Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge del saló de plens de Reus, amb els regidors i regidores a les bancades

El govern de Reus insisteix: el Mercat del Carrilet tancarà

L'oposició municipal ha portat la decisió al plenari, on ha volgut distingir-se clarament del govern

Imatge del saló de plens de Reus, amb els regidors i regidores a les bancades
L'oposició ha fet passar el tancament del Mercat del Carrilet pel plenari | Jordi Olària Gras

Tal com feia preveure el guió, el Mercat del Carrilet ha protagonitzat un debat intens a l'Ajuntament de Reus. A la sessió plenària d'aquest divendres, 21 de febrer, hi havia fins a tres oportunitats per pronunciar-se sobre la qüestió, dues de les quals han copat bona part d'aquest debat. PSC i CUP han presentat mocions al respecte, propostes que s'han debatut de manera conjunta davant la mirada de les representants dels paradistes, presents entre el públic. S'han votat per separat, tot i que no han vist la llum per la negativa del govern, que compta amb majoria absoluta.

[predef]reus-144[/predef]

La conclusió, que ja es podia entreveure abans de començar la sessió, és que el govern va anunciar la decisió presa quan ja era irrefutable i, a parer seu, sense alternativa viable possible. Un fet que no ha evitat que l'oposició volgués evidenciar que eren només els partits del govern, els que donaven suport al tancament de l'equipament. PSC, Cs i CUP han mantingut que PDECat, ERC i Ara Reus no s'hi han implicat prou per salvar el Mercat del Carrilet. El govern, per contra, ha insistit que s'ha pres l'única decisió possible, afirmen, de la millor manera possible.

«És el ple de la mort del PAM»

Andreu Martín, portaveu del PSC, ha defensat la proposta socialista fent incís en l'estudi de Mercats de Barcelona que, segons el govern, deixava com a imprescindible la implicació d'un operador privat perquè el Mercat del Carrilet tingui futur. Martín ha sentenciat que «l'estudi proposa altres fórmules de dinamització i revitalització que el govern no té en compte», com aprofundir en l'especialització, oferir nous serveis i horaris o promoure el paper del mercat com a promotor de la vida social del barri.

Ha criticat, com també ho han fet Cs i la CUP, les «mentides» —electorals i posteriors— que els partits del govern havien anunciat per al Carrilet i que, finalment, no seran realitat. Martín ha reclamat a Prats que es disculpés per haver donat a entendre, a paradistes i periodistes, que la decisió de tancar el mercat s'havia pres amb el suport de l'oposició. Prats li ha respost que només podia excusar-se si no s'havia expressat de la millor manera, però que en cap cas podia demanar perdó per una cosa que no havia dit.

El portaveu socialista ha apujat el to en la seva primera intervenció després de l'exposició de motius. Ha sentenciat que el d'aquest divendres «és el ple de la mort del PAM, aquest Pla d'Acció Municipal és paper mullat». Ha afegit, en relació amb el govern primer i al regidor després, que «la seva proposta ha fracassat, ha estat un fracàs absolut marca de la casa; senyor Prats, passarà a la història com el regidor que va tancar el Mercat del Carrilet, no se'l recordarà per res més». «Vostè vol tancar el Mercat del Carrilet» ha afegit encara en el segon torn d'intervenció, posant sobre la taula que el Mercat Central també és deficitari però no es planteja el seu tancament.

Façana del Mercat del Carrilet a l'avinguda de Jaume I
El Mercat del Carrilet ha protagonitzat un debat intens | Miguel Cabrerizo

Priorització de la despesa i desequilibri territorial

Per part de la CUP s'ha pronunciat la regidora Mònica Pàmies, que ha recriminat la decisió «unilateral» presa pel govern. Ha volgut rebaixar la necessitat de comptar amb un operador privat posant Gràcia o Ripollet com a exemple de l'impacte «molt negatiu» d'instal·lar un supermercat en un equipament així. Ha reclamat que s'obrin les alternatives possibles a àmbits com el cooperativisme o els productors locals, dues línies que Prats ha assegurat que ja es treballen.

Pàmies ha repassat els punts del PAM que implicaven el Mercat del Carrilet i que, segons ha apuntat, ja no es podran complir. «No crec que es cregui que és una decisió responsable», ha etzibat a Prats; «ja li vam dir que amb aquest govern s'hauria de menjar molts gripaus, i aquest n'és un, ho va triar així», ha conclòs per recordar, sense mencionar-ho, la proposta descartada d'un govern d'ERC, PSC i la CUP després de les eleccions municipals. Ha vinculat la despesa que suposa el manteniment del Carrilet a la voluntat política, comparant altres partides del pressupost, més elevades que aquesta, i que per al govern, ha sentenciat, «no són exagerades».

Débora García, portaveu de Cs, ha criticat que no s'anunciés, al consell d'administració, el tancament del Carrilet com una decisió clara i ferma sinó, ha apuntat, com un mer comentari. Ha aprofitat per repassar les propostes electorals d'ERC i JxR, a més de declaracions de Marc Arza, exregidor d'Urbanisme, sobre el Carrilet. García acusa el govern de prioritzar el centre de la ciutat per davant de la resta de barris. «Com que es vol prioritzar el Mercat Central, es tanca el del Carrilet; es prioritza el centre en detriment de la zona sud, de mig Reus».

Les explicacions del govern

«És una decisió de responsabilitat política; som conscients que és una decisió impopular, però sense l'entrada d'un operador privat, no hi ha cap altra solució». Ha estat la resposta de Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació. Ha recordat als partits de l'oposició que s'havien estudiat diverses alternatives abans d'optar pel tancament del Carrilet i cap d'elles havia resultat fructífera; «vostès ho saben perquè s'ha exposat al consell d'administració», ha etzibat.

Ha recordat que l'estudi de Mercats de Barcelona establia com a peça «gairebé imprescindible» per al futur del mercat la implicació d'un operador privat —un supermercat— per fer viable la construcció d'un nou equipament. Després de la sessió plenària, Prats ha aclarit a TarragonaDigital que «no és sols el que diu l'estudi, sinó la consulta que hem fet als diferents mercats que hem visitat del nostre entorn; sabem que avui en dia, sense la solució d'un supermercat, és impossible, és inviable, perquè el que fa és apujar el preu mitjà del tiquet de compra».

Prats ha recordat durant el plenari el que ja va explicar a la roda de premsa en la qual es va anunciar la decisió, que el govern s'havia reunit amb sis operadors i que n'hi havia d'altres que no havien ni respost la petició del govern. El regidor ha posat sobre la taula una dinàmica que, fins ara, no havia aparegut, i és que manté que l'existència d'un supermercat, afirma, fa que augmenti la despesa mitjana que la clientela fa a les parades. Ha volgut deixar clar que es reunirà de manera individual amb cada paradista per estudiar el seu futur cas per cas.

El factor econòmic també ha tingut un paper important, ha lamentat. El 75% de les parades del Mercat del Carrilet són buides, una situació que, segons ha revelat, suposa que l'Ajuntament destini 220.000 euros anuals a l'equipament per tal de mantenir-lo obert. Tampoc pel que fa a l'àmbit administratiu, explica. «No és possible fer cap més pròrroga a les concessions», afirma que s'argumenta des de la secretaria municipal en relació amb una possible extensió dels contractes.

Imatge d'una de les parades del Mercat del Carrilet de Reus
Imatge d'arxiu d'una parada del Mercat del Carrilet | Àngel Ullate

El futur dels paradistes i de la zona

«Ho diem ara per poder oferir una alternativa als paradistes i també al barri en el seu conjunt», ha sentenciat Carles Prats. Així respon les acusacions d'abandonament abocades per l'oposició i pels paradistes. Ha destacat que ciutats equiparables a Reus com Girona, Vic o Manresa han tendit a tenir un sol mercat, fins i tot Tarragona ha format part d'aquesta llista, afegint que el Mercat de Torreforta s'explica per la distribució urbanística de la ciutat.

Dilluns s'obrirà l'oferta pública per ocupar parades buides del Mercat Central, segons ha anunciat Carles Prats. A aquesta oferta s'hi podrà presentar qui vulgui, tot i que el regidor manté que «s'ha fet pensant molt en els paradistes del Carrilet». Ho demostren, ha argumentat, els 21 anys de durada de la concessió, la rebaixa del 50% en el cost d'aquesta concessió i el requisit de comptar amb cinc anys d'experiència com a treballador o com a titular en un negoci d'aquest àmbit.

Encara ha anunciat dues mesures més: per una banda, una línia de subvencions directes que actualment s'estaria estudiant per rebaixar més els 7.500 euros que es preveuen de concessió. Per l'altra, l'allargament del període de l'oferta pública. S'havia previst que durés un mes i, finalment, no serà fins al 30 d'abril quan es tanqui la possibilitat d'ocupar un espai al Mercat Central. Per últim, Prats ha recordat també que si un paradista del Carrilet vol acabar d'esgotar el contracte abans de traslladar-se al Central, se li guardarà la plaça fins llavors.

Al voltant del mercat, apunta, s'està treballant per engreixar el múscul comercial del barri a través d'una línia d'ajudes econòmiques específiques i una altra prevista per a tota la ciutat, a més d'una taula de treball específica amb el teixit comercial de la zona que s'ha de constituir pròximament. Prats ha entrat també en l'àrea d'Urbanisme, responsabilitat de la seva companya de partit, Marina Berasategui. Ha reafirmat que s'està estudiant un projecte ambiciós que abraça des de Mas Iglesias fins al carrer de l'escultor Rocamora, inclosa l'estació d'autobusos i els futurs nous equipaments que, ha assegurat, s'hi instal·laran.