Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Pressupostos participatius de Reus, un combat amb el reglament

Ciutadans i tècnics municipals intenten adequar les propostes a les bases del reglament

La sessió comença explicant-ne el funcionament i les bases del reglament
La sessió comença explicant-ne el funcionament i les bases del reglament | Jordi Olària

 

Aquest dimecres s'ha celebrat, l'antic Hospital de Reus, el primer dels dos tallers que s'oferiran, enguany, per presentar propostes col·lectives als pressupostos participatius. La particularitat d'aquestes propostes és que tres de les que s'elaborin en cada taller passaran directament a la fase de votació final. S'estalviaran, per tant, el filtre dels tècnics municipals pel qual passen les propostes individuals, i això és així perquè, aquest filtre, s'aplica durant el taller mateix.

Propostes per grups i deliberació col·lectiva

A dos quarts de set de la tarda comença el primer taller de propostes col·lectives 2018. Montserrat Flores, regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, fa una primera exposició sobre què són els pressupostos participatius i amb quina filosofia s'impulsen, així com per què s'ha decidit organitzar aquests tallers.

Els participants es distribueixen, aleatòriament, en grups
Els participants es distribueixen, aleatòriament, en grups | Jordi Olària

 

Quan els tècnics municipals de Participació agafen les regnes de la sessió, plantegen les bases del reglament de pressupostos participatius i, per tant, els requisits que han de complir les propostes i els límits que no poden superar. Tot seguit, els veïns i veïnes de Reus es distribueixen en tres taules. El repartiment és aleatori, i és que quan han entrat se'ls ha lliurat un fulletó amb un gomet de color, que és el que decideix a quin grup cal dirigir-se. 

Els tres grups treballen, per separat, les propostes de cadascun dels seus integrants. Es plantegen, es valoren, es modifiquen amb noves idees i s'intenten adequar a les bases del reglament. Les que acaben portant més maldecaps en aquesta primera fase són dues: que les propostes no suposin un cost anual, per exemple de manteniment, i que no suposin la contractació de personal.

Els grups discuteixen i acorden propostes preliminars
Els grups discuteixen i acorden propostes preliminars | Jordi Olària

 

La posada en comú de les idees dels grups

Quan cada grup ha acordat un màxim de cinc propostes, es posen en comú. A la paret s'hi van penjant, una a una, les idees que han sorgit, i és en aquest punt on intervenen els tècnics municipals. La seva tasca és ajudar a adequar les propostes a les bases del reglament o explicar perquè no s'hi adeqüen. Durant l'estona que segueix es repeteixen sovint dues frases: «això no és una inversió» i «amb 150.000 euros no n'hi ha prou».

Es tracta de dos dels requisits que han de complir les propostes que surtin escollides. Cap d'elles pot superar els 150.000 euros de pressupost, una xifra que no permet executar propostes com l'adequació completa d'una gran zona verda i d'esbarjo, o convertir en carrer de vianants una via per on ara circulin els vehicles.

Les propostes s'han d'adequar a les bases del reglament
Les propostes s'han d'adequar a les bases del reglament | Jordi Olària

 

El primer requisit, però, és el que requereix més explicacions. Propostes com la creació d'un consell ciutadà queden descartades perquè no entren, comptablement, al capítol d'inversions. Les tècniques de Participació, però, asseguren que en prenen nota per treballar-ho des de la regidoria.

Urbanisme i Via Pública agrupen la majoria de propostes

Aquelles que, amb alguna modificació, poden entrar dins la normativa, es treballen entre el grup proposant, la resta de participants i els tècnics d'Urbanisme i de Participació. Les bases mateixes dels pressupostos participatius, de fet, encaminen la ciutadania a fer propostes que no s'allunyin gaire dels departaments d'Urbanisme o de Via Pública.

Els grups proposants expliquen les idees a participants i tècnics
Els grups proposants expliquen les idees a participants i tècnics | Jordi Olària

 

Durant el debat sobre les propostes se sent, de tant en tant, algú que reivindica que una idea o una altra no hauria d'entrar als pressupostos participatius, sinó que hauria de ser el govern municipal qui la dugués a terme de manera ordinària. D'altres es modifiquen o descarten quan els tècnics expliquen que ja hi ha un projecte en marxa igual o similar i que, per tant, és millor prioritzar inversions no previstes.

Les tres propostes més votades pels participants de la sessió d'aquest dimecres passaran, encara, per una validació dels tècnics municipals. Si finalment les consideren viables tècnicament, legalment i econòmicament, passaran directament a la fase final de votació, entre el 2 i el 28 de gener. Les propostes que es presentin a títol individual, en canvi, passaran dos filtres, un per avaluar la seva viabilitat tècnica i un per estudiar-ne el pressupost.

Els participants voten les propostes validades provisionalment
Els participants voten les propostes validades provisionalment | Jordi Olària

 

Mentre els projectes dels pressupostos participatius del 2017 segueixen els tràmits per ser una realitat a principis del 2019, els d'enguany comencen a caminar. La pròxima sessió participativa se celebrarà el dissabte 20 d'octubre, de deu a dotze del matí, al Centre Cívic del Carme.