Fa un mes i mig que la Guàrdia Urbana de Reus ha intensificat la seva política de proximitat, segons ha explicat avui la regidora de Seguretat, Convivència i Civisme, Dolors Vázquez. S'ha reforçat el nombre d'agents que mantenen un contacte directe i constant amb les entitats veïnals i els comerços de cada zona de la ciutat. Una relació que ha servit per constatar, afirma el govern, que la majoria de queixes es produeixen per incivisme i no per una sensació d'inseguretat.
[predef]reus-144[/predef]
Catorze agents de la Guàrdia Urbana s'encarreguen d'aquesta nova política de proximitat. Dos sergents dirigeixen l'estratègia i dotze caporals s'encarreguen de les 48 zones policials en les quals està dividida la ciutat; cadascun d'ells és el contacte directe amb els representants de quatre d'aquestes zones. «Creiem que la proximitat és bàsica, és important que hi hagi un contacte diari amb aquest teixit veïnal i comercial», sentencia Dolors Vázquez.
Percepció d'incivisme, no d'inseguretat
L'objectiu d'aquesta política és que comerciants i representants veïnals tinguin una referència clara a la Guàrdia Urbana de Reus i hi tinguin una línia directa de comunicació «que permet un contacte diari i personalitzat», afegeixen des del govern municipal. «Tenen entrevistes amb ells un cop al mes, però no és l'únic contacte; des de la regidoria tenen contacte directe amb els comandaments, i la voluntat és que hi hagi aquest feedback continu», aclareix la regidora.
A la pràctica, «hi ha situacions en les quals els mateixos caporals aporten una solució, i n'hi ha d'altres que, per la seva complexitat, es passa a altres departaments o unitats, com pot ser la de mediació». Vázquez destaca que «es complementa amb la tasca que ja s'estava fent a les comissaries de proximitat i amb les patrulles a peu». Per tot plegat, sentencia que «la valoració és molt provisional, però positiva; la majoria de les incidències que s'han detectat són per qüestions d'incivisme i no d'inseguretat».
«La ciutadania percep Reus com una ciutat segura», es manté des del govern local, al contrari del que consideren algunes entitats veïnals. Expliquen que és la conclusió que es pot extreure d'aquest mes i mig de contacte directe amb veïns i comerciants dels barris. Les dades proporcionades pel consistori evidencien que el principal motiu de queixa són les molèsties veïnals com els sorolls i l'incivisme, que arriben al 40% del total.
Les segueixen el consum d'alcohol i drogues a la via pública, les ocupacions il·legals i les problemàtiques derivades i la sensació de seguretat per furts i robatoris, que suposen un 15% del total de les queixes en cada cas. Per últim, un 10% té a veure amb qüestions de mobilitat, com el trànsit, les bandes rugoses o els senyals, i un darrer 15% que representa la resta de problemes, com els que es produeixen a les comunitats de veïns o les denúncies de vehicles abandonats.
Valoració positiva del teixit veïnal
«Estem molt satisfets del resultat que està tenint aquest projecte; els residents i les associacions de veïns també estan contents», assegura Dolors Vázquez. Ho confirma a TarragonaDigital Marcos Massó, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus. Si bé és cert que, en alguns barris, es reclama que hi hagi més agents patrullant a peu, Massó apunta que «som conscients de la quantitat d'agents que tenen».
És per això que, davant la impossibilitat de reforçar aquesta opció, aplaudeixen el reforç en la política de proximitat de la Guàrdia Urbana. A més de les reunions periòdiques amb els representants veïnals, Massó apunta que de cara al mes de gener se'n programarà una de conjunta, entre associacions de veïns i Guàrdia Urbana per treballar problemàtiques comunes a diferents zones de la ciutat.