Endesa va amenaçar els Ajuntaments, el passat 1 d'agost, de tallar el subministrament elèctric a les famílies vulnerables que tenien un deute amb l'empresa el dia 1 d'octubre si les administracions no es feien càrrec del 50 % d'aquest deute. Els consistoris van respondre amb una defensa de la Llei 24/2015, que impedeix a les subministradores deixar sense servei les famílies en situació de vulnerabilitat, que són la majoria dels casos assenyalats per l'empresa.
[predef]reus-144[/predef]
Arran d'aquell ultimàtum, el ple de Reus es posicionarà, aquest divendres, en defensa d'aquesta llei, coneguda com la Llei de l'Habitatge, però no sense estalviar-se el debat polític. La confrontació d'opinions ha començat aquest dijous a la tarda, a la Junta de Portaveus —és la sessió que celebren els portaveus dels grups municipals abans de cada plenari on s'estableix l'ordre del dia i es voten algunes propostes de resolució—.
Reivindiquen la reunió de Terrassa
ERC hi ha presentat un document que posteriorment ha retirat per presentar de manera conjunta amb els seus socis de govern, JxR i Ara Reus. El text recorda la reunió celebrada a Terrassa entre representants dels governs locals dels municipis de més de 50.000 habitants que havien rebut missives com la d'Endesa a Reus. D'aquella reunió se'n va despendre la negativa a acceptar l'ultimàtum.
La proposta impulsada per ERC «penja d'aquella reunió que es va fer a Terrassa» segons confirmen fonts del partit, i a grans trets reivindica la Llei d'Habitatge i reclama obligar les empreses energètiques a complir amb la llei de l’Habitatge. També demana al Govern català —del qual el partit forma part— que prengui «el lideratge polític en la defensa dels drets energètics i al compromís de defensar fermament la llei 24/2015».
La condonació del deute
Un dels punts de la proposta demana «la condonació del deute acumulat per les persones protegides per la llei 24/2015 des de l’any 2015» i, finalment, insta «a totes les administracions competents a utilitzar les vies sancionadores de manera contundent, en cas que les subministradores elèctriques realitzin talls». La proposta s'ha aprovat amb el suport del govern i de la CUP, el vot en contra de Cs i l'abstenció del PSC.
Els socialistes també han presentat —en el seu cas una moció— al ple de divendres en relació a la carta d'Endesa. Fonts del partit expliquen que s'han abstingut en la votació del text d'ERC perquè els seus serveis jurídics els han apuntat que legalment no es pot reclamar que es condoni el deute si abans no s'ha desplegat la Llei, s'ha constituït la Taula que l'ha de gestionar i la Generalitat no s'hi ha implicat més activament.
El PSC reclama que s'impliqui la Generalitat
Han demanat el vot per separat, expliquen, «per poder donar suport a tots els punts del text excepte aquest», però davant la negativa del govern a separar la votació, s'han abstingut. De fet, divendres es debatrà l'assumpte arran d'una moció socialista que, segons el partit, el govern ha demanat que retiressin. Tot i abordar la mateixa qüestió, des del PSC es vol assegurar que el debat es produeix al plenari, una sessió que és pública, i no a la Junta de Portaveus, que és a porta tancada.
A més, segons fonts del partit, la moció socialista és «més concreta» i fa més incís «en la falta d'implicació de la Generalitat». De fet, la moció del PSC reclama que la Generalitat lideri la negociació d'un conveni entre institucions i empreses per tal d'abordar «la gestió del deute històric i del que generin en el futur les famílies en situació de vulnerabilitat social, amb el consens de totes les institucions catalanes i amb la Llei 24/2015 com a marc de referència».
El text també reclama a Endesa «com a condició indispensable, la retirada de l’amenaça d’efectuar talls de subministraments a partir de l’1 d’octubre» per tal de «poder iniciar una negociació amb un clima de cooperació i diàleg i perquè aquesta amenaça constitueix una il·legalitat d’acord amb la Llei 24/2015». Per últim, els socialistes volen exigir a l'empresa «que assumeixi responsabilitats en relació a la garantia dels drets de la ciutadania en situació de vulnerabilitat social».