El ple de Reus recuperarà la presencialitat aquest divendres. La sessió del mes de setembre serà la primera que torni a celebrar-se al saló municipal des de l'inici de la pandèmia. Servirà, també, per posar en marxa la possibilitat que els regidors que ho necessitin per motius de salut o maternitat i paternitat puguin intervenir des de casa.
Aquest model és «pioner» segons destaca el consistori. Per fer-lo possible s'ha hagut de modificar la distribució de la sala. Els bancs per al públic han deixat lloc a taules i cadires que ocuparan alguns dels regidors dels grups municipals.
Entre les bancades habituals i la resta de la sala s'ubicarà tot el plenari, motiu pel qual el públic encara no podrà tornar a la sala. Com ja passava abans, la sessió es podrà seguir a través del web municipal. Pel que fa al contingut, ha de servir per seguir tramitant alguns dels grans projectes del govern municipal.
El nou complex aquàtic i de fitness i l'antiga Hispània, a debat
Es proposarà com a definitiva la denominació de plaça de Maria Àngels Ollé a l'espai davant de l'escola Mowgli. Es tracta de la plaça resultant de la reforma del passeig de la Boca de la Mina. El govern també proposarà l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de l'antiga Hispània.
S'hi han projectat dos edificis d'habitatges, un de social i un de mercat, a més de locals comercials i equipaments comercials. En una línia similar, la majoria absoluta del govern permetrà donar llum verda al concurs públic per la piscina coberta. El projecte contempla tres piscines i diferents sales de gimnàs en un nou edifici al costat del Pavelló Olímpic municipal.
Encara per part del govern, es debatrà la proposta de declaració en contra de la línia de Molt Alta Tensió entre Terol i Barcelona. En consonància amb la reacció de les entitats ecologistes i les institucions locals, Reus també s'oposarà al projecte. Pel que fa a l'oposició encara hi haurà tres proposicions més.
Quatre proposicions de declaració en diversos àmbits
Per una banda la de Cs per al foment de la formació professional. El grup municipal vol que s'incrementi almenys un 50% el pressupost d'aquests ensenyaments per part de la Generalitat. Volen que s'estudiï l'oferta actual i les necessitats de Reus per ampliar-la.
La proposta també fa incís en la formació dual, que combina classes acadèmiques amb pràctiques en empreses. Cs vol implicar-hi les microempreses i les PiME i facilitar la inserció de persones amb dificultats per accedir al mercat laboral. El PSC es defensarà una perquè Reus participi en la Conferència sobre el Futur d'Europa.
Els socialistes volen que el consistori, la Generalitat i la Unió Europea impulsin la participació de la ciutadania en aquest projecte. El portaveu Andreu Martín afirma que aquesta conferència «és una oportunitat excepcional per projectar el futur». Per una banda amb la vista posada al futur després de la pandèmia, però també en àmbits com el social o el medi ambient.
Per últim, la CUP proposarà que el ple de Reus reclami la internalització del servei del 112 i doni suport a les reivindicacions de la seva plantilla. Els treballadors fa gairebé un mes que es troben en vaga indefinida. Els cupaires defensen la internalització del servei, actualment ofert per Ferrovial arran d'una concessió de la Generalitat.
Tres mocions completaran el debat
Pel que fa a les mocions dels grups de l'oposició, se n'han presentat tres. La de Cs reclama que l'Ajuntament publiqui, precisament, l'estat d'execució de les mocions que s'han anat aprovant. Es tracta de propostes, generalment de l'oposició, que encara que s'aprovin amb els vots del govern, no són d'obligat compliment.
Aquesta situació comporta, sovint, que els grups municipals carreguin contra els del govern. La portaveu de Cs, Débora García, recorda que l'any 2016 ja es va aprovar una moció en aquest sentit. Insisteix que «si les mocions aprovades no s'executen es creen falses expectatives i el ple es converteix en una simple cambra de registre de documents».
El PSC vol ratificar el compromís de l'Ajuntament de Reus «amb la igualtat, els drets de les persones LGTBI i l'erradicació de qualsevol mena de violència cap a aquest col·lectiu». Andreu Martín considera que «és imprescindible potenciar les campanyes de sensibilització, informació i formació» en aquest àmbit. La mateixa moció planteja que es treballi «per promocionar, dins del pla formatiu de la Guàrdia Urbana», les accions que facilitin millor formació als agents en aquest sentit.
La CUP, per últim, reclama canviar el cobrament de l'aigua per part d'Aigües de Reus. Volen que es faci «en forma de taxa municipal en lloc de fer-ho mitjançant una tarifa» a partir del 2022. L'objectiu d'aquest canvi, segons defensen, és que els ingressos de la secció municipal no es dediquin a altres àmbits.
«L'actual pagament permet obtenir beneficis del servei i derivar-los a altres empreses municipals», denuncia Edgar Fernández, regidor de la CUP. Consideren que, en el cas d'un servei essencial com l'aigua, el model d'una taxa li escau més. El motiu és que «es regula d'acord amb el cost del servei, amb transparència i d'acord amb el dret públic».
En la línia de la formació, consideren que cal evitar que Aigües de Reus pugui fer servir els seus beneficis «per sanejar els comptes municipals d'altres empreses». I més, afegeixen, quan aquestes «tenen gerents cobrant més de 100.000 euros anuals». A més, apunten que la taxa no repercuteix l'IVA i, per tant, es reduiria el preu del servei.