Un cartell sobre el procés participatiu penjat a un fanal de l'avinguda del Carrilet

El govern de Reus buscarà l'encaix de les propostes veïnals a la reforma del Carrilet

El govern licitarà la redacció de l'avantprojecte i buscarà l'encaix de les propostes ciutadanes | Els veïns reclamen relligar el Carrilet al seu entorn i aposten pels equipaments sanitaris, el comerç i les zones verdes

El procés participatiu sobre la reforma de l'àrea del Carrilet arriba al seu final. Després de recollir les aportacions ciutadanes, els serveis municipals redactaran, pròximament, l'informe final. A falta de concretar projectes o iniciatives, aquest dijous a la tarda se n'han presentat les primeres conclusions.

A grans trets, el govern de Reus considera que hi ha «certa coincidència entre la proposta del govern i les aportacions de la ciutadania». Així ho ha afirmat Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat i, de manera accidental, de Participació, Bon Govern i Serveis Generals. Ha recordat que «aquest projecte pretén convertir la zona del Carrilet en un nou pol d'atracció».

A la pràctica, ha afegit, l'ha de convertir en una àrea «que generi més activitat quotidiana a la zona i més i millor connectivitat amb el seu entorn immediat». El govern va presentar, el juliol de l'any passat, el seu plantejament inicial respecte a la reforma de l'àrea. A continuació es va obrir un procés de participació ciutadana perquè veïns de la zona i d'arreu de la ciutat poguessin fer-hi aportacions.

Entre els mesos de setembre i desembre passats es van recollir 2.169 participacions amb 4.908 aportacions. Un 60% d'aquestes consistien en propostes de cara al futur, i el 40% restant, a la diagnosi de la realitat actual. Una de les primeres preguntes en relació amb la situació actual era si es percebia una barrera física o mental entre la zona del Carrilet i el seu voltant.

El 70% dels participants consideren que sí, i assenyalen la neteja viària, la distribució urbanística o el civisme com algunes de les causes principals. La valoració general del govern local és molt positiva. «Hem tingut una participació diversa, motivada i amb ganes d'aportar», ha resumit Berasategui.

Una aportació de 800.000 euros ha de permetre redactar l'avantprojecte

Una vegada acabi definitivament el procés participatiu, se'n traslladaran les conclusions als documents de planificació urbanística necessaris. L'Ajuntament de Reus traurà a licitació la redacció de l'avantprojecte de la reforma amb un pressupost d'uns 800.000 euros.

Es destinaran a contractar un equip tècnic, a través d'un concurs públic, perquè redacti aquest avantprojecte. Una tasca que es farà en paral·lel a la modificació del plantejament urbanístic necessària. Tot plegat permetrà, en un futur, redactar i executar els projectes urbanístics pròpiament dits.

«La materialització del projecte suposa una gran inversió econòmica, requereix molts recursos i molt de temps», ha aclarit. La regidora d'Urbanisme i Mobilitat ha explicat que el govern farà un informe de necessitats. Serà la proposta a partir de la qual el futur equip tècnic haurà de redactar l'avantprojecte.

La licitació per contractar aquest equip no es basarà només en criteris tècnics. «Volem poder triar entre diferents propostes», ha exposat. «Volem que els licitadors entrin en aquest procés fent una proposta concreta, i que això també sigui un criteri de selecció».

Malgrat tot, el govern es planteja poder fer algunes actuacions menors durant aquest mateix mandat. Marina Berasategui també ha evidenciat la necessitat de reformar l'estació d'autobusos. Fa anys que es reclama una actuació de pes a la Generalitat, que és qui en té la competència.

Marina Berasategui al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus amb una pantalla al costat mostrant les conclusions del procés participatiu
El govern ha presentat les conclusions inicials del procés participatiu, que serviran per detallar la proposta de reforma | Jordi Olària Gras

El govern buscarà l'«encaix» de les aportacions ciutadanes al projecte

Berasategui ha recordat que el plantejament inicial estipulava àmbits d'actuació sobre els quals la ciutadania es podia pronunciar. Els principals eren els usos vinculats als joves, a la cultura, a la mobilitat i a la dinamització econòmica. Alguns dels projectes més concrets que preveia el govern eren un alberg juvenil, pisos amb el mateix objectiu i espais culturals.

Consideren que la ciutadania fa la mateixa lectura de les necessitats de la zona. Tot i això, també hi ha àmbits d'actuació que la ciutadania reclama i el govern no tenia com a prioritaris, i viceversa. La regidora ha aclarit que no es tracta d'un procés participatiu vinculant o de votació.

«És una participació en la construcció de la idea», ha detallat. El que es volia amb la participació ciutadana era «treballar la proposta, no que ens diguin què s'ha de fer i què no s'ha de fer». Una filosofia que, assegura, és bidireccional; és a dir, que les propostes de la ciutadania que el govern no tingués contemplades, també es tindran en compte.

Un exemple d'aquesta situació és l'alberg juvenil, que els participants al procés no reclamen de manera prioritària. Tot i això, el govern considera que és «una necessitat de ciutat». La regidora apunta que «podria combinar perfectament amb la vida quotidiana per contribuir a la convivència de la zona».

«És comprensible que la ciutadania, des de la seva visió més individual, no ho demandi», aclareix. Amb tot, assegura que «té marge d'encaix en aquesta proposta». En la situació contrària hi ha la demanda del veïnat d'equipaments assistencials, com podria ser un CAP.

En aquest sentit, Berasategui ha apuntat que aquesta demanda queda ja es preveu que quedi coberta. En concret per l'actual CAP d'Horts de Miró i per l'anunciat desdoblament del CAP Sant Pere, que previsiblement s'ha d'ubicar al barri del Carme. Una necessitat que sí que ha reafirmat el procés participatiu ha sigut la de comptar amb punts de venda de producte fresc.

La ciutadania aposta per cinc àmbits d'actuació

El full de ruta inclou el tancament i enderroc del Mercat del Carrilet. Tot i això, el govern local ja va matisar fa uns mesos que es preveia alguna modalitat de venda de producte fresc a la zona. Un model que no seria el d'un mercat, però que segons afirmava la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, el juliol passat, «n'hi podríem dir mercat».

Les propostes per a nous usos s'han dividit en cinc àmbits i més de la meitat estan relacionades amb l'activitat sociocultural. S'inclouen idees com «una sala polivalent, una biblioteca, un centre cívic o un espai jove», ha detallat Berasategui. En segon lloc hi ha la demanda d'equipaments sanitaris, com un CAP, un centre de salut mental o l'accessibilitat a les urgències hospitalàries.

De manera més minoritària també s'han recollit propostes per a usos esportius, com un gimnàs o una piscina. També s'han fet aportacions en l'àmbit de la mobilitat relacionada amb l'estació d'autobusos. Un altre capítol amb força propostes ha sigut el dels usos terciaris, vinculats a les activitats econòmiques.

«Gairebé totes van vinculades al comerç», ha resumit la regidora. Idees com la implantació de quioscs de premsa, forns de pa, botigues de roba, farmàcies o punts de venda de producte fresc. El darrer àmbit és el dels espais públics, on s'ha certificat la demanda de zones verdes i d'espais per fer-hi activitats de lleure i de descans.