impossible». Ha posat d'exemple la línia 11, que afirma que aquest dimecres mateix no ha funcionat per manca de conductors. Per part del govern, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha apuntat que la llei estatal «impossibilita augmentar la contractació de nous conductors i conductores».

L'any 2017 es va fer una prova per implantar aquesta línia sense ampliar els recursos de l'empresa municipals. «El nivell global de servei es va veure afectat» precisament perquè una línia va perdre freqüència a canvi d'incrementar el recorregut de la línia 11. «Ningú dubta que la demanda hi és, però hauríem de dubtar de la manera d'abordar-la», ha conclòs.

Per tot plegat, ha sentenciat, «als usuaris potencials d'aquesta zona no els hem d'oferir una nova prova, els hem d'oferir un servei amb garanties». Ha exposat que, per fer-ho, caldria «plantejar de manera oberta, transparent i honesta quins recursos necessitem». En definitiva, Berasategui aposta per fer pedagogia sobre què costa implantar propostes com aquesta.