El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 ha quedat enllestit i es presentarà a la ciutadania la setmana vinent. El document planteja les línies estratègiques per assolir els objectius que s'han marcat de cara al 2032. Des del govern local consideren que tots els grups polítics locals se l'han fet seu i, per tant, no quedarà desat en un calaix els pròxims mandats.
La presentació es farà a través d'una audiència pública convocada per dimarts vinent, 29 de novembre. Serà a les set de la tarda al saló de plens i estarà oberta a la participació ciutadana. L'exposició la farà el govern local i representants del Fòrum Ciutadà, i el primer torn d'intervencions serà per als grups polítics municipals.
Seguidament es donarà pas a les preguntes de la ciutadania. D'aquesta manera es vol traslladar el contingut del Reus Horitzó 32 de manera clara. La implicació dels grups municipals vol evidenciar que, des del punt de vista del govern, és un pla estratègic de consens.
Reus Horitzó 32, un document «viu»
La vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, considera que el pla estratègic no quedarà desat en un calaix cada vegada que canviï el govern. «S'ha fet molt evident que el pla és un marc prou ampli perquè s'hi puguin encabir plans d'acció municipal de diferent tarannà», ha resumit. Defineix el pla estratègic com «un full de ruta ampli per avançar cap a la ciutat de les persones».
«És un document viu, però tot pla estratègic ha de partir d'una foto fixa», exposa. És per això que el Reus Horitzó 32 «és flexible en tant que se'l pot fer seu qualsevol govern i que es pot anar condicionant a les circumstàncies». L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afegit que «en deu anys poden passar coses molt dolentes, com una pandèmia, o molt bones; la societat canvia i el pla també pot fer-ho».
El document no és un catàleg d'accions concretes, sinó una sèrie d'objectius que es volen assolir. Els projectes concrets per arribar-hi són els que haurà de planificar i executar cadascun dels governs que hi hagi a l'Ajuntament de Reus fins al 2032. Pellicer explica que «el pla marca un full de ruta, després els governs prioritzaran les propostes de la ciutadania».
El pla s'estructura en quatre eixos estratègics
Tot i això, les aportacions recollides durant la redacció del pla estratègic sí que s'han plasmat al document. Hi ha algunes propostes concretes per arribar a algun d'aquests objectius. Segons ha detallat Llauradó, no són idees que s'hagin de fer realitat o que siguin vinculants per als pròxims governs.
Segons ho planteja, són «propostes orientatives», exemples concrets sobre com desenvolupar el que es planteja. El pla estratègic s'ha distribuït en quatre eixos estratègics, que han de servir per despelgar catorze «escenaris» que, alhora, «es desplegaran en 38 línies estratègiques».
Al capdamunt d'aquesta categorització hi ha els eixos, dividits en la ciutat d'oportunitats, la ciutat amb qualitat de vida, la ciutat amb talent i la ciutat per gaudir. El primer es refereix a l'àmbit de les cures i a les necessitats de la ciutadania per desenvolupar el seu projecte de vida. El segon eix planteja potenciar el benestar físic, mental i social dels veïns de Reus.
La ciutat amb talent ha de servir per fomentar, atraure i mantenir el talent en tots els àmbits, de l'empresarial al cultural. Finalment, la ciutat per gaudí ha d'implicar que hi hagi vida a les places i els carrers, amb dinamització de sectors com el lleure, l'esport o la cultura. Aquests eixos s'han de portar a la pràctica a través de projectes concrets que responguin a les línies estratègiques del Reus Horitzó 32.
Deu projectes motor per posar en marxa el Pla Estratègic
Entre els conceptes del plantejament del document hi ha, encara un darrer capítol, el dels «projectes motor». «Són les iniciatives acceleradores de les línies estratègiques, són projectes transversals», explica Llauradó. Tot i no preveure accions concretes, sí que és la part més palpable del pla estratègic.
La vicealcaldessa aclareix que «aquests projectes motor s'hauran de desenvolupar mitjançant plans d'acció municipal i plans sectorials». Alhora, però, no s'ha detallat perquè sigui el govern de torn qui els converteixi en projectes concrets. El primer projecte motor que s'ha explicat aquest dimecres ha sigut el de la xarxa de cures.
Es tracta d'impulsar «polítiques de cures transformadores, amb perspectiva de gènere i perspectiva comunitària». Segons amplia el govern local, les cures són tot allò que està relacionat amb les necessitats més bàsiques. La manera com això es portarà a la pràctica la decidirà, com a mínim, el pròxim govern.
El mateix passarà amb el segon projecte motor, la xarxa de promoció d'hàbits saludables i benestar físic i emocional. El tercer és el foment de la creació cultural i artística, i el quart, la ciutat de quinze minuts. Fa referència a la idea que qualsevol veí de Reus, visqui on visqui, ho tingui tot a mà.
El nom sorgeix de l'objectiu d'aconseguir tenir a quinze minuts a la rodona tots els serveis i recursos que fem anar durant el dia a dia. Un altre projecte motor del pla és el de la recollida de dades per planificar i fer-ne una avaluació estratègica. Reus Urban Lab també entra dins del capítol de projectes motor.
Ha de ser un espai que impliqui la universitat, els centres de recerca, el teixit empresarial i el social de la ciutat. En aquest hipotètic punt de trobada s'hi hauran de «provar i experimentar projectes i dissenyar productes i serveis a través de dinàmiques de cocreació i coinnovació». La transformació digital i la xarxa ciutadana són dos més dels projectes motor.
Tenen l'objectiu de millorar l'entorn tecnològic de manera universal i de generar cohesió social, respectivament. Per últim, l'atracció de talent i la conversió cap a una administració més amigable tanquen aquesta llista d'objectius.