Carles Pellicer, Noemí Llauradó i Mireia Faucha a la tarima de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

La primera fase del pla estratègic estableix les principals mancances de Reus

Finalment s'ha optat per externalitzar la dinamització i redacció del pla estratègic Reus Horitzó 32 | El projecte culminarà amb un procés participatiu obert a tota la ciutadania

La ciutat de Reus ja té una anàlisi DAFO per encarar els pròxims deu anys. Amb aquesta filosofia ha presentat, el govern local, les conclusions de la primera fase del pla estratègic Reus Horitzó 32, que ja són públiques. El document estableix les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de la ciutat per créixer la pròxima dècada.

Hi han participat els tècnics municipals, el fòrum ciutadà i de les institucions de la regió i govern i l'oposició municipals a excepció de la CUP. La formació va desvincular-se del projecte després de valorar molt negativament el punt de partida i l'execució final del Pla de Reactivació Econòmica i Social.

Ha comptat amb la implicació de l'empresa Spora, contractada de manera directa amb un primer pressupost aproximat de 35.000 euros. Aquesta partida es dividiria, a priori, en dos contractes d'uns 17.500 euros cadascun. El primer, signat l'any passat i ja executat, per coordinar els òrgans de participació i la redacció de la diagnosi presentada avui.

Es preveu signar un segon contracte amb la mateixa empresa durant aquest 2022 per encarregar-li la redacció pròpiament dita del pla estratègic Reus Horitzó 32. Inicialment es va anunciar que seria el cos tècnic municipal qui es faria càrrec de tot plegat. Ja llavors, però, es va deixar la porta oberta a externalitzar-ho si la càrrega de feina o l'especialització requerida ho feien necessari.

El plantejament del futur Reus, en quatre eixos

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha subratllat que aquesta primera fase «permet iniciar les següents amb una diagnosi de la ciutat realista, acurada i, sobretot, compartida». El pla estratègic es capitaneja des de la vicealcaldia, i Noemí Llauradó resumeix que, aquesta primera fase, «ens permet tenir la fotografia de la qual partim». Posa especialment en relleu que es tracta d'una anàlisi que combina dades quantitatives i qualitatives.

A grans trets serveix per establir quines mancances presenta la ciutat des de dos punts de vista. Per una banda, l'objectiu, a partir per exemple, de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya o de documents propis de l'Ajuntament. En segon terme, s'ha valorat la percepció de la ciutadania a través d'òrgans com els fòrums ciutadà o territorial.

Llauradó ha plantejat quatre eixos estratègics a partir dels quals es treballarà durant les pròximes fases de redacció del Reus Horitzó 32. Els àmbits de reflexió es dividiran en «la ciutat d'oportunitats, la ciutat amb qualitat de vida, la ciutat amb talent i la ciutat per gaudir». En aquestes àrees de treball s'han detectat una sèrie de mancances a la ciutat que, durant els pròxims mesos, es plantejarà com resoldre.

Zones verdes, ocupació i mobilitat, tres de les mancances detectades a Reus

En són exemples la manca de zones verdes i blaves —una nomenclatura que fa referència a espais amb vegetació i aigua—. També la necessitat de treballar per tenir una ciutat «més diversa, cohesionada, multicultural». Altres aspectes que s'especifica que cal millorar són «el servei de cures», «la innovació» com un sector econòmic clau o «l'ocupació i la inserció laboral».

La mobilitat també s'hi reflecteix com un dels àmbits que cal treballar la pròxima dècada, vinculada a la millora del transport públic. Pel que fa a la captació de talent, la diagnosi ja planteja mesures d'actuació que es treballaran durant la segona fase, com establir espais d'assaig i residències per a artistes. La radiografia presentada avui, però, també aborda qüestions que queden fora de l'àmbit d'actuació municipal, com el model econòmic o el model educatiu. 

La representant de l'empresa Spora, Mireia Faucha, ha destacat especialment la combinació de dades quantitatives i dades qualitatives. Tal com ho planteja, la participació ciutadana, dels tècnics municipals i de les institucions permet entendre millor les dades quantitatives. «Ens mostren les explicacions que la ciutadania fa sobre aquests fenòmens que estem analitzant», explica.

Per posar exemples, s'ha referit a la mobilitat. Per una banda, amb les dades d'ús del transport públic i del cotxe privat. «Aquestes dades les complementem amb les explicacions de la ciutadania sobre per què això passa», aclareix.

Les pròximes fases del pla estratègic

La vicealcaldessa ha detallat que, aquest mes de gener, el fòrum ciutadà ha començat a treballar en la segona fase. A partir de les conclusions presentades avui s'han d'establir les mesures necessàries per solucionar les mancances. «Després de plantejar 'on som' ara ja anem cap al 'què volem ser'», exposa.

Aquest mateix fòrum ciutadà es tornarà a convocar cap al mes de març, «i començarem a parlar de fites, de projectes estratègics». Pel mes d'abril s'ha previst una nova trobada del personal tècnic municipal. Sense data concreta, «durant aquest quadrimestre es tornarà a reunir, probablement, el fòrum territorial», ha plantejat Llauradó.

Tot plegat per encarar la segona fase de la redacció del Reus Horitzó 32, que ha de culminar amb un procés participatiu obert a tota la ciutadania. Es durà a terme entre els mesos de maig i juny amb un vessant telemàtic i un de presencial segons s'ha anunciat. Quan acabi aquest procés es passarà a la tercera fase, que ha de resoldre «com ho farem», tot el que s'ha plantejat.

A través del fòrum territorial, que implica institucions d'arreu de la regió, també es plantejaran reptes conjunts. Ha de servir, per tant, per proposar com actuar, de manera unitària, pel que fa a àmbits com el turisme o l'habitatge. Sectors en els quals, segons s'ha plantejat, cal marcar una estratègia comuna per tenir èxit.