D'aquí a dos dies i mig, la disbauxa prendrà els carrers de Reus. Això és el que intentaran les colles del Carnaval de Reus que, amb l'arribada de Carnestoltes i el pregó d'aquest dijous, donaran el tret de sortida a una setmana d'actes festius amb el cap de setmana com a moment àlgid, però no únic, d'una festa que els membres actius de les colles fa mesos que preparen.
Del pregó a l'enterrament del rei Carnestoltes LIX
Dimecres sis de febrer és Dimecres de Cendra i, per tant, la setmana anterior se celebra Carnaval. En el cas de Reus, arranca amb l'arribada de Carnestoltes —enguany, sa majestat Carnestoltes LIX—. Aquest dijous pronunciarà el seu pregó a la plaça del Mercadal i, com és tradicional, ordenarà als reusencs que gaudeixin de tots els excessos possibles. Amb un programa d'actes poc donat a canvis d'un any a l'altre, divendres se celebrarà el Cantaval, dissabte i diumenge prendran el protagonisme les colles de Carnaval i les rues de lluïment i infantil, així com la Batalla de Confeti.
Dilluns serà el torn de l'esmorzar-dinar popular a la plaça del Prim que, amb el nom d'Expoprofit, convertirà els membres de les colles en cuiners. El Ball de Mascarots de la nit clourà els actes més festius i lúdics. També sense novetats, sa majestat Carnestoltes LIX morirà la nit de dilluns, deixant pas al seu enterrament l'endemà dimarts. Els Diables de Reus profanaran el seu taüt enduent-se'n el braç, que cremarà dimecres vinent, Dimecres de Cendra, dia en què començarà la Quaresma.
Mesos de preparació i creativitat
Per arribar fins aquí, les colles del Carnaval de Reus fa mesos que treballen. Una de les més històriques, la Colla Pessigolla, va començar al mes de novembre; «comencem amb una pluja d'idees per decidir de què ens disfressem, i quan es té decidit, qui vol venir a la carrossa hi anem i decidim com ho fem, com la decorem», explica Marc Armengol, president de l'entitat.
«Quedem els caps de setmana; aquest any hem sigut genteta, però també hi ha hagut anys que ho hem fet entre dos; cadascú té la seva vida, uns poden més i altres menys», relata. Tot el que es fa a la majoria de les carrosses surt del temps lliure, l'esforç i l'habilitat dels membres més implicats de cada entitat. «Si hi ha algú que és soldador et diu 'doncs et faig una estructura de ferro', el que és fuster es posa amb la fusta..., sí que hi ha professionals de la colla que es dediquin a això, tenim un fuster, un serraller, un electricista, un que entén de pintures, i així fem la carrossa».
Hi ha dos elements que, sovint, es lloguen a empreses o particulars, com són els vehicles que estiren les carrosses que són un remolc, sovint tractors, o l'equip de música. Si bé hi ha entitats que tenen els seus propis altaveus, altres contracten el servei només per aquest cap de setmana. «L'equip de música és bastant car, i sí que pagues una mica més, però si tens algun problema, t'ho canvien ràpid, i sempre vas actualitzat».
Els caps de setmana de feina a la carrossa solen passar, també, de manera distesa. En alguns casos hi ha més hores de feina, en altres es decideix no dedicar-se tant als detalls; en el cas de la Pessigolla, Marc Armengol manté que «nosaltres, potser perquè la junta som gent jove i tenim ganes de fer coses, ho fem tot nou d'un any a l'altre». El resultat final de totes les hores invertides es podrà veure dissabte, a partir de les quatre de la tarda, amb la plantada de les carrosses als passejos de Misericòrdia de Prim.